MELOREPTE 23 "O Fortuna" de Carl Orff

Meloreptaires:

Per a que la votació, que tindrà una duració de 24 hores, no coincidesca amb el cap de setmana, i amb el propòsit de facilitar-la al major número de companys i companyes, he decidit avançar en un dia el termini per a presentar els vostres poemes. Així que:

EL TERMINI S'ESGOTARÀ EL PROPER DIJOUS, 24 DE JULIOL A LES 21 HORES

Espere la vostra participació i, com diuen a les obres: "Disculpeu les molèsties"

Salut, Música i Poesia!!!

FRANCESC

Oh, fortuna!

Esfereïdora i letal.
T'emportes veles, vents,
amors i sentiments.
Per alguns desgràcia segura,
per d'altres favorable i oportuna.


Oh, fortuna!

Portes notícies a l'oracle.
Gires sempre com una roda,
terrible segons el teu poder.
Dorms entre tenebres i màgia.
Alhora blanca i bruna.

I

Oh Fortuna!
dona bruna,
variable com la Lluna.

Reina del joc
i de la sort,
lleugera com la bruma.

Deessa de
béns i diners,
preada com ninguna.


***

FRANCESC

Ressó de cacera

sepultat
a recules de les Moires
que filen i desfilen
l'esclau peregrí

vigília d' ulls gastats de rius vermells,
pendents de les escletxes
de la penombra desafiadora
que adora l'ombra per perseguir-te;
parany que t'endú al deliri dement de pors fangoses

depredadores clandestines
que s'evaporen de tu
rastrejant l'olor captiva
d'humil servent, ja mort en vida

-Corre, corre,
Beneit cabró de carn podrida-

sepultat
a recules de les Moires
que filen i desfilen
l'esclau peregrí

Companyes i companys!
Una vegada s'ha complit el termini del MELOREPTE 23 "O Fortuna" de Carl Orff, i com tan sols s'han presentat dos poemes, he decidit prorrogar el mateix fins el proper dissabte dia 26 de Juliol a les 21 hores.

Salut, Música i Poesia!!!

FRANCESC

FAIG UNA CRIDA A TOTHOM...
CREC QUE "CARMINA BURANA" S'HO MEREIX!

Rota tu volubilis, Fortuna?

Encara que conjurem significats
En paper i en tinta
No som, doncs, per això més savis.
I tanmateix us dic:
És més segur llegir que viure.
Geryn Williams

No crec que rodes tant com diuen. Som nosaltres els qui sovint rodem com la cua del gos, la major part dels cops per no aclarir gran cosa. Però és tan fàcil posar a les teues mans la sort o la dissort, dipositar en els teus capricis la manca de destresa per viure! Hi ha qui mira per la finestra esperant un miracle, hi ha qui espera que l'amor truque a la seua porta sense dignar-se ni a dir bon dia als veïns... I si no, mira aquells que confien a tenir el poder i la riquesa i es queixen perquè han nascut desgraciats mentre miren vacus programes de televisió asseguts al sofà...
I els poetes? Què em dius dels poetes? Aboquen versos i versos al paper, desen allà tots els anhels, els desitjos i les frustracions i en acabar... se senten tan bé! Tan bé, que ja no els cal solucionar l'anhel, el desig o la frustració que havia motivat el poema... Marieta estimada, t'he fet una cançó d'amor digna del millor trobador (però mai em declararé, no siga cas que em digues que no). Quin vers de penediment tan expressiu, d'un patetisme tan viu... (això sí, mare, no gosaré demanar-te perdó per les ofenses). Oh, com de lluny te n'has anat! Faré un preciós sonet de lamentació i no cal que passe a l'acció (agafar el tren és molt cansat)...
És millor escriure que viure? Quina fortuna es llauren els qui s'amaguen rere els versos? Aquests són, això sí, un bon anestèsic contra la dissort. I també el camp adobat per a mantenir-la.
No, no crec que rodes tant com diuen. Som nosaltres, nosaltres els qui rodem. En cercles perfectes i segurs. Absurdament segurs.
(I ara, encara hi haurà qui vinga a explicar-te que la vida és l'aliment de la poesia. Tu, ni cas...).

Gira i gira
l'alè de vida que incita
a jugar cada dia.
Ànsia, esperança i temor
presagi, malson i utopia,
atrapem i emulsionem
tot el que un cor abriga.

Gira i gira
i en fa el seu aliment
que, devorador, dissipa.
A través seu mudem,
inconscient hom s'apropia
del dimoni o del custodi,
i és bruixa, fada o poesia.

Gira i gira
i així s'acaba el joc
expel·lint com una gita
l'alegria d'un desig
un esglai que ja es temia
desconsol d'un abandó
guariment o agonia.

Gira i gira
l'alè de vida que incita
una força inabastable
que deessa fortuna,
ens abilla cada dia.

SONET DE LA FORTUNA

Oh fortuna que em tens el cor roba't
De la nit freda ets la meva cançó
Llargues hores te busca't amb passió
I passa el temps i no t'he oblida't.

Oh fortuna on caray t'has amagat
Tingues una mica de compasió
I ensenye'm siusplau la teva lluisó
Fortuna m'has vist i t'has esfuma't.

Et busco impacient amb la mirada
Cada cop batega més fort el cor
Tu ets la única que em pots donar vida.

En un racó de la nit callada
Cantes en silenci cridant sens por
A la fi ets la meva enamorada.

THOMAS TURNER 1985
espero que les dades siguin suficients es que en això sóc nou

LA FORTUNA EN UNA MONEDA

Una moneda per el cel rodant
I no se sap on per fi s'aturará
És la sort feixuga que em portará
Les seves dues cares van brillant.

En elles la mirada fixada
Intentant deduir com caurà
I quin rostre fred ens mostrarà
Ella senyalarà el camí de la vida.

Sobre la mà inocent ha caigut
Al vol amb un reflex la he atrapa't
La seva magia a la fi m'ha vençut.

No sé si ara viuré perdut
Ja que la moneda he llançat
Un etern interrogant he viscut

THOMAS TURNER
MELOREPTE 23