fantàstica, malgrat la cruesa. Sento el patiment del brau en la meva pròpia pell...

Gràcies pel teu comentari!

pel comentari, malgrat que aquest poema jo no el trobo tan bo com dius... El vaig penjar convençuda que rebria més crítiques que cap altra cosa, amb la idea que em permetessin millorar la meva poesia.

El teu relat, com diu en Jeremias, em recorda molt a Dickens, és a dir: és d'un gran nivell literari. Fins i tot l'atmosfera creada em remet a Poe...

per la benvinguda!!

I molt bon poema, és clar que venint d'algú que ha publicat i fins i tot guanyat premis, no em sorprèn. L'enhorabona!

de la societat actual!! Amb picardia i ironia i gens superficial...

Per un moment he pensat que ets sociòleg, però aquest pseudònim i l'homenatge a Galileu també em fa pensar que ets físic... L'encerto en algun dels dos?

a País Valencià, perquè és així com anomenen als préssecs, però jo sóc de Barcelona, podríem dir que m'he permès una llicència poètica! hehe

Realment hi ha molt poca gent amb un vocabulari tan ric com el teu...

Em recordes a Maria Barbal, no sé si la coneixes però és una gran escriptora!

Quan sigui gran vull escriure com tu!

hehe

L'enhorabona més sincera per aquest poema!

(Quan dic aquestes coses em sento pilota, però ho penso de debò)

Bresquilla

que és com aixecar-se cada dia, però potser no tan intensament...

Ara, per interpretacions que no quedi!

M'ha agradat molt el teu poema...

Bresquilla

Moltíssimes gràcies per la càlida benvinguda que m'has donat amb el meu primer relat. Això anima a publicar-ne més...
I a sobre resulta tot un honor que sigui una GRAN (sí, amb majúscules) relataire com tu qui em valori...

Els teus relats, sublims, sens dubte!

Fins aviat!