Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Repte 236: El pont aeri. Comentaris i veredicte
Intervenció de: manel | 11-05-2007
Abans que res, dir-vos que ha estat un repte amb només tres participants, i realment decep una mica, no pots evitar pensar que no has tingut prou poder de convocatòria. També podria pensar (i això és el que vull fer) que tots heu estat molt ocupats per qüestions de feina o domèstiques, o que no estàveu inspirats, o ves a saber.
Podia haver estat pitjor i que no se n'hagués presentat cap! (això en diuen veure el got mig ple no?)
I una curiositat, els tres textos han filat molt prim: 350 paraules justes, ni una més ni una menys (segons el comptador del word, és clar)
Anem per feina,
Esplendor i caiguda d'en Ramiro Diligent, modèlic funcionari que no va saber mantenir la seva eficiència al més alt nivell - loPardal
Primer de tot algunes cosetes tontes.
Quan dius es deia a la cura, suposo que vols dir es devia a la cura.
El xiuxeià hauria de ser xiuxiueja o xiuxiuà
Un relat amb evident to humorístic (només cal llegir el títol) i redactat amb clau de conte, fins i tot amb una mena d'epíleg final.
D'entrada et diré que em sembla que te'n vas una mica de tema. Jo demanava una història que passes en un avió, i no et diré que el fet principal, la causa del que li passa a en Ramiro no succeeixi en un avió, però és que amb prou feines suposa una quarta part del text. Si traiem aquesta epíleg final, les descripcions dels dos personatges ja ocupen la meitat del relat. Entenc que 350 paraules són poques, i que en un text d'aquest tipus les descripcions del personatges és molt important, però també podies haver intentat definir-los durant el vol.
Particularment he trobat poc creïble el motiu pel que en Ramiro desisteix d'anunciar-li el pànic a volar, només perquè durant el vol es miraran l'ordre del dia? No em sembla una raó de pes, potser alguna cosa més còmica hagués estat més adient al to del relat. També se'm queda una mica tallat al final, el que passa en el vol és ben bé un cop de puny.
Quant a les paraules, totes ben ficades llevat de la florida, se t'ha colat un adjectiu en lloc d'un verb.
Però el text té prou força, les descripcions són enginyoses, com quan dius: una diligència que desmentís els topics que s'associen a la seva professió, o quan defineixes a la consellera com la recauxutada, ho trobo francament catxondo.
Retrobaments - Sol_ixent
Algunes cosetes:
Aquest hom tan arcaic del principi em xerrica una mica, no quedaria millor un senzill tothom? (perdona però a mi aquestes paraules pràcticament mortes de la parla no m'acaben de fer el pes en un text en prosa).
Quan descrius la Mercè dius: d'entre la multitud, destacava., no queda una mica forçat i fins i tot tallat? No seria més natural dir: destacava d'entre la multitud? I dius també que destacava perquè tenia trets descaradament occidentals. Home, em sembla que a Londres són els tipus de trets més habituals, destacaria pels trets si fossin orientals per exemple.
Ficats ja en el text et diré el mateix que a loPardal, em sembla que també te'n vas una mica de situació. Dins l'avió hi ha el retrobament del títol, és cert, però la resta dels esdeveniments tenen lloc abans i després del vol. Les descripcions també les situes fora del vol, "fugint" una mica del que jo demanava.
Per altra banda, si en Bob Guitar va quedar tan penjat de la Mercè, l'efecte final segurament també s'hauria produït encara que no s'haguessin trobat a l'avió, vull dir que la història s'hauria aguantat prou bé sense aquesta part, perdent el paper de motor dels esdeveniments (i és la part que situes a l'avió!)
I parlant del final, saps que en la primera versió que has penjat havia entès que li fotien trets (de pistola) a l'escenari? (i ho trobava una mica fort, és clar). En la segona versió retoques tota la frase final, no se si perquè també vas poder entendre això mateix en una lectura més acurada. Suposo que els trets que el deixen de cop en blanc són els de la cara de la Mercè.
Entrant en una qüestió personal, de gustos (és inevitable, per molt objectiu que un pretengui ser), et diré que el text em deixa una mica fred. Des del meu punt de vista li falta un punt d'alguna cosa, allò que t'enganxa i que no et deixa indiferent, que pot sorgir de la història, dels personatges, de les situacions o fins i tot de la forma utilitzada (lèxic, temps, espai,..). Quant a les paraules, les trobo correctament col·locades.
Vol Ib-317 - foster
Un relat dur. Per culpa d'uns quants pirats, extremistes i fanàtics religiosos s'està creant una paranoia mundial que fa por. Jo mateix m'he trobat mirant amb desconfiança un paio amb barba i massa moreno entrant en un avió amb una motxilla a la mà.
Entrem en el text.
Abans que res, un parell de cosetes ortogràfiques:
Has posat un ejecutiu en lloc d'executiu, i aquest rumrumeig potser és correcte però jo no el trobo enlloc.
A diferència dels altres dos relats en el teu els fets s'esdevenen integrament dins l'avió, encara que sigui abans del vol.
Comences amb una bona descripció de la rutina del vol: els altaveus, els moviment de l'hostessa, els executius observant-la, ...Busques crear una atmosfera de tranquil·litat per aconseguir més efecte en el trencament, l'entrada del personatge desequilibrant. Llavors es produeix una acceleració del text per ficar-nos en la pell dels passatgers, dins l'angoixa injustificada. La paranoia arriba quan utilitzes sense manies paraules com moro o terrorista, i això encara augmenta més la sensació de reacció desproporcionada.
El que no acabo de veure clar és la frase final. Des del meu punt de vista el relat s'acaba abans, amb tàcita venjança desproporcionada i sense sentit. No cal que ens ofereixis el punt de vista d'algú racional, ja has aconseguit el rebuig a la reacció general. Des de fora hem pogut racionalitzar i adonar-nos de la desproporció de tot plegat. No sé, fins i tot he arribat a pensar que l'has col·locat només per la paraula ombrívol (requisit indispensable del text).
Però a part d'això, el text està ben elaborat i aconsegueix transmetre la paranoia de la situació.
Bé, i un cop acabats els comentaris, direm el guanyador.
Massa poca gent per fer finalistes,
per tant
directament,
el guanyador és.......................
Vol Ib-317 de foster
Apa nanu, t'ha tocat, a veure si estires més gent que jo.
Respostes
-
felicitats manel...bona feina!
foster | 11/05/2007 a les 21:51
I dir que és una llàstima que hi hagi hagut pocs participants perquè has demostrat una capacitat d'anàlisi molt interessant. Anem a pams pel que fa al meu repte...clar i català:
-executiu->imperdonable, però és un puto gra al cul...hahha...
-rumrumeig: no existeix, i ja ho sabia. Existeix rumrum...però no em molava, sonava i semblava pueril...i vaig pillar-me l'efecte de zumzum->zumzeig que sí existeix...en fi, coses meves, em pensava que no te n'adonaries o no hi prestaries atenció...
Ara coses més serioses a tenir en compte:
-Tota la raó pel que fa al ritme i estructura, passant de la tranquil.litat rutinària a l'acceleració que esmentes...era el que més m'interessava del relat...
-moro/ terrorista...posats amb tota la intenció per crear l'efecte que tu has descrit tan bé. I recordem que "moro" no és en si pejoratiu i designa amb orgull un poble força concret,, però nosaltres l'hem convertit en un insult...
i això era el que esqueia al text.
-I sí, la frase final hi sobra i està posada només per col.locar la paraula obligada.
Gràcies...participaré als teus reptes, no ho dubtis!
I salutacions als altres companys rèptils.
D'aquí a una estona penjaré el pròxim.
foster
-
ah, i una cosa, manel...
foster | 11/05/2007 a les 22:00
No et xcapfiquis per la participació...els darrers reptes han estat força curts, però no té resa veure amb el teu tema o amb tu...
Examens, feina, compromisos personals...
L'important és mantenir el repte viu...i que els que vagin venint l'aprofitin com a la gran eina d'exercitar dits i ments que és...
salut i repte!
foster
-
manel,
angie | 11/05/2007 a les 22:08
l'important del repte és que hem anat fent créixer el nombre que hi posem al darrere...
Bona feina la teva!
i felicitats també al repte guanyador!!
-
gràcies pels ànims..
manel | 11/05/2007 a les 23:36
i teniu raó, el que és important és mantenir el repte viu. Jo també he estat desconnectat tot sovint per qüestions de feina o estudis, i això ens passa a tots.
i francament, aprens un piló. Jo he rebut algun pal alguna vegada que m'ha ajudat a polir més els textos.
pues eso...
salut i repte!!
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Desembre: el caliu que em fa sentir viva (1 comentaris)
- CARTA AL NADAL (3 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- Testimoni al darrer poblat (IV) (2 comentaris)
- Parlant sol (2 comentaris)
- Deconstrucció (1 comentaris)
- La sal de les ferides 42/60 (1 comentaris)
- EN UN PAIS ORIENTAL, .... (1 comentaris)
- Piranda (3 comentaris)
- Caient com mosques. (1 comentaris)
Nous més llegits
- Sobre les inquietuds (505 lectures)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (289 lectures)
- POLS DE LLUM (270 lectures)
- Confiança en les Alternatives (220 lectures)
- PROTOCOL DE CURES (204 lectures)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (173 lectures)
- La impudícia del vestit (168 lectures)
- El fals temps d'ahir (151 lectures)
- UN MATÍ QUALSEVOL (143 lectures)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (143 lectures)
Nous més comentats
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (5 comentaris)
- POLS DE LLUM (4 comentaris)
- PROTOCOL DE CURES (3 comentaris)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- El fals temps d'ahir (3 comentaris)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- La sal de les ferides 40/60 (2 comentaris)
- Confiança en les Alternatives (2 comentaris)
- La impudícia del vestit (2 comentaris)
Nous més votats
- PROTOCOL DE CURES (Agrada a 4 relataires)
- POLS DE LLUM (Agrada a 3 relataires)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (Agrada a 3 relataires)
- UN MATÍ QUALSEVOL (Agrada a 3 relataires)
- La sal de les ferides 40/60 (Agrada a 2 relataires)
- La sal de les ferides 41/60 (Agrada a 2 relataires)
- A ulls clucs (Agrada a 2 relataires)
- La capsa de les vanitats (Agrada a 1 relataires)
- Una imatge digna de veure. (Agrada a 1 relataires)
- Les flors que culls (Agrada a 1 relataires)