Breu ressenya de “La casa dels esperits” d’Isabel Allende

Aquesta primera novel.la d’Isabel Allende (1982) traspassa el marc geogràfic on s’inscriu l’acció i prefigura el destí col·lectiu de Llatinoamèrica. Narra la saga de una família de terratinents des del seu esplendor fins els anys de tribulació i decadència.

El despòtic patriarca Esteban Trueba ha construït amb mà de ferro un imperi privat que amb el pas del temps trontolla perquè l’entorn social recull els aires de revolta contra els terratinents; la decadència personal del patriarca arrastrarà als Trueba a una dolorosa desintegració.

L’escriptora ens narra amb mestria les dramàtiques relacions familiars: els personatges encarnen les tensions socials d’una època que abasta gran part del segle XX. Si el patriarca Esteban Trueba representa a l’home constant i brutal, que s’ha fet a si mateix, Clara encarna la màgia i la ingravidesa de la vida. En tot l’elenc de personatges trobem personificats una varietat de sentiments molt ben caracteritzats: la tendresa, l’amargor i el desig de venjança, de revolta i canvi social.

A llarg de la novel.la circulen quatre generacions pels “quaderns d’explicar la vida” de Clara. Conceptualitzada en el gènere de realisme màgic, veiem aparèixer alguns personatges ficticis que s’inspiren en altres reals com Pablo Neruda, Victor Jara i Salvador Allende.

Ha estat adaptada al cinema en una pel·lícula protagonitzada per Jeremy Irons, Meryl Streep, Winona Ryder, Vanessa Redgrave, Glenn Close i Antonio Banderas.
Simplement us recomano primer la novel.la si voleu gaudir d’una certa màgia de la literatura.


Romy Ros
Abril 2020