Ja no tinc temps i no puc parar!

Em pregunto com estaria aquests dies de confinament el teu protagonista. Podria aprofitar per escriure la novel•la però acostumat a no aturar-se i escoltar i escoltar-se, em pregunto com s’ho faria per parir un escrit en condicions (ell sol), per molt que tingui contactes. Un bon relat que transmet tot l’estrès d’aquestes persones que es pensen que viure és omplir el seu dia d’activitats una rere l’altre, sempre corrent sense adonar-se del que tenen al voltant, sense reflexionar, cavalls desbocats amb aclucalls...

M'ha sorpres aquest relat teu on amb una escena aparentment intrascendent fas una crítica d'una figura habitual: l'home actiu que busca l'èxit per sobre de tot: tenir contactes per ascendir laboralment o socialment. Ja pot anar fent meditació o altres tècniques similars... el cap sempre el perdrà. Oportunista i demanant a les amistats.
Et desitjo molta salut
Nadine

Conec algunes persones així i la veritat que em fan pena. Sembla que es mengin el món, però en realitat és el món que se'l menja a ells. el teu relat escenifica d'una forma "ràpida" i còmica aquest procedir cada cop més visible en la nostra societat. Nil

quan d'estres, val més que vagi a fer un bon sopar en un lloc tranquil, per cert m'agradaria llegir la novel·la que escriu, o potser em posaria massa nerviós. Bon relat
Salut

Un escrit que he llegit dues vegades i cada vegada m’ sgrada mes Felicitats i gracies per llegirme

Sens dubte, que en Quim, entre la cultura, la meditació, l'escola activa i la feina, i a més, pare de nou,... quina barbaritat! Jo crec que ja té prou per a anar de sopar amb el Joan. Sí, li has posat molta ciència-ficció i a més amb un gran toc d'humor, que m'ha fet somriure molt.
Et done les gràcies pel teu amable comentari: "espiritualitat" i que encoratja i porta vida. Me n'alegre de que t'haja agradat.
Perla de vellut