]
tapisser | 20-01-2024
No tinc coneixements ni considero que nivell, per jutjar el que escriu altri.
A mi el fet d'escriure m'ha servit com una vàlvula d'escapament, com les que tenen les olles de pressió; quan estic molt angoixat explico per escrit alguna cosa i és com si fes pffffffff i tornes a començar.
Fa moooooolts anys que soc a relats en català i sé el pa que s'hi gasta, és per això que publico esporàdicament alguna cosa i no soc un bon client de la casa.
Espero que aquestes ratlles t'hagin aclarit alguna cosa de mi.

Ninots

No tinc coneixements ni considero que nivell, per jutjar el que escriu altri.
A mi el fet d'escriure m'ha servit com una vàlvula d'escapament, com les que tenen les olles de pressió; quan estic molt angoixat explico per escrit alguna cosa i és com si fes pffffffff i tornes a començar.
Fa moooooolts anys que soc a relats en català i sé el pa que s'hi gasta, és per això que publico esporàdicament alguna cosa i no soc un bon client de la casa.
Espero que aquestes ratlles t'hagin aclarit alguna cosa de mi.

M'agrada molt la figura d'un marit substitut, molt.
En el món de la vida quotidiana hi hauria d'haver substituts de moltes coses, amants, fills, polítics, rellogats, periodistes... Com en el teu relat, segur que sortiríem guanyant en moltes coses.
Un petó i moltíssimes gràcies pels teus comentaris a les meves bajanades. Venint de tu és tot un honor.
Albert

Em pot deixar al de la toga demà?
Si home, te'l torno tot seguit!
Cap a les 9 passaré, és per acudir a un desnonament.
Si fa falta, te'l planxo i tot.



Una forta abraçada Aleix

Mentre tu ets qui espera en el cotxe, controles l'horari, la gent bruta que si acosta oferint oblit.
Després no reculls ningú, ni portes amics, ni vas més d'hora perquè hi ha hagut excursió.
De vegades reculls deixalles molt de temps després.
Ho sento, m'ha remogut males vivències el teu preciós relat.

El cérvol s'hi va acostar i va dir:
Quin cor més gran que tens!
I el llop respongué:
Per estimar-te més i més i...

Acabo de veure un reportatge de llops a l'Est d'Europa i no n'han parlat dels de la Muntanya de la Mort.
És un bonic conte/llegenda.

Tota una vida dins, no d'una maleta, sinó d'un necesser.
Inclús aquest receptacle es mig buit.
Una vida regalada hi cap en un necesser. El gos es mort però ha viscut cada segon d’una vida“viscuda”.
Tu esculls.
M’ha agradat molt, per a mi, es molt bon relat.
Una abraçada.

Perquè no?
Si encara hi ets, et llegiré.

Albert.

Els que hem viscut a un entorn rural, El teu relat ens "mulla" i també fa olor d'herba mullada.

Gràcies per compartir-lo amb nosaltres.
Albert.

Un mal partit de futbol (onze pasatgers) el pot tenir qualsevol.

Trobo que és massa estricte aquest entrenador.

Final del tot inesperat, molt gràfic.
Una forta abraçada.

Que visquin la calor i l'estiu si són per refrescar-se així!!


Una forta abraçada Aleix.
Albert.

M¨ha esborronat els records
Que tendra, que dolç, QUE MACO.

Una abraçada, i endavant.!!
Albert.

Veritablement ,qui estava a la parra?

Molt enginyós Montserrat.
Una abraçada.
Albert.

Veritablement ,qui estava a la parra?

Molt enginyós Montserrat.
Una abraçada.
Albert.

Bon dia.

Quina descripció més acurada (sóc com una càmera que va gravant el que passa al seu voltant).
Que maco, que quotidià, que real.
Que trist.
Si pots, grava a l'encarregat cridaner i sexista, qui sap si un dia farà falta denunciar-lo.

Un plaer llegir-te i agrair els teus comentaris en els meus escrits.
Gràcies.
Albert.