Un petit repte poètic

No us heu deixat portar mai per una imatge, una foto, o un quadre (en aquest cas, un quadre)?
No us heu plantat mai davant un Rembrandt, un Picasso, un Kandinsky o un Hopper i heu notat com alguna cosa interior se us escapa remenant i rebuscant entre els racons i colors de la tela?
Què és el que us fuig? Què busca? Un amor, un record, una mala experiència, o senzillament una ganes terribles d'estimar?
Heu provat mai de transcriure-ho en paraules?




She de Richard Hamilton (1958-61) Tate Galley de Londres.
Un quadre que em va impactar quan vaig visitar la capital britànica, i que ara mateix tinc penjat a la bio (potser per això us sona).

Us deixo fins dilluns a les 15:00 per ficar-vos dins el quadre i extreure'n un breu poema. Amb la forma que vulgueu, total llibertat, però amb un mínim de quatre versos i amb un màxim de catorze.
Podeu penjar-ho amb el vostre nick habitual o amb un de nou, vosaltres mateixos. El mateix dilluns intentaré fer un breu comentari de cada poema, sobretot sensacions, el que em diuen a mi, i després es pot obrir un breu període de votacions per determinar un "guanyador". Havia pensat crear un usuari lector (per exemple "votacions") que s'utilitzi per anar penjant els poemes preferits de cada participant a sota. Proposo que se n'escollin dos. La idea és que només té dret a vot qui hi participa, però si us sembla ampliar-ho, en parlem.

Us animeu?