Bulgog francès

Un relat de: Prou bé


No fa gaire que soc en aquesta gàbia, soc un cadellet jo.
Passa molta gent que em mira, fan mala cara, diuen que soc molt lletja. No sé què vol dir això. Tots passen de llarg.

Guau! Aquest home no passa de llarg. Va amb una dona. Parlen. Ella mou el cap de banda a banda i gesticula. Ell mou el cap de dalt a baix i també gesticula mentre em va mirant i mirant. Jo també el miro. Surto del fons de la gàbia i m'apropo a la reixa. Alço el cap i les mirades es troben a mig camí. L'home fa una cosa amb la boca que se li eixampla i m'agrada. La dona arronsa les espatlles.
Soc tan joveneta que no entenc res del que passa, però em sembla que…

La dona que m'ha cuidat obre la porta de la gàbia i em fa sortir.
Sento que m'alcen de terra i estic en braços de l'home.
Quina escalforeta, que bé que hi estic. L'ensumo i m'agrada la seva olor. Acluco els ulls i em deixo amanyagar.
– Que dolça que ets! Me la quedo. Ens la quedem oi?
La dona ara apuja i abaixa el cap.

Ja sé que soc una gossa, però també sé que començo una nova vida.

– Vine! Dolça, jeu aquí!
– Vine! Dolça, menja!
– Vine! Dolça i m'abraça!

La dona també m'acaricia i em parla baixet, crec que ja m'estima també.

Sé el nom dels dos i per mi és música sentir com es parlen, sobretot quan parlen de mi. Des d'ara els anomenaré Pep i Pepeta. (No és el seu nom de veritat però potser no els agradaria que els digués aquí)

Avui hem anat en cotxe a un camp on hi ha més gossos i gent que deuen ser els seus cuidadors. Veurem què hi farem aquí.
És divertit córrer amb companys que tampoc saben què passarà, però juguem i ho passem molt bé.

Arriba una gent que fan callar tothom i comencen a xerrar. Tots els escolten amb molta atenció.

Quan tornem a casa noto que les coses van diferent: amb més ordre, més alhora, sembla que van anar a aprendre com s'ho havien de fer amb mi.

L'altre dia vam anar a un lloc on una noia vestida de blanc em va fer una mica de mal… em va punxar amb una agulla i vaig notar que alguna cosa entrava on havia punxat. Després em van acariciar una mica més del compte, jo ho havia aguantat molt bé, però els vaig deixar fer… els agrada aviciar-me.

Cada dia sortim a caminar. A vegades vaig amb en Pep, a vegades amb la Pepeta, o amb tots dos. Em treuen per al pipí/caca. Estic molt ben educada i mai ho faig a casa. Si haig d'esperar aguanto tant temps com calgui. Ells porten unes bossetes i recullen el que he fet. Però jo veig pels carrers i camins molts residus de companys que ningú recull. A vegades m'embruto les potes i em fa fàstic, soc molt polida jo.

Tinc molts amics. Quan sortim ens reunim amb una colla de gent que també porten les "mascotes" (així ens diuen) a airejar-se. Crec que gràcies a nosaltres ells també s'han fet molt amics i fem excursions i trobades tots plegats. D'això en diuen socialitzar. M'agrada.

Quan tinc gana arrossego el meu atuell del menjar i el porto fins on són ells, que riuen i l'omplen fins dalt. Saben que soc bona menjadora...

M'he fet gran. Diuen que tinc dos anys. Dos anys de bona vida.

Ara som de càmping. Hi anem molt. Als tres ens agrada gaudir de la natura.

Quina sort que tinc!

2023 Octubre. Relat ampliat del presentat al RepteClàssic 761 GOSSOS.

Comentaris

  • Interesant [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-11-2023 | Valoració: 10

    Felicitats per aquest Relat. Molt interessant.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre la Persona.
    Salutacions cordials.

  • Gràcies.[Ofensiu]
    Nua Dedins | 01-11-2023

    Gràcies pels teus comentaris al darrer relat, 'Prou bé'! Endavant també amb els teus escrits i avui, que passis un Tot Sants ben tranquil i amb plenitud!

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 31-10-2023 | Valoració: 10

    M´agrada com escrius per això et llegeixo. Gràcies per comentar

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-10-2023

    Bona vesprada: Prou bé.
    Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema "Im. memòriam de Rosalia de Castro", on em dius que està ple d'espiritualitat. M'alegre que t'haja agradat.
    Cordialment.

  • Bup-bup![Ofensiu]

    D'antuvi et diré que si no fos per les caques que has de recollir, sóc força escrupulós, m'encantaria tenir un cos, tot i que sóc un amant dels gats! Llegir aquest magnífic relat teu m'ha fet prendre consciència de la espiritualitat dels cans. Crec que ells, i tu ho plasmes de forma amena i animalista, tenen la seva pròpia evolució terrenal, en paral·lel a la resta d'ésser vius que poblen el planeta. He gaudit de la lectura perquè el text està escrit des de la prespectiva del gos i no pas dels humans que l'adopten i això comporta un profund exercici per a qui l'escriu: ficar-se dins de la pell del can. Enhorabona! Nil. Ah!, aviam què et sembla un poema que vaig publicar fa temps sobre un gos i jo en la meva vesant homoeròtica que porta per nom: BUB- BUB amb data del :15-11-2017

  • Els gossos, sovint, sembla ...[Ofensiu]
    llpages | 27-10-2023 | Valoració: 10

    que ens entenguin. I si parlessin, ben segur que dirien el mateix que ha quedat per escrit en aquest senzill i entretingut relat. No sé si has tingut mai un gos a casa, però jo sí i t'asseguro que sovint sembla que t'escoltin com un humà. Un punt de vista des de la banda animal que he trobat encertat de cap a peus. Molt bé, Prou bé!

  • El gos...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-10-2023

    l'amic inseparable i fidel incondicional dels humans. Una història tendra i entretinguda que no deixa indiferent, tant la seva expressivitat com pel seu contingut.

    Molt cordialment.

    Rosa.

  • Una gossa que pensa...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-10-2023 | Valoració: 10

    I ho pensa i ho diu tot. Un relat molt entretingut, d'aqueixa gossa que va relatant la seua vida, des que és jove i els amos la volen molt i ella també vol als seus amos.
    M'ha impressionat aquest relat, prou bé.
    Enhorabona per ser tan enginyosa.
    Cordialment.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 26-10-2023 | Valoració: 5

    M’ ha agradar el teu escrit . End llegirem

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

138 Relats

1339 Comentaris

54538 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com