Breu ressenya de “Vent de l’Est, vent de l’Oest” de Pearl S. Buck

Sobre "Vent de l'Est, vent de l'Oest" us explicaré la meva particular visió...

Escrita el 1930 he pogut endinsar-me en la seva lectura en l’edició de 1984. Una novel.la premiada amb el Nobel el 1938 que ens endinsa amb gran mestratge a les tradicions xineses de la primera trentena del segle XX.
Descriu molt bé les relacions filials d’una família de la classe alta xinesa: el respecte a l’ancianitat, als costums quasi sagrades, el paper del primogènit i sobretot, el paper de les dones.

És una novel.la escrita des del punt de vista oriental; ens parla del contrast entre els occidentals, als que consideren poc cultivats i poc civilitzats, i les tradicions ancestrals que comencen a saltar-se alguns.

Ens fa reflexionar com en totes les civilitzacions, l’etnocentrisme és l’eix a partir del qual formulem tot els judicis i mesurem els costums dels altres. Aquesta mirada etnocèntrica és la que fem habitualment i és contrastant quan ens descriu com ens veuen els “altres”: en els llibres de viatge sovint som nosaltres qui analitzem; aquí ens analitzen i ens descriuen des del paràmetre d’una dona xinesa acomodada a les tradicions per la força dels costums.

Novel.la narrada en primera persona mitjançant les cartes que envia a la seva Germana (els lectors), on podem assistir al paisatge social d’una Xina que està esmicolant les tradicions anquilosades dels matrimonis concertats, la poligàmia i l’embenatge dels peus.
La protagonista, lentament posa en judici crític si tot el que ha aprés és l’únic camí possible, i gràcies a la relació amb el seu marit metge, el germà i la cunyada occidental, acaba optant pel camí més radical : comprendre a la cunyada i desprendre’s de les benes.
Tot i que l’embenatge de peus es va prohibir a partir de 1911, es va seguir practicant fins 1950 fins que amb el règim comunista es eradicar juntament amb l’abolició dels matrimonis pactats i es va decretar la igualtat legal home-dona i prohibir la poligàmia.

La novel.la és una excusa per descriure’ns com el xoc de tradicions fa que les relacions paterno-filials es trenquin. El conflicte està servit. Una foto social molt ben escenificada.

No us explicaré el final perquè us recomano el llibre, però us avanço que triomfa l’amor...com ha de ser! Bona lectura!


Romy Ros
Març, 2019