Comentaris als poemes del Melorepte nº 20

Intervenció de: llamp! | 01-07-2008

---

Benvolguts/udes reptaires del passat Melorepte nº20: aquí us deixo els vostres poemes i els comentaris que n'he fet:

---

Cada espurna de felicitat cercada - Thaïs

Dedicat a J.P.


La bellesa es troba darrere del teu somriure,
dels teus ulls que desprenen il·lusió
a cada mirada regalada,
cada espurna de felicitat cercada.


Mai deixis de ser tu,
de volar amb les teves pròpies ales
construïdes amb amor i esperança,
amb la lluita per fer dels teus somnis
merescuda realitat.


Recorda les meves paraules
quan la soledat desaparegui,
quan l'hivern es torni primavera
i la llum del sol brilli en el teu cor


llampec comenta:

Rere la simplicitat de formes i fons s'amaga un poema brillant, que llueix per ser d'una bellesa etèria i romàntica. Gran poema, com molts dels teus, Thaïs, en el qual les estructures en paràgrafs de 4 o 5 versos ens captiven a tots. Quan t'hi poses saps demostrar de què ets capaç.

---

Riu de vida-la vida és teva - Jimbielard

Neixes, no saps que existeixes,
Però tots els que t'envolten riuen
I amb tu tots els que t'estimen viuen
Perquè neixes amb la sang del cos que deixes
No tries l'aire, ni el lloc ni el primer pas
Perquè neixes, sense saber que vius
I rere el plor veus la llum i somrius
Perquè neixes, sense saber que estàs.

Creixes, i de tot el que ets, en gaudeixes
I la pell se't despulla de totes les espases
Transformades en roses que per estimar prepares
Amb gotes del cor obert que ens ofereixes
I amb tots els que t'envolten rius
Perquè creixes, i amb tu l'ànima respira
Creixes ferm com la llavor que s'ha fet tija.
Perquè la vida és bella i sobrevius.

I ara, mors, satisfet del camí recorregut
Sense luxes ni abundància, amb l'única riquesa
De ser lliure pels camins de la pobresa
Perquè mors, car la vida que has tingut
Que per tu, ha estat la teva i l'estimada
Reviuries dins un rull el que l'atzar t´ha portat
Perquè és la teva, l'estimada i desitjada
Perquè mores i amb tu mor felicitat.

llampec comenta:

Jimbielard, em trec el barret davant uns versos magistrals, no entraré gaire en detall, però sí et diré que tens fusta de poeta. Amb els teus versos, un aprèn a raonar i a poetitzar. Ets un mestre per a mi, i per a molts que ens passejem per aquesta web. Crec que el poema capta l'essència del video, en la primera estrofa parles de néixer, en la segona, de créixer i en la tercera estrofa parles de la mort. És com sintetitzar en 3 breus descripcions la vida d'una persona. Quan estem parlant de la segona guerra mundial i de la deportació jueva als camps d'extermini, estem parlant també d'aquest cicle que tu esmentes. Gràcies a la mort del protagonista, parlo de la pel.lícula, el nen sobreviu i representa el futur. Un plaer llegir-te.

---

Ulls - bocidecel

Ulls
que esguarden el meu cor
Ulls
que curen la tristor.

Mirada transparent,
reflex nítid de sentiments.
Mirada entremaliada
de negre intens impregnada.

Amb tu, la vida és un regal
que estreno cada dia.
Amb tu sento i descobreixo
l'esclat de sensacions
que s'amaguen pels racons.

Tu esberles les cadenes
i esmunys totes les penes.
Amb tu, cavalco amb el destí,
assaboreixo moments
i mastego sofriments.

Mirada omnipresent
que és refugi a la meva ment.
Mirada profunda
que regira, excita i inunda.

Ulls
que atrapen la claror.
Ulls
que ja no tenen por.

llampec comenta:

Aquest és un poema que has intentat rimar, però de forma irregular. Només un detall per a corregir: "cor" (o oberta) no rima amb "tristor" (o tancada). Però la resta de rimes són simpàtiques i rumiades. El fet de parlar d'ulls i mirades, em fa pensar que potser t'has inspirat en la mirada de la cantant, certament captivadora i misteriosa, al meu entendre. Només espero que tu, bocidelcel, aprenguis amb els reptes i continuis en aquesta línia, creadora, perquè se t'albira molt talent, encara que per polir, però prometedor.

---

Somriures - besllum

Encara ens queden somriures
amagats sota el coixí de la nit,
fugim de la vida esquizofrènica
de la presó dels sentits.

Vine amb mi,
t'he descobert solitari,
repta al destí de les hores,
vola alt fora de tu,

dissipa'm la gana i la set,
brolla'm l'ànima deserta,
setge del meu cos envestit.

llampec comenta:

Benvingut/uda als reptes, no et conec, besllum. Sé que amb aquests versos es descobreix algú amb inquietuds, amb ganes de dir la seva en aquesta web. Però, sempre hi ha un però, et recomano que focalitzis la teva creativitat en els videos del Melorepte, així podràs centrar-te més en la creació de bones obres i més adients a la temàtica proposada. El teu poema és curt, res a dir, conté un llenguatge abstracte, cosa que em fa pensar que ja ets major d'edat, potser m'equivoco o potser ets tot/a un veterà/ana, no sé. T'haig de dir que per a ser un/a bon/a poeta, un ha de madurar i tenir capacitat d'adaptació a l'entorn, també és important tenir objectius i principis. De vegades, aquests vénen amb el temps. T'encoratjo a publicar més, si aquest és el teu propòsit.

---

"Bon dia princesa Vida" - kispar fidu

La vida, sempre he pensat
que, amb els seus alts i baixos
(laberints enfrontats),
és bonica ben mirat.

La meva he explorat
i per un somni sempre he lluitat.
A la recerca d'un món inesperat
que m'agafés tot despistat.

Tu, amb silenciosa entrada,
càlida i d'intensa mirada,
el cor m'has desbocat,
i tot flueix al teu costat.

Jo, pres i perdut incondicional,
giragonso al teu voltant
captivat per l'alegria del teu cant
que m'atrapa sense mal.

El meu cor, navegant sense capità,
nàufrag sense destí
i mariner de molts camins,
giravolta al teu entorn com baldufa capturada.

I ara, que regiro tots els racons,
observo com et desplaces
amb el bategar de les teves ales
entre les meves mans enamorades.

La vida ens somriu.
Agafant-la amb optimisme,
esperança, i valentia
sempre tindrà un bon motiu.

llampec comenta:

Fantàstic! Kispar, el teu poema és vital (La vita é bella). M'agrada per la musicalitat (rimes irregulars). T'he de confessar que em sento una mica identificat amb el teu estil de poesia, tinc poemes del teu estil. Però anem a analitzar el teu: Rima irregular, però vistosa, alegre, vital. Potser divagues molt en cada estrofa girant d'orientació en cada una. Però el tempo, el ritme, el "tacatà" és genial i ben construït. No t'he de donar més lliçons, perquè escrius com els àngels... res més a dir.

---

Vita - deomises

Somriu.
Els teus ulls em parlen amb la irisació
De les hores transcorregudes envoltat
Pels teus dits de tendresa manyaga.

Amaga't
On el batec esdevé paraula i inspiració,
I sabràs que el silenci sols és soledat
Si trobes un vent que et bressa i no et llaga.

Espera'm
I t'oferiré els meus braços per a embolcallar l'esperança
Si encara hi ha llavis on deixar la dolcesa del bes.

Ajuda'm
Quan el patiment t'habita i al teu cor s'atansa
I faré fugir els dimonis de les teves nits, del teu recés.

llampec comenta:

El més curt i simple de deomises és una obra d'art en sí mateixa. Et felicito per captivar amb poques paraules i ben repartides l'atenció de qualsevol lector. Certament, amb un parell o tres de cultismes, el poema agafa un altre caire. Les dues primeres estrofes, rimades a l'uníson, no em fagis dir quina mètrica tenen, segur que erro. Les dues següents també rimades, excepte "bes" (e oberta) i "recés" (e tancada). Qualificaria aquesta estructura poètica com a novedosa, amb el verb solitari al principi i dos o tres versos que el seguirien més llargs. No m'agrada analitzar tant la mètrica o la rima, si no quedar-me amb la foto, el flash. La impressió és que per ser un poema dels anomenats "a l'estil deomisíac", no és molt el.laborat, però sí efectiu.

---

---