La capsa

Donar-te unes infinites gràcies pel teu comentari... sempre hi ets....

Aquest relat.... agredolç. Terriblement agredolç. Interpreto que el cadell és un regal dels que en unes hores passaran a ser ex-companys de feina. I quin encert! Quan una es queda sense feina, cal alguna cosa que t'animi... hi vaig estar molt temps sense feina, i la meva gossa m'ajudava a sortir al carrer i a fer una mica de vida normal. M'he sentit, en aquest sentit, identificada.

D'altra banda, la tendresa del cadell, les seves orelles, que em sembla fins i tot veure-les penjant a banda i banda d'un caparrot menut... Fins i tot em sembla sentir la barreja de tristor i el sentiment de sentir-se perduda amb la il·lusió de la boleta de pèl que per fi té a les mans.

S'abraça al cadell com si fos la darrera esperança, perquè és conscient que a partir d'ara tot serà molt més dur, però sempre estarà el gos al costat, que li arrencarà un somriure.

T'ho he dit, em penso, altres vegades, però cada vegada que llegeixo un relat teu, sempre hi veig el quadre del que expliques.

Tan real, com la vida mateixa.


Felicitats!


Salz.

Només cal un instant per fer art, per fer literatura. Un instant es pot convertir en tota una història, en tot un relat ple de sensacions.

El teu relat és com l'acte d'anar seccionant un instant, que vivim amb intensitat; massa com per detenir-nos a desglossar-ne totes les sensacions i detalls preciosos. Jo penso que l'art, i la literatura especialment, té aquesta funció: desglossar allò que no podem desglossar, com una porta oberta sempre perquè hi entrem quan volguem i poguem reviure mil moments de nou, ara amb més atenció en el que hi sentim. No cal que haguem viscut aquesta escena, però hem viscut totes aquestes sensacions: la sorpresa, la perplexitat, l'eufòria, la tendresa, la inseguretat, la felicitat... Tot és dins d'aquests dos minuts de paraules excel·lentment trenades com un màgic passeig per un instant.

La manera en què ens llances al buit amb la primera frase, i en què ens vas estabilitzant a poc a poc fent cada cop més palpable la realitat relatada, és simplement brutal. Bona prosa, bona literatura. Un gran coneixement del medi literari, a més d'una gran sensibilitat poètica.

Gràcies, de passada, pels teus comentaris!

Una abraçada.

Llegint aquest relat em fan ganes de tenir un cadell entre els meus braços. És una imatge molt tendre el que deixen imaginar les teves paraules. Una abraçada!

com relates aquest relat. Està meravellós.. és esplèndit... Fa que el lector vaja observant cada instant del conte. Està molt bé. Enhorabona Aleix... i gràcies per comentar-me algun poema meu. Un gran salut i que Déu t'acompanye sempre. Rafael Molero Cruz

els cadells, siguin de l'espècie que siguin es fica dins dels nostres gens. Segons diuen, això és un sistema de supervivència desenvolupat per l'evolució. Però quan tens un cadellet en braços del que menys te’n recordes és del Darwin i t'omple una mena de sensació única i difícil de descriure. I tu ho has fet molt, però que molt bé.

Em dona la sensació de que el regal és a una dona gran; potser perquè es jubila?

Moltes gràcies pels teus comentaris. Sempre em donen una sorpresa alegre que agraeixo molt.

Una abraçada,

Jordi

pel teu comentari. Estic orgullosa de merèixer l'aprovació d'un escriptor tan sensible i tan expert com tu. M'agrada molt com escrius, també hi ha un punt de poesia en aquest text teu que estic comentant. Hi ha una tendresa que fa que la protagonista et sembli coneguda i que t' alegris amb ella del regal. M'agradaria que et fixessis en un relat meu que és l'unic que no ha merescut cap comentari, pobret! Es titula : Paraules d'alt nivell.

El contingut del relat és entranyable, tot calidesa i emoció. Es respira la necessitat d'amor de la noia que rep el regal i el desig de donar amor a aquell ésser que arrauleix al seu pit.
Tot això embolcallat amb una prosa perfecta, de bon escriptor de relats que ens regales amb prodigalitat. M'encanta com escrius.

Una abraçada

El contingut del relat és entranyable, tot calidesa i emoció. Es respira la necessitat d'amor de la noia que rep el regal i el desig de donar amor a aquell ésser que arrauleix al seu pit.
Tot això embolcallat amb una prosa perfecta, de bon escriptor de relats que ens regales amb prodigalitat. M'encanta com escrius.

Una abraçada

Tendre i emotiu. M'he sentit a dins, i participant, d'aquest petit orgasme de satisfacció tan ben explicat i narrat. Tot un festival de sensacions i sentiments molt ben narrats, amb lentitud i delicadesa dignes de mestre. Cada cop m'agraden més el relats intimistes com aquest teu.

I felicitats per la tria molt merescuda.

Ferran

Benvolgut/uda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colors” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,
Comissió Concursos

- - - - -

AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS

En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
data de naixement .....................................................
i nick relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
seleccionat del mes de FEBRER 2014,
del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació.

En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data ......................................

Felicitats Aleix per haver quedat finalista, el relat s'ho mereix ^_^
Edgar

Una capsa com la que tan bé descrius és la que m'agradaria obrir algun dia. Quin regal més bonic! Ara la protagonista ja té assegurada una companyia fidel, entusiasta. Mai més no se sentirà sola. I és que aquest cadell li omplirà de vida la vida que s'enfila cap a la maduresa, cap a la recta final.
Explicat amb el punt just d'emoció, de tendresa, seguint fidel al teu propi estil, Aleix, aquest relat es llegeix amb un somriure ple d'amor i de tendresa. L'enhorabona per transmetre tan bé!
Una forta abraçada, company!

Gran relat Aleix, replet d'optimisme, puresa, tendresa i sensualitat per sobre de tot. Cada frase expressa un sentiment diferent, he gaudit llegint-te!

Salutacions,

Jlo.Odette

A través de la teva prosa exquisida, saps transmetre molt bé els sentiments al lector... No és gens fàcil... Aquest relat en particular transmet tendresa a cada frase. A més a més, aconsegueixes arrodonir-lo molt bé amb un bon final.
Fins al pròxim company!

Estimat Aleix,

No sabria expressar tots aquests sentiments que m'has despertat. Ara el meu cor bull com una olla exprés (un terme no gaire romàntic) però crec que prou expressiu.

Ets el gran mestre que amb paraules adequades saps trobar les que obren la porta de la humanitat: els sentiments.

Gràcies per aquest relat tan ric amb sentiments dolços, tendres, adequats, precisos...

Sé què és tenir gossets i el que em desperten. Sovint estic malalta i si veu que no em llevo, se m'acosta i amb precaució em fa unes quantes llepadetes que em reconforten més que moltes paraules.

Una abraçada a tu i a la teva parella que t'acompanya per aquests camins incertes de la vida, i que tu tan bé saps dibuixar.

Materile

Sensible, amorós i perfilat des de la solitud fins a la gran companyia d’aquell gosset nounat, tan petit i que a partir d’aquell moment que la Lluïsa obre la capsa, ja es sent plena, aquell petitó serà la seva companyia, la seva il•lusió, el seu... tot!
Un gran relat, com tots els teus. Un plaer llegir-te.

Moltes gràcies pel teu comentari. Com sempre saps trobar el suc a qualsevol narrativa sigui curta o llarga, li saps trobar!

Una abraçada i ens seguim llegint,

Gemma

M'apunto als de la tendresa... Crec que no cal dir res més, això ja ho diu tot.

Un relat sublim, tan ple de tendresa que emociona i fa sentir la pell de gallina que menciones. Fas uns escrits tan acurats que fins i tot sembla que siguis a la pell de la protagonista i puguis captar les emocions.
Una forta abraçada

Sempre un verdader plaer llegir qualsevol de les teves formes d'escriptura.
Una abraçada amb afecte.

...on només volia seguir llegint per veure què hi havia dins la capsa; unes paraules de caliu i de vida al bell mig del relat; i per acabar, un silenci d'aquells qu expressa tantes sensacions i emocions! Molt ben escrit!!! Felicitats!!

L’he rellegit més d’una vegada i, en cada lectura hi trobo —almenys així m’ho sembla—, diversos sentits... no sé pas si llegir-lo contínuament a veure si el mateix relat em serveix com si fossin més d’un.
Gràcies, Aleix, pels teus comentaris sempre amables i positius.
—Joan—

la vida d'una persona que creia que la solitud seria la seva única companya!
Un relat tendre i entranyable.
Una abraçada a tu i a la teva esposa.

Un relat simplement perfecte Aleix, com sempre. I és que els animals ens fan perdre el cap a tots una mica!! Oix, em fas recordar la meva gateta quan era petita i m'has fet despertar la tendresa. Et felicito. Simplement un 10.
Edgar

Encara tractant-se d'un relat breu, és en realitat més extens que intens, si ens limitem a la referència puntual del temps en què es desenvolupa l'acció. Una acció mínima i aparentment banal: l'obertura d'una capsa de regal. Es descriu meticulosament, i per això l'extensió, però a partir de les sensacions que aquesta acció aparentment trivial desperta en la persona que l'executa.
És a partir d'aquest punt de vista tan íntim que el relat és, doncs, molt més que descriptiu, i insinua tot un seguit de fets, causals i precedents, que ens ajuden a interpretar les sensacions que se'ns expliquen.
Tanmateix, aquestes sensacions mateixes tenen un punt lleugerament enigmàtic, o molt -tot depèn, suposo, de com les volguem abordar-, ja que les similituds amb les sensacions eròtiques deixen un matís, aquest sí, d'una intensitat més intuïda que literal.

Un relat tan viu con tendre ! I despertes la curiositat, que sera? que sera que l'emociona tant? Que contindra la caixa? Ves-ho aquí una petita vida ! QUan els hi debem als nostres amics peluts. Hola Aleix de Ferrater !

Anna

Un relat tendre, esperançat, amb aquesta sensibilitat que sempre mostres, que és reflex de la teva bonhomia. Com escriptor i persona ofereixes sempre la cara més amable. La imatge del final, com una exaltació de l’instint maternal, és corprenedora.

Hola Aleix,
Primer de tot, vull agrair-te el teu comentari del Lladres de temps. Et diré que vaig emprendre un viatge per poder procrear el meu primer poemari "Bàlsam per a un dia incert". Estic gaudint molt amb la presentació.Sóc de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i, per tant, els pobles veïns em regalen la invitació per donar-lo a conèixer. A través del petit llibre he descobert que a través de la poesia intento que els petits poemes siguin una eina de reflexió i de lluita.
Que bonic que és practicar la bondat, la generositat, la humlitat...
Mai hauria pensat que un petit poemari ordenat cronològicament em fes reflexionar tant i, sobretot, que m'ajudes a llegir els moments de la vida.
Així doncs, moltíssimes gràcies pel teu alè.

En segon lloc, dir-te que t'he llegit, i que m'has transmès sinceritat, bondat i proximitat. El que més m'agrada és sentir aquella esgarrifança que et remou els moments del nostre dia a dia. La descripció de l'observació, els moments de la passió i, sobretot, la capacitat de fabricar somnis a través de les paraules.
Gràcies pel teu regal.
Brindo pel camí de les paraules.
Roda03

és un sentiment molt bonic que surt de molt endins i acostuma a ser molt pur... tal i com l'has expressat en el teu relat Aleix

moltes gràcies per tot, company relataire !! ;-)