Repte XCIX - VEREDICTE

Bé, ja sé que m'he entretingut i se m'ha fet tard, però finalment ha arribat l'hora del veredicte del repte pre-centenari. Abans de passar a comentar els relats presentats, un parell de consideracions.

Primer, m'han sortit tres reptes amb 403, 404 i 402 paraules. Ho he mirat amb l'Open Office, que com ja s'ha comentat al fòrum alguna vegada compta algunes paraules més que el Word, el processador d'ús majoritari. Al ser tan poques les paraules de més, he considerat que, probablement, amb l'altre programa haurien entrat dins les 400 que marcava a les bases del repte, i per tant els he considerat com a vàlids.
Segon, hi ha un relat que ha arribat passat el termini marcat (les 20 hores). Aquest relat, tot i que també el comento, queda desqualificat.

Ara sí, passo a comentar els relats presentats, sempre de manera molt subjectiva, no en sé d'altra.


Afrika Winslet - Aquelles últimes paraules, aquell últim moment...

Molt ben escrit, amb sinceritat i contundència. És una història que m'hauria esperat de llegir d'alguna dona separada, referint-se a quan va trencar el seu matrimoni, però que m'ha sorprès una mica venint d'algú tan jove. En tot cas està molt bé, i segur que n'has tret una bona lliçó de cara a la vida. Dius que potser t'has deixat anar una mica massa, jo estic gairebé segur de que no, de que escriu-re-ho t'haurà anat la mar de bé.
M'agrada com has col·locat "silenci".


Xavier Valeri valeri coromi - El músic trist

M'agrada molt la manera amb que, poc a poc, es van revelant els detalls de la història, enmig d'una barreja de paisatge, records i sentiment. El protagonista troba en la música el remei per superar una pèrdua molt dolorosa. T'has inventat tots els noms geogràfics i de personatges? Els trobo fantàstics.


foster - Rien ne va plus!

Has triat un moment culminant professional enlloc de personal. Tot i que està ben escrit, m'agrada menys que la majoria de reptes que t'he llegit. La història és interessant, ben travada, el ritme és bo i els detalls són al seu lloc, però no m'acaba de fer el pes. Buidar tot el centre d'una ciutat per rodar un anunci? Encara més, buidar el centre d'una ciutat dels EUA per a que un equip de catalans rodin un anunci? És un detall que trobo poc creïble, però no tinc en compte aquest detall, no recordo haver demanat realisme. M'agrada molt com has col·locat "lluna".


manila - Al centre del zenit

La història és molt bonica i l'estructura amb un episodi per dia m'agrada, cada matí es va avançant cap a un final. L'única cosa és que demanava un relat en què el protagonista tirés endavant més enllà de les complicacions, i el teu s'acaba més aviat en el punt contrari, en el dolor.
Un apunt. Si ho he entès bé, la nit en què la protagonista declara el seu amor és la sisena nit, i no la cinquena.


catpuig - La paràlisi

Bonic, molt bonic, la força de voluntat i les atencions dels amos fan tirar al gat endavant, després de que l'enverinin. L'estructura és bona, a mesura que es llegeix venen ganes de seguir, de veure què passa. Fer la narració des del punt de vista del gat, molt bé. La paraula "element" potser t'ha quedat una mica forçada.


sol_ixent - Bellesa fictícia

És un relat bonic i molt adequat al tema, algú que toca fons, en aquest cas una noia que cau malalta pels seus problemes personals. Quan se'n surt, no ha recuperat tan sols la salut sinó encara més coses.


angie - La ciutat que em robà el cor

Ooh, és molt poètic, gairebé tot és simplement descriptiu, i el que és la història queda reduït a un parell o tres de frases sense que li falti res i la resta, simplement ambientació, està molt ben escrit i es llegeix fàcil. I sí, de vegades en el lloc i el moment més inesperats, es troba molt més del que s'està buscant, com li passa al teu personatge. Diria que em fa una mica d'enveja i tot.


mjesus - Paraules!

M'ha agradat molt. Després de molts anys, quan ja està tocant fons, allà descobreix quelcom de nou, quelcom que sempre hi havia estat, amagat, i que ara es fa present. Que dóna un nou sentit a una vida, més profund i més lliure. I estic segur de que l'escriptura ho ha fet, moltes vegades. La descripció dels sentiments, i de com les paraules van impregnant la consciència fins a aconseguir el seu efecte alliberador, molt bona.
Em sona una mica estrany com has posat "silenci". No seria millor "en silenci" que "el silenci", en aquest context?


pivotatomic - Sense cap gènere de dubtes

Està molt bé, el trobo original, ben escrit, entretingut, es llegeix seguit, de pressa, el misteri per de qui serà el pare real fa venir ganes de arribar al final. Per un moment m'ha semblat que era massa poc per poder estar segurs de quina és la veritat, però ben mirat crec que sí, que per a la teva protagonista pot ser perfectament tot el que necessita. Destaco el paràgraf en què descrius les diferències entre el pare i la filla, m'ha agradat molt. També m'ha agradat molt com has posat "lluna".




Bé, arribat a aquest punt, és el moment de veure quins són els finalistes i de triar el guanyador. Això de jutjar el repte ho trobo cada vegada més complicat, ho feu tan bé que ho poseu molt difícil. Per la quantitat de presentats que hi ha, no vull escollir més de tres finalistes, i se'm fan pocs.
Els finalistes són: Xavier Valeri valeri coromi, catpuig i mjesus, perquè de tots els relats que més m'agraden són els que trobo més propers a la idea que tenia quan vaig proposar aquest repte (ja sé que és molt subjectiu i interpretable, ho sento).

I d'aquest tres reptes n'ha de sortir un guanyador, algú que proposarà no el repte següent (el C) sinó el següent del següent (el CI). I la persona que ho farà, perquè ha guanyat el repte XCIX és...


...


...


...


Xavier Valeri valeri coromi, amb "El músic trist". Felicitats!!!
He tingut en compte, també, que amb els altres dos finalistes no m'havia convençut l'ús d'una de les paraules clau.

I ara, tots cap al centenari. Que sigui una gran festa!