Brou daurat

La Manela s'alça d'hora. Encara és negra nit. A les sis ja és fora del llit.
Està nerviosa. Avui els tindrà tots a taula i ella ja no és la mateixa d'un temps ençà.
Ja li diuen que s'ha fet gran, però encara no se'n sap avenir de com va perdent…
Ella que gaudia de preparar uns àpats abundants per a tants, ara s'atabala quan n'hi ha de venir només quinze entre fills, nets i afegits. Els fills i els nets sempre són els mateixos. Els afegits, alguns, van variant. Ja se sap, ara les parelles no duren com abans.
Però ja els ho va dir: – Faré escudella i prou! Vosaltres porteu les postres!
És clar que avui farà un invent amb el brou. Ho va llegir en una novel·la. És que això de llegir no ho ha perdut pas. La seva afició preferida. Llegir i escoltar la ràdio. Que no li vinguin amb la televisió… la caixa "tonta" n'hi diuen…
Bé rumia, el canvi en l'escudella serà tan subtil que frisa per veure si se n'adonaran.
Feineja tot el matí fent bullir les carns, els llegums i les verdures. Ah! És en les verdures que hi ha el canvi, però esperarà que ho notin sense dir-los res.
Són hores del xup-xup, no és una menja difícil de cuinar, però vol molt de temps. Ja cap al final cou les pilotes i les botifarres. La negra els agrada d'allò més, aixafada amb la col, i patata…
És hora de parar taula. Es van oferir a ajudar-la, però ho va refusar. Només ella sap com li agrada posar les grans estovalles tan blanques. Aquelles que tenen les inicials que va brodar-hi de joveneta quan preparava l'aixovar. I la coberteria i la vaixella i la cristalleria de les grans celebracions.
Una de grossa en celebren avui. Els seixanta-cinc anys del fill gran i els seus vuitanta-cinc, que van néixer el mateix dia i més, sols que amb vint anys de diferència.
Quina manera de fer ballar el cap amb tants pensaments…
Ja han arribat tots. Moltes rialles, abraçades i petons.
Seuen a taula i els lliura la sopa de galets. Fumeja i…
– Què li has fet al brou, àvia? La més petita de les netes ho ha vist que és diferent.
– Per què ho dius?
– Àvia! És daurat!
Aquest és el moment de plenitud que desitjava. Se n'ha sortit molt bé!
Amb tot no els dirà el secret del brou daurat. Pertany a la cuinera i a aquella novel·lista que ho va escriure sense donar-hi importància.

2023 presentat al RepteClàssic DCCLXII Moment de Plenitud.
(Versió completa)