REPTE POÈTIC 52: Formes artístiques de la natura

Mire el dibuix
tan fred, tan uix
(diu ‘allan lee';
o fou ‘Leela'?
Al fòrum consta)

Pàmpol de figuera,
animalet, fera;
com si de figa
fóra pansida
a l'escombrera
finals setembre.

Natura ho vol
gravetat mana.

I qui lo haurà
ferm i valent
dibuixant ventre
amb tot content?

I de rebot,
fotent-ho tot,
em cau un ou.
Pansit, finit.
Ho vol natura?
Gravetat mana!

I l'altre, pens?
Me'l fregiran?
O serà al punt
passat per l'aigua
de la Bonaigua?
Tan pirinenc?

Serà estrel·lat?
O me'l faran
també caigut?
Caient, caigut!
Gravetat mana!
Ho vol natura!

Éssers invertebrats defugen
les formes de tota norma.
Trenquen inconscients l'estigma
de tot allò conforme.

Cèl·lules centralitzades
en el cor d'una tija
que del terra extreu el suc
de la més pura vida.

El Sol entrant per les pupil·les
reposades sobre el rostre
dels pètals que les pentinen.
Penetra la llum i l'energia.

Saviesa de la natura
altre cop ens alliçona,
delectant-nos amb el trencar
de les normes més establertes.

ERSTE BRUCHSTÜCK ("Alge innerhalb deiner, Bauch des Meeres")
Primer fragment ("Alga dins teu, ventre de mar")
Alga dins teu, ventre de mar,
I creixo calladament
Dia a dia per desitjar la nit,
Sentir, saber, estimar.
Un cop més, al teu costat,
Navegant a favor dels corrents.
ZWEITE BRUCHSTÜCK ("Du, Alge und Leben")
Segon fragment ("Tu, alga i vida")
Tu, alga i vida,
Fotosintetitza els orígens
De la mar dins teu,
I descansa'm
En el bressol de l'onada,
On la sorra edifica
Els palaus del somni
Primigeni.
DRITTE BRUCHSTÜCK ("Ruhe wenn du träumst")
Tercer fragment ("Silenci si somnies")
Silenci si somnies
En solcar, sense sollar-la,
La superfície sencera
De la pell de l'aigua.
Mot que mor
En masegar-te els llavis,
Aliment per a l'alga
De l'eternitat.
VIERTE BRUCHSTÜCK ("Der Liebe für die Natur")
Quart fragment ("L'amor per la Natura")
L'amor per la Natura.
Només això em mou.
Per plasmar tota la bellesa
Del món en el paper,
Làmines que obtenen la vida
I el batec del cor que els manca
Abans de dibuixar-hi.
FÜNFTE BRUCHSTÜCK ("...ewigen den Glanz")
Cinquè fragment ("...rpetuar l'esplendor")
...rpetuar l'esplendor
Efímera del món,
Botànica en ple moviment
Quan és estàtic el dibuix.
I sorgeix la força
Del magma absorbit
Per la terra
I per la planta.
SECHSTE BRUCHSTÜCK ("Du, Brust und Weinen")
Sisè fragment ("Tu, sina i plor")
Tu, sina i plor,
Vegetació. Aquarel·la
D'anys d'evolució
Amb memòria perenne.
Fruita de polpa odorant.
Resquícia de tot
L'oxigen respirat.
Mineral i desgast etern.
SIEBTE BRUCHSTÜCK ("Wieviel Jahrhunderte du bewachst...?)
Setè fragment ("Quants segles guardes...?")
Quants segles guardes
En una gota de saba?
Quants mil·lennis hi ha
En el lleu moviment
Que vinclo a la rigidesa
Inerta de la tinta?
Acon...ueixo parlar
Mentre et visc?
ACHTE BRUCHSTÜCK ("Die vielgestaltig Einfachheit des Natur")
Vuitè fragment ("M'emociona la simplicitat")
M'emociona la simplicitat
Complexa de la Natura
Que amb dèdals lignis
Sap construir la bellesa
En l'alga, en la flor,
En l'arrel que instiga
La terra a donar nous fruits.
NEUNTE BRUCHSTÜCK ("Parad...isch Ort")
Novè fragment (Parad...íac paratge")
Parad...íac paratge,
On la falguera i l'alga
Troben les semblances
Que les agermanen,
On descobreixo l'amor
Veritable ...p a la Natura.
I sóc feliç i em...satisfet

Durant els treballs de restauració de diverses làmines del biòleg alemany Ernst Haeckel (1834-1919) van ser trobats aquests fragments manuscrits al revers de la làmina núm. 24, coneguda pel nom de Desmidiea-Bierdinge. Malgrat el desgast de certes parts del full, que impossibilita la transcripció total del text trobat, la investigació de l'escriptura ha conclòs que Haeckel va poder compondre aquests fragments mentre realitzava l'esmentada làmina (circa 1900). Tot i no conèixer-se-li cap mostra poètica al llarg de la seva vida, els fragments indiquen que Haeckel podia tenir en ment un projecte literari al voltant de la Botànica, a banda de les làmines del seu Kunstformen der Natur
(1899-1904). Els hereus de la seva obra també ignoraven l'existència d'aquests fragments.
El 2009 es commemorarà el norantè aniversari de la mort de Haeckel. Potser llavors se sabran més detalls d'aquesta troballa?

Ludwig KAHLER
MÜNCHEN (EFE)
[Traduït de l'alemany per Ò. HERNÁNDEZ]

Formes

Creies estar compost
de massa incolora.
Buit d'essència,
passejaves les teves
múltiples aparences
entre la fam d'autenticitat
i la por a cada butxaca
de totes les jaquetes.

Però has vist la imatge
i el mateix verd repartit
en les més diverses formes.
Lleugeresa, ales, somriure.
La làmina respon els teus precs,
et projecta. Encaixes.
Encaixes.

Un altre gintònic, doncs.
Fins ahir bevies whisky.




Fins aviat!

No em prengueu per pedant
ni em vanto de ser savi,
cal tirar endavant
la proposta enrevessada.
El repte mostra figures
simètriques i ben formades
que son, segures,
algues conjugatae:
Setena divisió:
Ordre I: Desmidiales.
Comencem l'explicació.
De color verd,
aïllades o en fila,
necessiteu llum
ja que teniu clorofil.la
i la membrana es perd
sílice que endureix.
Sou cèl.lules d'un sol nucli,
sol el vostre cos creix,
molt petites, microscòpiques,
alimenteu a essers vius.
Però, punyeteres,
reproducció sexual teniu
i us ajunteu de veres
per tenir descendència.
La Família segona,
Desmidiaceae se'n diu,
és la que el repte pregona,
son dues meitats simètriques
com pintades per un déu
que les aconseguís mimètiques
amb colors divins i plaents.

Desmidiàcies!
Algues microscòpiques
fabricants d'oxigen,
ancestral llinatge
d'animals primaris
surant en el brou
del mar primordial.

Un plagi del Cosmos,
disseny primigeni;
"El genet de blau",
Kandinski és Déu!
Staatliches Bauhaus
Weimar i Dessau,
símbols mironians...


***

FRANCESC

No són flocs de cotó, amor, no

Plouen estels de cristall
hexagonals
geometria de sis pètals
flors de vidre esmerilat

Vols jugar a cercar
dues volves bessones?
No les trobaràs pas
Essent els àtoms iguals
res no és idèntic, clavat
com el reflex en un mirall

Plouen cristalls de gel
sobre la nostra pell
ardent, i es gasifiquen
com se sublima un bes

No copsaràs, amor, dos d'iguals

Amb totes les capacitats intactes,
el zoòleg Ernst dibuixava, amb soltura,
i amb la tècnica de les moltes escoles
per les que s'havia passejat amb bravura.

En les seves litografies simètriques,
colors vius de vegetals, animals i minerals.
Tinta xina i gran varietat d'aquarel.les,
tenyien el paper dels colors més naturals.

Precisió, junt amb observació i interpretació...
Pulcritud junt amb netedat i exactitud...
Inigualable i impecable en l'execució...
Magnànim i magnífic en magnitud...

Ernst, l'home experimentat i vell,
el coneixien a la universitat
per l'apelatiu "Gat vell",
i, per ser de "gran humanitat".

Llur tarannà aparegué en la seva joventut:
Ernst professava un amor immens a la natura,
viatjà per molts racons del món i fou commogut
per la teoria evolucionista, la seva millor captura.

Plasmà i clavà, amb pinzells, la realitat naturalísta,
sublimant una divina comprensió
i un amor desinteressat en aprendre, naturalment.

__________________________________________________