VEREDICTE REPTE 90

La participació aquest cop no ha estat molt alta, però podeu estar segurs de que hem treballat de valent la Carme i una servidora per a ésser el més justes possibles.

Hem valorat la redacció i lèxic, el que ens feia sentir el relat i el bon ús de les paraules clau.

Ja que la feina ha estat difícil pels horaris de comunicació i hem xerrat de valent, us posem els comentaris d'ambdues, els quals han servit per a fer una valoració de cada relat conjuntament.
S'indica el nom de cada jutgessa abans del comentari.


COMENTARIS

Esperant-te : Àfrika Winslet

(angie)
Presentes un poema de mètrica variable on la musicalitat s'alterna amb versos entre parèntesi que, personalment no m'acaben d'agradar gaire, doncs trenquen un pèl el ritme. L'estructura però està ben bastida i es llegeix bé, de fàcil lectura, molt important en un poema. El contingut molt bo, el tema del repte ben treballat i la curiositat rau en el fet de que agraeixes aquesta amistat com renyant-te a tu mateixa, i això ho trobo molt encertat. L'internauta sorprés pels esdeveniments provocats per ell mateix... tota una anàl.lisi sociològica. Les paraules clau ben posades (m'ha agradat especialment la que no tenia res a veure amb el tema, artístic).
Uns versos a destacar : "I revifar aquell sentiment perdut pels calaixos del temps de l'oblit només d'esperar-te cada nit."

(carme Dangla)
Un escrit amb ritme, fácil de llegir, un cert excés de "i", amb léxic natural.
Especula sobre unes emocions reals, sobre el fatalisme dels sentiments, i la contradicció en que la comunicació distant, doni confiança
Paraules clau sense forçar les frases.


En silenci - Àfrika Winslet (no concursa) - Breu comentari.

(angie)
Redacció de lectura rápida. Tractes el tema de l'atracció per l'anonimat i el naixement de l'amistat d'una manera inversemblant, insospitada, però certa.

(Carme Dangla)
encara és més fácil de llegir i amb escriptura menys forçada pel fet d'estar en prosa. Són unes emocions que jo mateixa he sentit, de la mateixa manera, però diferents, el relat capta molt bé la fascinació de la comunicació amb interlocutors invisibles, peró amics.


Records i amics : catpuig

(angie)
Un relat en prosa, redactat en primera persona, d'estil lleuger i on potser hi ha massa sub-temes per a donar forma al tema central del repte. Comences amb una introducció suggerent, que enganxa i trobo que es va perdent a mida que creix el relat. L'amistat per internet apareix només en les darreres línies i en canvi tanques el relat brillantment. El contingut general podries haver-lo lligat un pelet més per a explicar-nos o fer-nos entendre millor el tema de la noia sorda, sincerament, jo no ho havia acabat d'entendre. Les paraules clau bé, però artístiques (per artístic) molt forçada. I resumint, el millor al final : aquest micro-poema- reflexió que també hi quedaria bé a la introducció. (és una opinió tan sols)

(Carme Dangla)
Una redacció senzilla, fàcil de seguir. Pateix una mica la retallada en número de paraules. Forma pèl desmanegada, fa venir ganes de llegir
la mateixa història sense limitacions en el nombre de paraules.
El més intimista i real de tots, amb una bona dosi d'intenció poètica, m'ha fet entrar en el personatge.
Paraules ben col.locades encara que acumulades en el vers final, que
el fa un pèl no natural.



La màscara : Jeremies Soler.

(angie)
Relat d'estil directe on el diàleg conforma l'estructura principal. La redacció polida i elegant, amb els signes de puntuació i els canvis de ritme molt ben treballats. Només hi ha una frase que no em sona bé :
"- Però l'amistat és llibertat, o no és". (queda clar el que significa però queda com penjant).
Les paraules clau ben posades.
S'ajusta al tema del repte des del començament al final. A més trobo que conjugues amb l'amistat una sèrie de valors que fan d'ornament al teu relat : la llibertat, la nuesa, l'exigència i el compartir.
Un tros de diàleg clau i boníssim, és :
"- Ets noi o noia?
- Sóc home."
ens aventures una característica de l'edat del personatge masculí, que s'escapa als ulls de la noieta.
El final sorprén, és original com treus el tema de la professió i l'encares cap al desenllaç temut inconscientment ... es coneixien!

(Carme Dangla)
Llenguatge col.loquial, a vegades una mica forçat. Potser pel resum obligat la història avança com a bots. Lèxic ampli, variat i adequat. Sentiments un pèl tòpics, però justificats per l'essència del conte que és el final.
Paraules clau, només un xic forçada "artístiques".


Viaranys incomprensibles : diumenge

(angie)
Una prosa poética molt ben lligada i amb una sèrie de detalls que serveixen de presentació excel.lent del personatge. La redacció molt bona i el vocabulari molt ric (correus ignots, el verb abassegar molt bé, circumdat per l'esperança)... potser massa rebuscades algunes paraules pel tema a tractar.
Les paraules clau ben posades
El contingut adaptat al tema del repte, tot i que la descripció potser molt acurada de la noia i el seu entorn ens despista i ens allunya una mica del brotar d'aquella amistat, només deixes clar que va ésser casual, buscant una paraula. L'encís atzarós i la novetat del desconegut lliguen aquestes dues històries per a deixar-les cosides per una puntada per sempre més. Encanta la manera que has tingut d'imprimir els sentiments.

(Carme Dangla)
Redacció molt bona, lèxic un xic rebuscat. El fil argumental deixa algunes preguntes en l'aire
Els sentiments del protagonista no els he acabat de copsar de forma directa, sembla tot una mica distant, com explicat des de fora.
Les claus bé, llevat "artística" que em sembla una mica rebuscada.


L'amic que vaig trobar per internet : Yáiza

(angie)
Un relat ben redactat i amb molta naturalitat. Ben estructurat i puntuat. El final tan senzill que emociona. Adaptat al repte perfectament i molt creïble.Les paraules clau molt ben posades.(sobretot artística)

(Carme Dangla)
Escrit en una primera persona molt correcta, sense artificis literaris, com cercant i aconseguint tan sols la comunicació amb el
lector.
La trobo una història, versemblant, natural, que m'ha emocionat i amb un bonic final de conte.
Les paraules clau s'enganxen a la història amb força naturalitat.

I bé, sense arribar a les mans en el que es refereix a triar un guanyador, ho hem tingut clar, el relat que més s'adaptava a l'ànima del repte que es proposava ha estat :

*
*
*
*
*

*
*
*
ai ai ai ai ai ai ai ai

*
*
*
*
*
*
*
*
*


"L'amic que vaig trobar per internet" escrit per la Yáiza.

Felicitats al guanyador i a proposar el proper.

Gràcies a tots els altres, s'admeten comentaris dels comentaris (ostres, què diem)

angie i Carme Dangla (la més burra devant)