Repte CCVII (207) - El Plepa (Enunciat)

Cada cop que sentia l'olor del teu massatge, rebia una batzegada i canviava de vorera instintivament. Passat el temps i en les mateixes circumstàncies tenia la temptació de trucar-te (eres a la guia telefònica), però quelcom m'aturava no sé encara per què. És curiós com el que en un principi eren corredisses per sortir la primera de classe i no trobar-te als passadissos, va convertir-se amb els anys, en un feixuc esperar a creuar-me en el teu camí. I així succeí fins que vaig anar a viure a Tarragona. Coincidírem a la facultat de ciències físiques, malgrat tu t'havies matriculat a enginyeria. Aquella primavera compartírem l'emoció de veure guanyar una lliga al Barça, mateixa boca i filera del Camp Nou. A l'estiu següent donares classes particulars a una veïna i ens quedàrem atrapats una tarda a l'ascensor. Quan s'apropaven les festes del barri, dates que jo aprofitava per allunyar-me de l'enrenou popular, vaig anar a la darrera funció de teatre de L'Arca i tu eres assegut a la filera del darrere. Allò que menyspreava, la teva actitud insistent i mancada de decisió, va fer que fossis d'ençà aquelles "casuals" topades, la rauxa que determinava els meus moviments. Jugava a endevinar on seria el proper escenari.
Les amigues no paraven de dir-me que t'engegués a la merda, que eres un autèntic plepa, però és que acabares agradant-me així.
Llavors, inexplicablement pel meu entorn, vaig apuntar-me a l'autoescola on tu anaves, vaig fer-me amiga dels teus amics i d'ells vaig haver d'escoltar el que les meves amigues deien de tu.

Acabo d'assabentar-me que tu vas casar-te també. Cadascú va guardar-se les paraules i el temps ha fet que es trenquessin i perdessin sentit. Però avui, amb la pàgina de necrològiques al davant, amb el teu nom enquadrat, he composat les peces per acomiadar-me de tu i dir-te que ho vaig intentar, ho intento ara, però no ho aconsegueixo... Vas sortir-te amb la teva : mai t'he oblidat ni t'oblidaré.

Com sempre, m'he passat de bastantes paraules. Així que si ha de quedar fora, cap problema. Però ja que l'he fet, l'envio. Apa. (És que no tinc + temps per retallar-looo!). A un plepa... és difícil tallar-lo i retallar-lo, oi?

______________
Susi Q. dorm somniant suspesa en un tou núvol blanc.

Riiiiiiiing!

Sent de lluny un timbre inoportú.

Riiiiiiiing!

Ella treballa fins ben entrada la nit, és ballarina en un local nocturn. Al matí no acostuma a matinar.

Riiiiiiiing!

- Maleït telèfon! quina insistència, què caram deuen voler ara!-.

Es lleva feixugament. Les pestanyes enganxades pel rimel, escorregut fins als pòmuls, li dona un aire fantasmagòric.

Riiiiiiiing!

- Ja vaaaaa! ... Qui hi ha?
- Bon dia! és vostè la senyora de la casa?
- Sóc senyoreta! Què vol vostè? qui és?
- Vostè avui està de sort, ho sap?
- I vostè sap que jo estava dormint i que m'ha despertat?
- Senyora, vull dir, senyoreta... vostè avui està de sort perquè és l'escollida d'entre milers d'usuaris!
- Miri, no m'atabali, que avui tinc un mal de cap que no m'hi veig, i no m'interessa...
- ... vostè acaba de guanyar un fantàstic apartament a Marbella!
- li estic dient que no m'interessa!
- no li interessa un apartament amb vistes al mar totalment regalat?
- Doncs no! Segur que hi ha trampa! Adéu!
- Si no penja, demà mateix li fem lliurament de les claus d'un fantàstic apartament a Marbella!
- bufffff...! ... miri, penjo!
- Si ja ho té, ja és seu!
- Està bé, l'escolto: té 30 segons!
- Molt bé! Des d'ara és propietària d'un fantàstic apartament a Marbella! Per formalitzar el contracte, hauria de passar demà per les nostres oficines, serà només un momentet.
- Pesat! Doni'm l'adreça i deixi'm estar ja!
- Enhorabona senyora! vull dir, senyoreta!

Se'n torna al llit. Somnia a batzegades, ja no pot descansar gaire. Li apareix aquella veu d'aquell senyor, que imagina amb bigoti i amb ulleres negres i gruixudes de pasta, dient-li "-Vostè acaba de guanyar un fantàstic apartament a Marbella!-". El senyor torna i retorna al seu cap com un martelleig arrauxat. Es lleva. Es pren ibuprofè com a esmorzar.

Les 10 de la nit. Susi Q surt de casa seva per anar a treballar. Està cansada, i no es creu que l'apartament que demà ha de signar tingui truc.

Al Club comença a sonar la música, ella es posa a ballar a la barra. Un home la mira i la mira.
- Quan acabi aquest ball hauré de dir-li alguna cosa... - pensa.
Ell li entafora un bitllet vora el melic, enganxat al minúscul pantalonet que du encerclant-li els malucs. Ella menysprearia aquest tipus de gests, però no vol perdre la oportunitat de guanyar-se un sobresou.
- Gateta, avui et convido. Estic de sort!
- A si, Superman? i per què no m'ho expliques amb un gintònic? Tinc set!
- Té preciosa! Avui per primer cop he venut una bateria de cuina completa. Sí, sí. I d'aquelles cares, eh!
- A sí? I on treballes tu, al Tall Britànic?
- No, noooo, i ara! ha, ha! de telemàrketing!
- A si, i com es fa això, doncs?
- Molt senzill: truques un número a l'atzar, convences a la dona de la casa de que li ha tocat un apartament... i l'endemà, quan ve a signar, li dic que ha de comprar la bateria de cuina, que és com a paga i senyal de l'apartament, i que els diners se'ls hi retornaran en 24h. I és clar, després de l'apartament ni pum! Sóc un crack, oi?.... uhmmm, però, em fas un petó, angeleta dolenta?