Breu ressenya de “Majareta” de Ellen Forney

Un relat de: Romy Ros

M’apropo al llibre Majareta (2012) de Ellen Forney i reconec que ho faig amb una certa recança; el meu pensament ja és anticipatori: avia’m que ens explicarà en forma de còmic sobre el seu trastorn bipolar, i sumant, del trastorn bipolar en general.

El compro i m’endinso en la lectura. Reconec que m’enganxo de seguida. Comença a entusiasmar-me; a estones vaig seguint el còmic i en dos dies el tinc enllestit. Serà que jo també estic hiperactiva com ella en la seva fase eufòrica? No, jo no tinc actituds tant arriscades.

Em sento identificada quan explica la depressió: inactiva, feta un quadre i sentir-te parrac com a persona, amb tot l’ànim per terra, embolcallada en la manta del llit al sofà. Ja ho he viscut això, jo! Ara no, una certa estabilitat és la pauta general.

L’autora ho explica molt bé, fins i tot el llarg procés de proves fins arribar a trobar la medicació encertada. La pressa de consciència, aprendre a cuidar-se, les pors continuades, la por a perdre la creativitat. Aquestes pors la duen a investigar sobre els artistes creatius, torturats pel patiment del propi trastorn bipolar: Miquel Àngel, Van Gogh, Eduard Munch, Sylvia Plath, Virginia Woolf... i molts més.

El seu plantejament crític sobre la genialitat i l’art es fa palès, però a la vegada li serveix de motor esperançador: saber que algunes figures claus del món de l’art han passat per aquest trastorn també li serveix per insuflar-se esperança. No sabem si aquestes figures eren més creatives en períodes de crisis o de certa estabilitat. Sigui com sigui el llegat és el que ens han deixat.

Es planteja moltes coses que jo també m’havia plantejat quan encara estava prenent consciència del meu trastorn. Un altre punt positiu amb el que m’identifico: l’alliberament que experimenta quan ho explica als seus familiars, amics i coneguts. “Si no ho explico sembla que estic amagant alguna cosa dolenta i això no és el cas”, li diu a la seva psiquiatra, que li aconsella que tot i així es protegeixi.

Tan sols, m’ha cridat l’atenció negativament que quan ho explica utilitza molt el verb “ser” bipolar, en comptes del tenir. L’autora és dibuixant de còmics i moltes coses més que “un ser bipolar”. Desprès he caigut que en anglès el verb “to be” serveix tant per “ser” com “estar”.

Així doncs, m’alegro molt d’haver-me apropat al llibre i el trastorn de Ellen Forney. Molt aclaridor i desmuntant tòpics.

No us explico el final perquè us recomano el llibre. Bon Sant Jordi i bona Salut emocional!

Romy Ros
Abril, 2019

Comentaris

  • Escriure la bipolaritat [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-08-2020 | Valoració: 10

    Escriure i descriure la bipolaritat és un gran exercici que, suposo, deu ajudar a superar aquesta malaltia. Segur que després d’escriure‘l, et trobes molt millor. M’has ajudat a entendre que succeeix a les persones que la pateixen. I he descobert les grans personalitats que l’han patit. una forta abraçada.
    Aleix

  • Llegir nous llibres...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-08-2020 | Valoració: 10


    Molt interessant aquesta ressenya de "Majareta", la qual és molt disposta a llegir un nou llibre, que ens fa pensar i reflexionar, amb bona referència de lectura.
    Està molt bé, Romy Ros.
    Una abraçada i cuida't...
    PERLA DE VELLUT

  • Llibres per pensar[Ofensiu]
    SrGarcia | 27-08-2020

    És clar que els llibres són per pensar. Podem trobar la nostra vida a una poesia, una novel·la o un còmic. M'agraden aquestes ressenyes, són com uns consells benvinguts.

    Jo també et desitjo un bon Sant Jordi; encara que falti molt temps, esperem que sigui millor que l'anterior.

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

59 Relats

459 Comentaris

79450 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!