Brou daurat

Un relat de: Prou bé
La Manela s'alça d'hora. Encara és negra nit. A les sis ja és fora del llit.
Està nerviosa. Avui els tindrà tots a taula i ella ja no és la mateixa d'un temps ençà.
Ja li diuen que s'ha fet gran, però encara no se'n sap avenir de com va perdent…
Ella que gaudia de preparar uns àpats abundants per a tants, ara s'atabala quan n'hi ha de venir només quinze entre fills, nets i afegits. Els fills i els nets sempre són els mateixos. Els afegits, alguns, van variant. Ja se sap, ara les parelles no duren com abans.
Però ja els ho va dir: – Faré escudella i prou! Vosaltres porteu les postres!
És clar que avui farà un invent amb el brou. Ho va llegir en una novel·la. És que això de llegir no ho ha perdut pas. La seva afició preferida. Llegir i escoltar la ràdio. Que no li vinguin amb la televisió… la caixa "tonta" n'hi diuen…
Bé rumia, el canvi en l'escudella serà tan subtil que frisa per veure si se n'adonaran.
Feineja tot el matí fent bullir les carns, els llegums i les verdures. Ah! És en les verdures que hi ha el canvi, però esperarà que ho notin sense dir-los res.
Són hores del xup-xup, no és una menja difícil de cuinar, però vol molt de temps. Ja cap al final cou les pilotes i les botifarres. La negra els agrada d'allò més, aixafada amb la col, i patata…
És hora de parar taula. Es van oferir a ajudar-la, però ho va refusar. Només ella sap com li agrada posar les grans estovalles tan blanques. Aquelles que tenen les inicials que va brodar-hi de joveneta quan preparava l'aixovar. I la coberteria i la vaixella i la cristalleria de les grans celebracions.
Una de grossa en celebren avui. Els seixanta-cinc anys del fill gran i els seus vuitanta-cinc, que van néixer el mateix dia i més, sols que amb vint anys de diferència.
Quina manera de fer ballar el cap amb tants pensaments…
Ja han arribat tots. Moltes rialles, abraçades i petons.
Seuen a taula i els lliura la sopa de galets. Fumeja i…
– Què li has fet al brou, àvia? La més petita de les netes ho ha vist que és diferent.
– Per què ho dius?
– Àvia! És daurat!
Aquest és el moment de plenitud que desitjava. Se n'ha sortit molt bé!
Amb tot no els dirà el secret del brou daurat. Pertany a la cuinera i a aquella novel·lista que ho va escriure sense donar-hi importància.

2023 presentat al RepteClàssic DCCLXII Moment de Plenitud.
(Versió completa)


Comentaris

  • Verdura que fa el brou daurat?[Ofensiu]
    Ginebreda | 30-12-2023

    Per molt que he llegit i rellegit, no trobo el secret del brou daurat. Però si he Gaudí d'un bon relat costumista. Ens has deixat amb la mel a la boca, Prou bé.

  • MJosep | 01-12-2023 | Valoració: 10

    Hola Prou bé

    Relat divertit! Molt ben escrit, flueix molt bé. El espirit Nadalenc es palpa. I tinc ganes de menjar escudella!.
    Felicitats!!@

  • La plenitud de la família. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-11-2023 | Valoració: 10

    Una bona descripció d'una família on fan una escudella que és per a menjar tots. Una situació completa i divertida que m'ha tret l'atenció la qüestió del brou que està bo de menjar.
    Molt bon relat. Prou bé.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Secret[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-11-2023

    Un relat potser inacabat, però senzill i bonic. Tots ens quedem amb ganes de més, de més escudella i de l'explicació del secret, però ja se sap que els cuiners són com els boletaires, no canten ni per un mal de morir.

  • Moment de plenitud[Ofensiu]
    llpages | 21-11-2023 | Valoració: 10

    Ens hem quedat amb les ganes de saber el que feia que el brou fos daurat, però hem quedat tips amb l'escudella, que sembla que es pugui ensumar l'olor i tastar la carn. Un excel·lent relat que reuneix senzillesa en el tema i en la redacció, però que reflecteix molt bé el neguit de l'àvia, la sorpresa dels convidats a taula i tot l'ambient familiar. Enhorabona, Prou bé!

  • Bon profit![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-11-2023 | Valoració: 10

    Mira, si volies aconseguir que m’han tres gana, objectiu acomplert! Llàstima que hauré d’esperar uns dies per tastar una escudella tan bona com la que descriu‘s. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Un àpat familiar...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-11-2023

    amb una escudella que l'he assaborit i tot, però que encara estic intentant esbrinar aquest secret culinari que li ha donat un sabor diferent. La plenitud de la iaia també l'he pogut tocar amb els dits. Molt bon relat Prou bé.

    Rosa.

  • m'ho has d'explicar[Ofensiu]
    Atlantis | 20-11-2023

    M'ha agradat de què d'un tema que sembla transcendental hagis fet un relat ben quotidià com el d'un brou.

    *M'has d'explicar lla recepta!!!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

136 Relats

1320 Comentaris

51426 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com