Records Transformats...Pintats i Narrats

Un relat de: Romy Ros
...Realitat Acompanyada...
Pintada...
Narrada...

Els meus ulls et tornen a contemplar i sembla que ja t’he estimat.
Encara que no m’és fàcil recordar les múltiples vivències que m’han fet patir.

Guardo a la memòria tots els moments en que m’has acompanyat i com una onada t’has instal·lat amb força al meu ànim: uns anys em donaves entusiasme i d’altres me’l treies i abocaves la tristesa, aquesta melangia que em xuclava l’energia i m’incapacitava cap a l’acció.

Ara et miro i no et trobo tan terrible. Quan em van dir el teu nom em vaig espantar: creia que mai més podria ser “normal”. Després vaig revisar el pensaments i em vaig adonar que feia el que sempre havia criticat: prejutjar.

Ara que visito la galeria d’art tot sovint i que secretament agafo els pinzells i els suco a les pintures d’oli, ara que estenc sobre les teles el color intens dels meus símbols, ara, tot plegat... ja no em sembles tan terrible.

Ets com la lluna o la sirena, elements ficticis que m’acompanyen sovint. Ets com aquesta cara trista que mira la noia que visita la galeria d’art i queda reconfortada. Ets com una onada vermella que colpeja amb força la costa de la sorra groga i pretén convertir-se en color taronja. M’acompanyes en la passió i en la tristor. Quin matrimoni!

I m’adono que combinant colors i deixant fluir el que surt de mi puc ajudar-me a acceptar-te i a acceptar-me. M’agrada com m’has ajudat a transformar-me.

Escric per no oblidar el nom de les paraules; pinto per posar color a les meves emocions. I amb aquesta construcció de color i paraules... vaig reconstruint la vida!



Romy Ros
Octubre de 2018

Comentaris

  • Reconstruccions[Ofensiu]
    Dones del Club L | 19-04-2020 | Valoració: 10

    M'ha resonat com expliques la convivència amb un diagnòstic, com dius que t'ajudat a reinventar-te o transformar-te...i en aquest devenir vas reconstruir la vida.
    Una salutació afectuosa Romy Ros. Cuida't molt.

  • "Vaig reconstruint la vida!"[Ofensiu]
    NADINE | 14-04-2020 | Valoració: 10

    Un relat amb prosa poètica on expliques l'experiència pròpia de la reconstrució d'una identitat desprès d'un diagnòstic. M'agrada com l'has construit. Jo que conec la teva història perquè he asistit a les teves xerrades, encara m'he commogut!
    M'han agradat especialment aquestes frases que gravo a la meva memòria:
    " Escric per no oblidar el nom de les paraules; pinto per posar color a les meves emocions. I amb aquesta construcció de color i paraules... vaig reconstruint la vida! "
    Una salutació afectuosa,
    NADINE

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

59 Relats

478 Comentaris

62537 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!