REPTE 87 ...........VEREDICTE!!!

REPTE 87........................Històries del mar

Companys i companyes relataires:

Molts relats i molt poc temps útil per llegir-los i assimilar-los.
M'he equivocat segur, i en algun cas no he pillat la intenció ni de llarg.
Si algú vol una anàlisi més detallada que m'ho digui, estaré encantat de provar-ho amb més calma.

Gràcies.

Us poso un enllaç als reptes, uns finalistes i el guanyador.

Enllaç:
HREF="http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_tema&rp_tema_id=232932">aquí

Helicoide: Rom, rom, rom...!

Bé, el marc de la història era més sugerent que no pas l'escena que hi has desenvolupat. Diria que ens dónes una versió del llibre centrada en el bàndol dels "dolents", el seu entorn, costums.... i que la frase final ve a dir que "ells" en els veritables protagonistes, els pirates.
"- Calleu a coberta! - va dir en Silver - aquesta és la vertadera la història de L'Illa del Tresor...." (hi ha un error, suposo que hi sobra el "la" rere vertadera)
Té gràcia pels personatges, però acaba no sent més que una escena de rom en una taverna de port... sense cap trama ni gràcia especial.
Els diàlegs em semblen poc treballats, i la trama resulta pèl confusa.

La col.locacció de "llevatats" i "escassetat" no em convenç


Yáiza: El fons del mar

Una cita imprecisa en aigües balears? (l'espera nedant, en una illa, en un altre iot?) Hi va content, per tant la creu viva. En un moment donat comença a buscar-la...no perd l'esperança...
Bé està visquent una irrealitat o dues? No vol creure ni assumir la mort de la seva dona però sí ho creu pel fet de trobar la nota? Sí, esta traumatizat i de sobte desperta a la realitat, i llavors ja sap què fer...suïcidar-se i trobar-la metafòricament en la mort.
Està bé la idea i força ben escrit, però no em quadra del tot la trama. S'acaba entenent però en el camí has perdut la intensitat...
"Vaig seure a timó": potser és correcte però sona rar, molt més fàcil "vaig agafar el timó / vaig aferrar... no sé.."

El cava no es destapa amb llevataps (hehe...no importa, però)

El final està molt bé, però la segona frase, el "per sempre més" no té la força ni coherència amb el discurs que tindria repetint exactament l'anterior...

"I vaig mirar el cel, tan blau, per últim cop.
I vaig mirar el mar, tan blau, per últim cop
Les aigües em van rebre i em van engolir cap al fons, cap a ella."


Filalici: Diari de bord

No sé, l'entorn m'agradava: la fantasia de noms i del fons del mar...el tresor, però l'argument és fluix:

L'endemà de la mort del seu amic i company ell baixa i es dedica a buscar el tresor... no buscaria abans el cadàver del mariner?... dius abans que "segurament" l'haurà pillat un tauró llevataps... bé, tant li fa, és una tragèdia, no un contratemps que "ha empitjorat les coses" com dius al principi.
Torna a la superfície i lleven àncores i l'altre (o el que quedi d'ell) allí es podreix? Sense funeral ni hòsties?

Bé les paraules, bastant ben escrit, però..

"(vam o vàrem) treure les amarres" sona xungo ---llevar amarres / deslligar

Per què l'ampolla submergible és la solució a l'escassetat d'aliments i recursos (a quins aliments i quins recursos et refereixes?)

Ja et dic, té gràcia però està mal resolt, poc justificat.


Ninona: Negra nit

Ostres és una llàstima perquè la idea és bona, només es desvetlla al final de tot donant sentit al relat, però el desenrotllament no manté la intriga del principi.

T'animo a refer-lo amb més cura en la prosa. El to màgic està molt bé, de veritat, i seria encara millor contrastant-lo amb el realisme en la prèvia però un realisme que flueixi suau, sense entrebancs.

El problema és, sobretot en la part central, ja que l'inici i la preparació del desenllaç són correctes, bons.

"Agafà la corda del fons de la barca. No havia trobat cap prou adient i finalment va robar una de les amarres del iot d'en Roger. Confiava en que la calma fos la seva aliada i que el iot no patís cap desperfecte.
Bé, aquest no era el tema. Notava que s'estava començant a posar nerviós."
La frase "Bé, aquest no era el tema" queda molt estranya, però confirma el que em passava llegint-te..on va?

Globalment interessant.
Muga (era un dels meu preferits uhmmmm) les sirenes prenen vi? hehe


diumenge: Gosadia

Una pastera, el viatge a la felicitat (ehem) o la mort. Està bé, previsible però original alhora... tema seriós. Entenc que ens hagis estalviat dramatisme, però fent una mica d'abstracció del tema tan actual i preocupant, el trobo una mica mancat de força...
És bo, ben escrit (bona prosa) i molt molt emotiu.

Després d'haver llevat, no de llevar (sinó seria llevar-.les cada dia)

Llevataps... molt bé / escassetat ...bé

Davant el nom propi jo hi posaria l'"En" (ja sé que és correcte sense) "En Salim sent una angoixa..."


Afrika Winslet: Assassinat a alta mar

Un primer error greu: el títol. Si ens hi dius que hi ha un assassinat ha de ser que no, que conté un gir, una sorpresa, i el fet que al final l'assassí esdevingui la víctima no canvia massa res . Un relat d'intriga sense intriga?

El primer paràgraf fluix de redacció.

"S'hi havia quedat un dia per convèncer-li de que se n'anés uns dies amb ell a Barcelona." (dia / dies en una frase...) / convèncer-lo que

El segon paràgraf també fluix. Estàs parlant del pis, el pare, el pare, el pis..i de sobre canvies totalment de nivell sense cap pausa: "Poc després, havia demanat al seu germà que anés a la cuina a agafar un llevataps per obrir una ampolla de cava, i va decidir que era l'ocasió perfecte per cometre el crim."

El cava no s'obre amb llevataps, i amb un llevatapas no arribes al cor, amb sort esgarrapes la pell, però vaja.

els deixava/ a parts iguals

En general em sembla poc treballat i una mica per la cara. I la part del principi...Shangai..només per una mica d'exotisme?


boigboig: Jocs mariners

Text original que personifica el mar i li dóna les propietats de la vista, el tacte...la sensibilitat per apreciar què? L'arena, la platja, una sirena, una dona?
"Els cabells enganxats en una roca..." Pot ser una noia de cabells llargs, una sirena (ehem) o les algues vistes metafòricament..d'acord.
Ara es balanceja... dona, sirena, algues...bé
La teva mirada... algues no, veritat?
La tela com a faldilla, les cuixes...sirena no, veritat?
"Vindran llanxes cercant-te..." no ho acabo d'entendre...llanxes a buscar una dona? No no és una dona....llavors?
Bé, sí, crec que és l'arena, la costa, que aviat serà envaïda per la turistada, ferint el llom del mar i buscant les platges daurades...
L'acció doncs se situa a la tardor "Jo, ara que sóc càlid, tant aprop de la tardor"
En un moment de l'any en què "l'ha pogut robar"... la costa tranquil.la i buida, màgica...

Crec que és això, no?
M'agrada, però valorant-lo bàsicament per la prosa poètica, el discurs fonamentalment visual,...trobo que hi ha molta poesia ( a estones bona i suggerent) però que el resultat final no està aconseguit del tot. A mi m'ha costat fer-me'n una idea i això m'ha bloquejat a l'hora de gaudir de la lectura.
I el final, sí. També poètic, però no em sembla aclaridor ni concloent, no tanca bé el relat, més aviat afegeix confusió.

Al principi, en la descripció... per què la pregunta retòrica "com descriure-la" que
no fa més que estorbar..? A qui t'adreces?
"La teva mirada (....) com una àncora clavada en l'infinit" (m'agrada)
"Volia veure't les cuixes, que ja entreveia" (fluix)
"dolces fiblada" (?)
Tant aprop / tan a prop
Tant de temps d'escassetat... escassetat de què?

·Removent-te (no removent-he) / cercant-te


Xavier Valeri valeri: El Capità Cook

Està bé muntar el discurs des de dos punt de vista que alternen: vaixell a l'illa, l'illa al vaixell...però el desenvolupament és una mica pobre, no es correspon amb un final que sí és sorprenent i original i que capgira el relat i li afegeix un contingut extra interessant: Lil.liput (no Liliput), els nans que veuen enorme els vaixells i en Cook que no els "veu" i creu l'illa deshabitada...

"El capità Coock mirava amb una ullera de llarga vista la riba. Deixà la ullera.." (Fa mal "ullera" tan seguit)

A part / apart= un apart de teatre, diàleg amb el públic
El brandy no s'obre amb llevataps, però... (potser algun sí)


Biel Martí: Lluna de mel

Ostres Biel, em sembla una mica pobre d'argument i desenrotllament. De fet, la trama ja la tenies escrita, o quasi, i la prosa no em convenç com a únic valor del relat.
Per ex: "En Xavier és un tio recte, sempre respecta les normes, l'escassetat d'emocions l'ha convertit en un personatge gris"
O bé
"Ella treu un llevataps pispat al bar, trenca la corda." Ha pispat un llevataps? Val, d'acord (ehem, molt previsora per al bot salvavides). Però has provat a tallar o trencar una corda amb un llevataps? La corda d'un buc gros? En tot cas no abans que el vaixell sigui ja al fons...

I el final? Aquest "Marxem?" em sona insuls, sembla que agafin el cotxe per anar de cap de setmana i no que estiguin a punt de morir i trobin una possible salvació.

Pressa / no presa
"Un cop a on els han col·locat per esperar" (frase confusa, barroera, podria entendre's: "han pegat un cop a on (on) els...)


pivotatomic: inenfonsable

Bé, és un bon o molt bon relat, res a dir.
M'agrada que triïs l'escena aquesta en concret, sense dramatismes catastròfics, girant sobre l'essència real de la tragèdia (inenfonsable?) i a partir d'uns personatges "marginals" de la història. Tot i que la trama, fins i tot des d'aquest punt de vista, també està escrita i filmada, crec que has sabut donar-li un punt especial.
Amb tot, i essent tu, i com em va passar amb el de la carretera, m'hi falta una mica més de personalitat i de matisos que m'apassionin, no només em facin dir està de puta mare escrit i amb el ritme precís...

Per exemple la frase f
inal: em sembla genial, m'acosta i em fa còmplice dels personatges. Ah, i l'inici crea una atmosfera amb forma de pausa tensa, amb predomini de les sensacions, que promet molt.

Bo, repeteixo, molt bo.

"Sense ells, se sent més inútil que un sommelier sense llevataps"... sí, la frase és correcta i en un altre context bona, ben resolta, però aquí em talla el clima que estaves creant... (ja existeix "sumiller" en català). Em sembla artificial, forçada, construïda per tal de col.locar un difícil "llevataps" en un espai -el de l'acció, el lloc dels vigies- tradicionalment auster i asèptic, sense massa ornaments.

No trobo "inenfonsable ni enfonsable" ni al diccio ni al google (no dic que no sigui correcte, però...)


darkgangster: La foto

Algú puja per un vaixell (la caravel.la de Colom, diria) amarrat a port (puja per l'àncora...per justificar el mot obligat?). Un inici intrigant... una noia fent fotos, una ombra a l'ull de bou..la noia s'espanta..però oh... és una turista que vol una visita guiada, i ell el guia, se suposa.
Be, ell l'embadaleix amb una història de pirates ( navegava en un vaixell fantasma? No ho sé, eh, però jo si és fantasma me l'imagino sense ningú, però vaja és una història)..." Cada vegada que algú era capaç de veure'l i de pujar-hi, restava un dia del bagatge del pirata." (no ho acabo d'entendre)...

La noia cau retuda als seus peus..sopar romàntic...

I llavors el final, un gir però no sé ben bé cap a on..
"Des del moll, es fregà l'ull, mirà per l'objectiu i el vaixell ja no hi era."

Després del sopar la parelleta fugen amb la nau?
Ha estat tot un deliri de la imaginació de la noia / noi que mirava per l'objectiu? (potser no m'he enterat de res)

No importa, té cert punt però s'hi barregen massa coses...intriga, realisme, màgic...

I, amb un bot, es va plantar a coberta
Immobilitzaven (mm)
Féu


angiel: L'aprenent

És un bon relat, bona prosa poètica. Una situació senzilla, deliciosa. Sense passar res, passa molt...

Algunes coses:

Després d'un toc poètic, i immediatament com per justificar l'acció, dius
"Havien salpat molt d'hora, just quan el sol obria els ulls i necessitaven foragitar la gana de l'estòmac". Llavors sí, ell com té gana ja pot baixar al camarot (ehem). En tot cas falta la coma després de "ulls" que trencaria la frase i llavors quedaria clar què va amb què: el sol (l'aposició, amb la coma) amb salpar d'hora / la gana amb baixar al camarot.
"No parlaren, només es miraren amb intermitència. Ell somreia nerviós i ella, enretirant els seus cabells de sobre l'orella, coquetejava amb l'arracada. (la primera part fluixa, la segona (amb una coma rere nerviós) mooooolt millor, un detall innnecessari per al discurs però moooolt útil per fer-nos-en còmplices.

"Ja era de peu quan la Laura s'incorporà i tot prenent-li la mà...." (fluix)
"acostà els seus llavis salinosos al palmell obert de la noia." (millor)
"La besà i aquell primer bes, el portà a un segon" (puntuació: coma després de "besà" i fora coma després de "bes")
"en aquest ja" (això sobra)

Final bo, ben escrit i amb matisos...molt visual i amb contingut alhora
"asseguts a la proa amb els peus penjant i recolzats sobre la barana, ell li confesà que sempre havia tingut por del mar, però volia que el seu bateig marí fos al costat de la persona que l'havia fet enamorar-se del gran blau, només escoltant-la."


aiguademar: El nostre mar

Bé, algú es deixa acotxar pel mar en el seu camí (morbosament plaent, suïcidi?) cap al fons, cap a la mort. No hi ha lluita ni resistència.

El principi, ambigu, planteja una lectura literal o metàforica: "A la deriva altre cop. Nedo a contracorrent i a contracor... No puc més i, exhaust, em deixo dur per la dolçor del seu aroma"

La frase que justifica "escassetat" no l'entenc bé: "Sento com m'engoleix a poc a poc. Com un llop famèlic davant l'escassetat de carn fresca i viva, assaborint ..." El mar se'l traga... un llop famèlic....escassetat de carn fesca..(no n'hi ha, doncs)...què menja el llop, què assaboreix, doncs?

M'agrada la "visió" d'allò que va trobant en el seu davallar vers el fons...

I el final, l'estricte final, m'hi sobra, novament em trenca la màgia del conjunt:
"Així és el fons del nostre mar. Ric en restes a partir de les quals, és possible sobreviure, subsistir i créixer. I, potser si la sort i el temps ens acompanya, ser feliços..."
Jo hagués acabat amb "il·lusions perdudes... en altres abordatges més dramàtics."

la seva aroma (fem)
Llevataps...la frase és correcta i bona, però frivolitza el to del relat..


Mandalf: La tempesta

Ostres Mandalf, m'has ben fotut. D'acord que el gir final en un relat és bàsic, però un de tan banal després de l'esforç per fer prosa poètica i, a estones, de la bona?
Trobo un excés en una narració curta passar de la prèvia de la tempesta, a la tempesta, i a la calma després de la tempesta;, perds possibilitats de lluir-te amb més detalls i precisions propis del plantejament "sensual" (de sensacions) del discurs.

"el vent pujà fort" (psé)
"una cortina d'aigua es va despenjar, com si un gran llevataps hagués destapat els núvols" (m'agrada molt)
Vèiem (passat, no veiem)
Els llums (masc.)
Cap gavina va (no van)


Joanra : Els vells i el mar

M'encanta la idea de l'entremaliadura, els avis amb el seu amor etern i particiular, íntim. Fas també intent de prosa poètica, imatges, sensacions, sense pràcticament acció, i te'n surts prou bé.
El trobo un bon, molt bon relat, per l'argument senzill i l'estructura correcta de la narració, però hi ha alguna cosa que no em deixa participar de l'experiència que descrius... algun toc frívol (de contingut i de llenguatge) que crec que innecessari,
(la col.locació del llevataps, els fills i els turistes, les orades que ha pescat), alguna construcció que no m'acaba d'encaixar... es conegueren nus de roba i de normes / es despullaren els sentiments / després es despullen de veritat, parsimoniosament...)
L'hagués volgut fluid i suau... més íntim, sense tantes obvietats com explicitar tant el seu amor...

Com sempre, em moro per petits matisos com "Mentre ella es pintava les vint ungles, ell li feia companyia al bany, premsant tabac dins la vella pipa, sempre disposada a encendre's." (molt bo, trobo)

El final, una bona conclusió, amb el punt just de romaticisme i desdramatització alhora.." Brindaren per l'amor, per la felicitat que duien ben endins, i perquè, de tant en tant, estava bé de fer una entremeliadura i donar senyals que, de moment, encara existien."

Bo el títol (fusellant nostàlgia, recurs lícit)
La travessa / no travesia

Jeremias Soler: Dormirem a Jóncols?

Bé , ja hi tornem a ser, Jeremias. Molt ben escrit i descrit, meravella de lleguatge, treball en la idea i construcció de l'argument (màgic dins uns límits, imaginatiu).
És també emotiu, m'has fet veure i viure la situació i moltes sensacions...
Felicitats, estil personal, efectiu.

Vés a saber (amb accent, diferent de "ves per on")


catpuig: sense títol

M'agrada, m'agrada molt catpuig, la imaginació desbordant del nen "omplint" l'aigua de la banyera...
Tot el relat es manté perfectament dins un "realisme" bo, d'acció, amb els trets i els topics il.lusionants de les batalles en alta mar...
El final, que capgira el relat és bo, molt millor que si hagués estat un somni...
En fi, felicitats, has treballat i es nota, tant en la forma (diàlegs, estructura) com en la idea que t'has plantejat prèviament.

(En) sé molt de batalles

Hem d'atacar (no tenim que)
"els danys (...)deuran ser una mica greus" (ehem ehem, poc expressiu, insuls)
"em fa caure" (unes bales em faN caure)


Camats: La nit del vent de Llevant

L'inici, un mica confús de prosa i gratuït de contingut..
En general tot el relat està travat i gira entorn del mateix...alguna cosa que no sabem "Feia dies que no sortia mar endins, aquella nit però, ho feia de forma especial, ja que no l´acompanyava cap vaixell de la flota per fer la ruta encomanada, ni tan sols, en sabia el destí final"

No sap on va, ni el destí... i al final "Ningú, sabia quins plans maquiavèl·lics s´amagaven dins l´Aurora, però que ben aviat es durien a terme".

D'acord, no m'agraden les obvietats, però sí que el que se suggereix sigui suggerent, no sé si m'explico. El vell Ramon sap on va? Quina plans maquiavèllics pot tenir... té tota una flota de què i per a què?

El final del tipus que m'agraden, però millor estalviant comes:
"La nit es va fer més fosca, la boira els va envoltar, i l´Aurora es va anar endinsant en la mar." (m'hi faltaria algun qualificatiu... es va anar endinsant decidida / mandrosa / agosarada... subtilment... no sé, donar un matís a la marxa del vaixell, a l'estat del mar.. falta un detall per acabar d'arrodonir la frase)

Hi ha un problema depuntuació que ajuda a entebancar el discurs ja de per si una mica tèrbol (però no inquietant, no prou misteriós)

La bodega era la part més buida del vaixell (fluix i gratuït, buscant col.locar "escassetat").

Obrí / no obria
Flota / flota massa seguit
L'escasseta DE menjar
Coberta
"La lluna plena il·luminava tota la cuberta, només una part de la proa quedava enfosquida" (fluix)



Bé, això és tot...
He llegit i rellegit els relats, els he valorat per la forma i contingut i dono quatre finalistes (a diferents nivells i per diferents motius): pivotatomic, Jeremias, diumenge i catpuig...

I...
La ment no em diu que no,
I el cor em diu que sí, que faig guanyador al repte...

"Gosadia"

Felicitaaaaaaats diumege!!

Ara et toca a tu proposar el nou repte....


foster