Repte 213: Comentaris i veredicte..

Abans que res, dir-vos que és la meva primera experiència com a jutge d'un repte, i que això sempre suposa alguna relliscada. Perdoneu les que pugui haver fet.
Segurament algunes de les faltes d'ortografia que he trobat han estat per descuit de l'autor i no per ignorància, i segurament alguna també hi haurà en els meus comentaris. Dins de la inevitable subjectivitat que suposa valorar els escrits de l'altra gent he intentat ficar-hi tota l'objectivitat de la que sóc capaç, però davant de dos textos correctes i ben escrits sempre hi ha el gust personal.

Bé, anem pels comentaris....


"La tigre e la neve" - Mississipi

Un relat amb molta tendresa. La duresa de la guerra (Irak) s'emporta sers estimats i obliga als infants a deixar de ser-ho abans d'hora. El relat està ben construït i amb un final esperançador. No he vist la pel·lícula de Benigni al voltant de la que gira el text, i suposo que això fa que em perdi matisos. Hi has deixat el tràiler penjat després del text però només me'n puc fer una idea. Llàstima. Suposo que pare i fill veuen reflectida la seva situació particular en la pel·lícula italiana i que aquesta mateixa els acaba de donar l'esperança que necessiten pel futur.


"Diana caçadora" - ??

D'entrada dir-te que t'has passat de paraules, poques, però t'has passat, però tampoc cal ser massa estricte. Francament trobo el relat una mica bèstia, com passat de voltes, massa gruixut. No hi veig el què en els fets que descrius. I el final no l'he entés a la primera lectura, i quan hi he tornat... "les despulles"... "ous fregits amb alls"... hòstia, a més de l'escapçada se'ls foten per dinar! Quin final més gore. Digne de les primeres pel·lícules d'en Peter Jackson (el del Senyor dels anells).
I la cara de fàstic davant la caràtula de "las invasiones bàrbaras"? jo no recordo res, ni en el pòster ni en la pel·lícula, que justifiqui aquest fàstic, potser seria més indiferència?
Però també t'he de dir que l'escriptura és correcte, els diàleg amb els borratxos és creïble (aquests tipus de personatges existeixen) i trobo tota la història ben equilibrada, tècnicament parlant.


Càsting- Anjo Laví.

No saps com he rigut amb el final, "una vergassa colossal i plena d'entusiasme". Com som els homes, sempre acabem traient el tema de a veure qui la te més grossa.
La història te ritme i utilitzes un llenguatge directe, viu, i el final és molt divertit, com ja t'he dit, però se m'acaba una mica aquí.
No havia sentit mai l'expressió "m'han donat per la seguida", però pel context ja es mig entén, pel text un corre un "tamany" que el català encara no admet (i dic encara perquè és tan habitual que suposo que aviat ho serà), i les Ingrid Bergman no "es reien de tu" sinó que "se'n reien de tu".
M'agrada com trenques el relat amb els dos paràgrafs curts d'una sola frase, marques el ritme que vols i donen els dos petits girs que busques. Per remarcar-ho jo hauria enganxat la resta en només tres paràgrafs (però això ja és qüestió de gustos)


Jaqueline de dia - foster

No se si la c de Jacqueline l'has obviat expressament, en tot cas és el nom, per tant, un ho escriu com vol.
Això del vaiveja ho vaig anar a buscar abans no ho rectifiquessis i també vaig arribar al "vaiverejar", però estic amb tu, vaiveja sona millor, t'acabes d'inventar un verb, enhorabona!.
Ben estructurats els paràgrafs. En el primer detalls de la Rosa/Jaqueline, sobretot de la roba interior i les intimitats, i ja marcant el camí del personatge. En el segon exposes el paral·lelisme amb la pel·lícula de Buñuel i ja expliques sense pegues la "nova vocació". I en el tercer interioritzes en la dualitat el personatge per solucionar-la cap a la banda de Jaqueline. Però la frase final, "però els somnis són només això, somnis" no la veig clara, no m'hi encaixa. Potser és una referència a la pel·lícula que se m'escapa (ja fa uns anys que no l'he tornat a veure). Jo hauria tallat abans.
Per cert: "pell de cera tèbia" i "cabell onejat en petites dunes daurades" és ben bé la Deneuve! A mi la fredor d'aquesta dona sempre m'ha espantat una mica. No sé, també diuen que darrera aquest gel daurat s'amaguen autèntics volcans.


Metamorfosi d'una poca cosa - Frida.

Ai Frida! Quants retocs i modificacions! Però tranquil·la, pensa que tens temps fins a última hora. El relat és prou engrescador i ja amb el títol i la primeres frases ens remet a l'obra de Kafka. Però aquesta metamorfosi és inversa a la que pateix Gregor Samsa, en el teu relat el protagonista es desperta en la pell d'un Kirk Douglas amb botes camperes i pantalons de cuir negre i amb ganes de menjar-se el món.
Hi he trobat alguns errors: utilitzes un "doncs" com a causal (en lloc del "ja que"), un "si" sense accent, un "què" amb accent (no el del final que ja m'has avisat) quan no n'haurien de dur, i cap al final un "serà" que jo crec que hauria de ser condicional (seria).
Però hi falta una cosa important: no hi ha cap títol de pel·lícula! (al menys jo no li he sabut veure). La història fa gràcia però potser només és això: graciosa.



Maraton man- Xavier Valeri

Algunes incongruències. Dius que es trobaven corrent pel carrer però resulta que estan en una cursa. Hi ha un moment en què es giren i veuen "les esquenes" dels corredors, jo entenc que haurien de veure "les cares".
No sé, tinc la sensació que l'has escrit massa depressa i no las repassat gaire (per no dir gens), igual que el protagonista, que es fot a córrer una mica de qualsevol manera.
I tampoc em convenç el perquè es fot a córrer. Ho fa perquè la Rosa li diu que te calor i que "si pogués correria nua"?
També m'hi falta la paraula "caçador" i algun signe de puntuació no el veig massa clar.



Aquells diumenges de cinema - sol naixent

No m'enganxa la teva història d'amor. Potser li trobo a faltar un punt de passió. L'únic punt de contacte de la protagonista amb el seu desitjat amor és "un somriure o un tímid hola" quan li compra l'entrada pel cinema. Una mica pobre no?. I aquesta entrada és el que ella "guarda curosament per ensumar-ne el seu perfum". Podies haver dut la història una mica més enllà. Una trobada al lavabo, un jersei oblidat en alguna butaca (i ara sí que s'enduria l'olor a casa), la repetició obsessiva d'una mateixa pel·lícula (i ell acabaria fixant-se amb ella). Però tampoc en facis gaire cas, jo hauria portat la relació cap a un altra banda, això és a gust del consumidor.
Per altra banda trobo molt encertat que aparegui la germana en la sorpresa final, així l'aparició al principi del relat no és gratuïta. Però aquesta frase final que acabes amb "... que se m'empassés la terra" em fa una mica de mal d'orelles. No és una traducció molt literal del "tierra tràgame" castellà?. A mi no em sona massa bé, però potser m'equivoco. I tens raó en una cosa: no utilitzes "caçador" com a nom. Llàstima.


El caçador - cabrera

Veig que no expliques una història de ficció, sinó una sèrie de reflexions sobre algunes pel·lícules que vas veure de més jove. Primer parles d' "El Caçador", perquè suposo que quan et refereixes a la "gran pel·lícula titulada així" et refereixes a la del títol del relat. Em sembla que la referència queda una mica lluny.
L'altre pel·lícula que comentes és Apocalypse now (i no Apocalipsis). Sobre totes dues pel·lícules podríem parlar-ne llargament. En realitat no hi ha massa espai (només 350 paraules) pel que poden donar totes dues.
Per altra banda he trobat algunes construccions sintàctiques no massa correctes i algun error en la puntuació. I no acabo de veure clar com arribes, partint de dos pel·lícules dures i profundes sobre la guerra i l'existència humana, a una frase del teu avi que, al seu costat, sembla molt més lleugera del que segurament vol ser.


Amistats perilloses - Angie.

Bona prosa. Això no és una sorpresa. "El pinzell començà a ballar tremolós damunt la tela" o "els gemecs, caçadors d'inspiració" (m'encanta com has encabit el "caçador").. prosa imaginativa, amb alguna metàfora deliciosa. El ritme adequat, marcat per una puntuació que domines. La història és prou potent, però no m'acaba d'enganxar, ni tampoc veig gaire referència cinematogràfica, a part del títol i el "My fair lady" que francament veig una mica forçat (com és que se't va ocórrer aquesta peli pel quadre?).
L'estructura bona també. Trenqués la història per deixar anar una conclusió que arrodoneix molt bé el text. I una frase final que queda breument suspesa en l'espai.


El carreró de les amistats perdudes - bressol

Comences molt bé, i ben aviat deixes anar una frase que m'encanta: "..no sé si la meva dona em va deixar perquè bevia, o bec perquè em va deixar.." situant el personatge entre la desesperació i l'alcohol. Però mica en mica la història es desinfla, li falta credibilitat, sobretot al gir final, quan ella comença a plorar.
Hi he trobat alguns errors: en català els petons no es donen, es fan; el "tenir que" l'has de canviar per l'"haver de" i per molt que la paraula següent comenci amb vocal has d'utilitzar la conjunció "i" i no pas "e".
Per altra banda m'hi poses un grapat de frases de pel·lícules (alegra'm el dia, ensenya'm la pasta, ...) però no hi ha cap títol!


L'escollit - Maurici

Un relat sense filigranes perquè no les necessita. És una història seca, dura, de la màfia (perdó, no es pot dir aquesta paraula), que arrenca, es desenvolupa i es tanca amb el to adequat.
Ens expliques la situació a través d'un diàleg. Acció directa, molt bé. I la resposta de l'assassí amb les paraules justes, ni més ni menys, perquè és senzillament un home de poques paraules i molta acció.
Després passes a la tercera persona i et treus de la màniga una bona el·lipsi entre l'abans i el després de la feina.
Però el millor arriba al final. La sorpresa és agradablement cinèfila. A qui hagi vist vàries vegades El Padrí li apareix inevitablement l'escena en que foraden a trets Vito Corle
one. La càmera filmant des de dalt, el padrí comprant fruita i dos paios apareixent del no res per clavar-li un grapat de trets. Des del cotxe un patètic i desesperat Fredo és incapaç de defensar el seu pare. Ho sento, ja se que me n'he anat del tema però no ho he pogut evitar.
Un relat amb una arquitectura correcte, i com a curiositat ets l'únic que ha posat el títol de la pel·lícula dins del text (dels que li han posat, és clar), però perquè tot el text ja està dins la pel·lícula.




.................


...............

I després de tot això.........



Farem


El


Que



Fa



Tothom


I

Que


És

Donar-li


Una


Mica


D'emoció................



Finalistes.........

-Anjo Laví
-foster
-angie
-maurici


I

Encara



Més



Finalistes




-foster
-maurici






I ja per acabar donarem guanyador d'aquest repte cinematogràfic...




Una


Mica


Més


avall



"L'escollit" de Maurici !!!!!


Enhorabona!