Comentaris i Veredicte del Repte 206 "Al riu"

VEREDICTE I COMENTARIS DEL REPTE 206 "AL RIU"



Benvinguts a la cerimònia de proclamació del millor repte 206 "Al riu".
Haig de dir que tots els relats estan molt ben escrits, i que fins que el full de càlcul no m'ha donat el veredicte, no tenia ni idea de qui guanyaria; i això ha estat fa ben poc, després d'haver escrit els comentaris.

Començo doncs amb les meves cabòries:


El riu perdut. (Josep Bonnín Segura.)

Forma:

La expedició estava a punt
L'apòstrof crec que seria millor fer-lo:
L'expedició estava a punt

Li deia que no li escriuria sinó fos perquè considerava
El sinó aquí va saeparat són dos mots:
Li deia que no li escriuria si no fos perquè considerava


un dels millors bussejadors i escafandrista del món
Suposo que escafandristes ha de continuar el plural.
un dels millors bussejadors i escafandristes del món

Aquesta frase se'm fa enrevessada i estranya:
Allà és veu un volcà, la mar i davall d'ella una roca la qual un home vestit amb un escafandre molt estranya la travessa.


Aquí no m'agrada la repetició tan propera de "gravat":
L'altre gravat és un riu on el gravat es troba folrat per una planxa d'or.

Ell si que tenia un registre de tot el que havia ocorregut a la tribu.
Falta l'accent de "sí"
Ell sí que tenia un registre de tot el que havia ocorregut a la tribu.

I que disposa de proves de què existeix un riu d'or
Crec que el nexe correcte és simplement "que" . Em penso que "de què" només és correcte quan pot substituir a "de la qual" o "del qual":
I que disposa de proves que existeix un riu d'or

En general l'estil és correcte i prou. A mi sempre m'agrada que la manera com es teixeixen els mots a més de ser correcte, sedueixi,; és a dir que es jugui amb la sonoritat, amb el ritme. Crec que la prosa requereix el mateix tracte que la poesia, ni que no sigui prosa poètica. Crec que s'ha de triar en cada frase la millor manera de dir les coses, no n'hi ha prou amb què estigui bé. En fi, dèries meves...

El lladre de colors. (Follet Trapella)
No trobo pegues formals, ni un error segons el meu punt de vista. L'estil és més que correcte, sense arribar, però, a la genialitat.

Fons

Un argument de tema fantàstic, interessantíssim, que en algun punt se'm fa una mica embolicat, em costa d'entendre a la primera.

Al riu. (L'home d'arena)

Forma.

Perquè ho has fet? Perquè?
Els perquès en ser interrogatius van separats:
Per què ho has fet? Per què?

En aquesta frase:
"Que ens ho arravata tot."
El verb arravatar no sé si és gaire correcte. En el sentit de treure'ns-ho tot seria "arrabassar". Arravatar-se en català té la significació de enfurir-se o irritar-se.

Aquí:
"Ho faig per tu, per la canalla què m'has deixat al ventre."
Falla l'accent del "què":
"Ho faig per tu, per la canalla que m'has deixat al ventre."
Aquí:
"es sent el riu"
com que "es" va davant d'un mot que comença amb so "sss..." doncs es torna "se"
"se sent el riu"

Fons
Argument molt original, amb una gran sorpresa final. Si bé, fins arribar a aquesta sorpresa em costava una mica d'entendre.


El conte amb dret a ser somniat. (Jacobe)

Forma.

Ben poca cosa et puc corregir:
"Vam triar construir-la a aquell bell indret"
Davant "Aquell" "Aquells" "Aquella" "Aquelles" se sol posar "en".
"Vam triar construir-la en aquell bell indret"

Estil correcte.

Fons.
Un dels arguments que més m'han arribat. La contraposició entre l'enamorament i el seu entorn idíl·lic, i la rutina de la vida diària, que malgrat tot conserva, ni que siguin en forma espurnes, una part de la llum d'aquest amor, rere la pantalla de l'ordinador.


Aquella tarda d'estiu. (Anjo Laví)

Forma.

"Ja soc gran."
Hi falta l'accent a sóc:
"Ja sóc gran"

"Vaig seguir mirant el riu"
És correcte però el verb que millor representa el fet de persistir en l'acció d'una cosa no és "seguir" sinó "continuar". "Seguir" és adequat quan allò en què es persisteix és en un camí o direcció, literalment geogràfic, caminant o avançant d'alguna manera. Jo posaria "Vaig continuar mirant el riu"

Alguna frase trobo que potser no cal, perquè expressa uns sentiments que ja es dedueixen de tot el text, com per exemple: -Quina tristesa i quina sensació d'amargor i impotència ens va deixar.

"De tant en tan" seria "De tant en tant"

En general, estil correcte.

Fons.
Molt dramàtic, molt real. Bona contraposició entre el passat: un paisatge net i natural, i el present, el mateix paisatge brut d'escombraries, i que ens fapensar en una contraposició idèntica en la vida dels protagonistes. Bon us de les imatges per a recolzar la història.

El riu de la vida. (Ondara)

Forma.

"també va ser molt aprop d'allà"
"aprop" no existeix, seria "a prop"

Aquí:
"De fet tenien raó en intentar convèncer-lo de que es quedés al llit,"
"de que" és incorrecte. Seria: "que"
"De fet tenien raó en intentar convèncer-lo que es quedés al llit,"

L'estil d'aquest relat és molt bo, i se'm fa molt agradable, llisca mandrosament com el riu. Intueixo darrere els mots algun relataire/reptaire dels de sempre.

Fons.
Un altre argument fort, dramàtic, amb final romàntic, estil Virgínia Woolf. M'agrada la narració de la vida interior de l'home, els records que defensen la seva dignitat, i la llibertat que escull, que assenyadament no és la correcte, però que en l'àmbit de la llibertat literària és la que el cor tria. L'última frase, diverses vegades repetida, és un bon final.

Al riu. (Aleshores)

Forma

Gairebé no he trobat cap pega en la forma.
Només això:
"Quan costa de decidir-se"
que seria:
"Com costa de decidir-se" o alguna altra expressió. El "Quan" es trduiria en castellà com "cuando".
L'estil és correcte.

Fons
Hauria preferit un argument que es fonamentés en una història més concreta, més que no pas una llista de records, això sí, ben descrits.

El riu. (Bruixot)

Forma.
"Unes conques buides que la escodrinyen"
Potser millor apostrofat:
"Unes conques buides que l'escodrinyen"

"Com si li volessin arrencar" seria "com si li volguessin arrencar"

"tant clarament" seria "tan clarament"

Hi ha alguns possessius "seu" que jo no hagués posat. Sempre els intento reduir al màxim.

"I recorda l'últim bany en el riu" davant article determinat jo prefereixo "a" millor que "en":
"I recorda l'últim bany al riu"

Malgrat aquestes cosetes l'estil és boníssim, la sonoritat, el ritme... tot plegat en bona harmonia amb la significació.

Fons.
Gran argument. L'amor, el sexe que podria ser bell, que tal vegada comença sent bell, però que acaba en la violència de la manca de respecte a la llibertat de la noia. I aquesta ho resol en sec, i el record del crim li resta a dins; el riu esdevé l'esperó del seu record perpetu.







Silenci sagrat. (Carme Cabús)

Forma
"Obria una ferida en la seva superfície" Jo sóc del parer de posar davant els articles determinats "a" en lloc de "en": "Obria una ferida a la seva superfície"

"s'aturaven en sentir-nos com a mesura de precaució." A mi m'hi sona més bé una coma davant "com": "s'aturaven en sentir-nos, com a mesura de precaució."

"Uns nens pescaven a una de les ribes"
davant l'article indeterminat "un" millor posar "en" que no pas "a"
"Uns nens pescaven en una de les ribes"

L'estil és correcte.

Fons.
M'agrada la idea de fons del respecte a les lleis de la natura. Potser m'hauria agradat més que aquesta idea de fons no hagués quedat tan explícita en l'última frase. El petit detall de l'home a punt de ser devorat per una bèstia, a la mínima oportunitat que la bèstia té, deslliga molt bé aquesta idea.

I ara bé el moment de la veritat:



Finalistes, per estricte ordre alfabètic:

Bruixot
jacobé
OndaraI de tots ells/elles el/la guanyador/ora/ors/ores és:




BRUIXOT amb "El riu"

Et toca preparar el 207.