Repte LXXIV o 74. Veredicte.

Repte LXXIV o 74. Veredicte.

Com sempre, felicitar-vos per la qualitat altíssima dels reptes participants, que m'ha deixat esparverat. M'han sorprès dues coses: la primera, el joc que dóna el tema (de fet em sembla que amb qualsevol tema hauríeu pogut fer un relat), i la segona és l'alt coneixement de matemàtiques que teniu (comparat amb el que diuen sovint els nostres personatges públics, que es vanaglorien de no saber-ne gens!).

Au, sense més dilació passo a comentar breument els reptes presentats:

Afrika Winslet: Matemàtiques II M'agrada com ens descrius els teus records del dia de l'examen de matemàtiques, que acostuma a ser un dels dies que tots recordem (d'algun examen, que clar, jo n'he fet molts!). La sensació de tenir el cap ple de fórmules, que no en recordaràs cap i que et quedaràs totalment en blanc. També la sensació que et pregunten sempre allò que no et saps (clar, el que et saps no te n'adones que ho saps!). Ah, i molt bé això del desenvolupament de Taylor... Però em quedo amb el dubte si això era a l'institut o a la universitat. Trobo però que podries haver fet més pausa entre el primer examen i el segon. No sé com, però. Em fa gràcia l'ús que fas de simbiosi... encara no m'he trobat cap alumne que ho faci servir com excusa, però tot arribarà! En resum, molt ben fet (a part d'algun barbarisme) però li falta una mica de "punch" (pel meu gust). Però m'ho he passat molt bé llegint-he!

marga Primària i altes matemàtiques M'agrada molt i molt la descripció que fas de les sensacions que tenen els professors de primària (i, et puc assegurar prou bé, de tots els nivells) al intentar explicar matemàtiques (i altres matèries). Certament, però, les cares de "què coll*** està explicant la professora" que posen els alumnes són tal com dius. I a un l'hi entra una depressió quan veu que no hi ha manera, com si davant teu no tinguessis cervells sinó totxanes!!!
També m'agrada molt quan parles de l'investigador. Certament, és (o som?) una mena de poetes, parlant només per una colla molt restringida de gent (comptant tot el planeta!), pensant tot el dia en el món de les idees, uns bohemis! Però això de feliç i content, seriosament, ja m'agradaria... Em sembla que estan massa capficats per a ser-ho!
Això si: m'ha costat una mica de llegir per la puntuació. Em sembla que t'has deixat alguns punts, i algunes comes. Tu mateixa ja ho deus veure!
Ah, i m'ha encantat les paraules platxeriós i jocós. Precioses. Com tot el teu relat.

quetzcoalt Xn + Yn = Zoe, la musa de Fermat. Caram, m'has sorprès amb la història del Fermat, que ja deus imaginar conec molt i molt bé (no era allí, però). M'ha agradat molt com has humanitzat el personatge, com l'has imaginat amb la seva "musa", la Zoe, entenc, i com es delia per contemplar-la. M'agrada molt també la idea que ideen un joc per amagar els seus manuscrits, que, entenc, per això s'han trobat poques coses escrites per ell. I clar, no la suposada demostració original del seu últim teorema. Per cert he de dir que no va ser l'últim que va fer, va ser l'última de les afirmacions que va fer i que no es varen trobar resultats que va quedar per demostrar. M'agrada com té la idea del seu últim teorema. Molt i molt. Veient-la a ella estirada al sofà, ombres a sobre el seu cos.
Està molt bé que agafes un tema i el fas teu, tens un estil que et permet veure les coses amb el teu punt de vista. Un escrit molt i molt bo. Això sí, la nota previà... no és del tot correcte. Un dia t'ho explico!!!!!!!!

Yáiza Les Matemàtiques... El primer paràgraf el trobo genial!!!!!!!! Boníssim!!! Ja m'agradaria haver-lo escrit jo: descrius perfectament el que es sent resolent problemes de matemàtiques. Em sembla que els propers cursos començaré llegint-lo. O fins hi tot potser un dia te'l "robo" per posar-lo de frase inicial a algun escrit. I la frase: Aprendre matemàtiques és com cordar una cremallera encantadora, meravellosa, una imatge genial. El reste del relat, igualment molt bo. Una descripció precisa de la situació que ens trobem els que ens agraden les matemàtiques. Et prometo que a partir d'ara llegiré els teus escrits!

Mandalf La Mandonguilles Una altre visió de les matemàtiques, vist des de l'alumne especialista en "txuletes". Molt ben descrita la situació: els dos professors vigilant, les estratègies per treure les "txuletes". I el final, com acostuma a passar amb tu, un gir inesperat que dóna el toc de gràcia. M'ha agradat molt, la redacció impecable (es nota que tots anem aprenent a redactar clarament i de manera amena), però, si he de ser sincer, és una mica fluixet comparat amb d'altres que t'he llegit.

Carme Dangla Vocació M'agrada molt la teva explicació de com et vares començar a fascinar pels números, primer amb els números romans, després amb els números curiosos, com el producte de 239 i 4649,
o les propietats del número 142857(el periòde de 1/7, ja ho deus saber). I com et vas aprendre les potències de 2 fins a la vintena (jo amb prou feines em sé fins a la desena!). El que ens expliques al final no ho entenc gaire, però. Clar, tenies poc espai per descriure-ho. Però de veres que m'ha encantat com ens expliques el teu descobriment del món dels nombres i la fascinació per a descobrir un mateix les propietats màgiques. Ho dic per experiència. I justament crec que és important que els "raros" que ens agrada això anem explicant el que sentim per tal que l'altra gent ens comprengui.

jordi domènech i arnau Gràcies, matemàtiques Jordi, m'ha agradat molt, i en certa manera m'he sentit identificat, la teva descripció del nen (o noi) que és molt bo per les matemàtiques però nefast amb la seva relació amb els altres (sobretot del altre sexe!). Crec que fas una descripció molt bona de com es sent i de com fa servir aquesta "tàctica" per sentir-se aprop d'ella. Tot i que he de dir que probablement un cop es va posar a explicar matemàtiques ja no li calia excusa: ens agrada tant que ens emocionem explicant-les, oi? I també m'agrada com expliques que qualsevol persona una mica intel·ligent i motivada pot acabar trobant les matemàtiques fàcils i fascinants... si té algú al costat que li expliqui amb detall, i al seu nivell. I és que molta gent falla per la base!
El final, molt bo. Però a mi no m'ha passat mai! Serà qüestió de persistir....

Jeremias Soler Espais vectorials Em trec el barret! Un relat molt imaginatiu, m'ha recordat una mica al Calders (això és un elogi monumental venint de mi), i també el Pere Verdaguer (coneixes "el Cronomòbil", una novel·la molt divertida, ciència-ficció "a la catalana" de la bona). De l'escriptura, que dir-ne, ja ets tot un mestre en escriure bé, de manera amena, senzilla però efectiva. Que més et puc dir, mestre! Un relat clavat, pel meu gust. Publica'l immediatament!

DoctorWho La senyoreta Lídia Caram, quina sorpresa, feia temps que no et veia per aquí, company! Primer té de dir que he trobat el relat amb una sensibilitat especial, com si et sabessis posar perfectament a dins de la ment d'un nen i ens poguessis explicar que passa a dins el seu cap. M'he quedat meravellat de com ho fas, sembla fàcil però no ho és gens. M'ha fascinat com has posat les paraules, perfectament (tots ho han fet, però les teves semblen allí on han de ser...). Un error tontet: t'has deixat dues comes a: El profe substitut com que no callàvem quan explicava la simbiosi de les plantes ens ha castigat a sumar de l'1 fins al 100, oi? (a vegades sóc d'un perfeccionista que fa ràbia, i després els meus textos estan plens de faltes d'ortografia!). L'explicació de com fa la suma el nen, meravellosa, jo no ho podria haver fet millor. I la frase final, encantadora!

angie Llenguatge matemàtic Que divertit, un escrit on les paraules matemàtiques prenen un nou sentit més humà, tendre, delicat... El joc està molt bé, tot i que potser necessitaria una mica més de feina. Vull dir que alguna frase rellisca una miqueta, és com si li costés de tirar endavant. Ah, una cosa que no m'acaba de convèncer és això de posar alguns adjectius davant del nom: profund bes , rinxolats cabells, femenina figura... . Suposo que està fet expressament però no m'agrada gaire. Entenc que vols potenciar l'efecte poètic, però em sembla que no cal. En resum, un escrit original i ben fet, però que jo potser hauria treballat més (clar, cadascú hi dedica el temps que pot i vol, això és un joc!).

mirna Absoluta tenebra Oh, que bé, algú que parla de Hypatia!!!!!! A mi la seva història em sembla de les més tristes, corprenedora, i també de les que més mostren els efectes del fanatisme. S'hauria d'explicar a totes les escoles, i també per mostrar com en certs moments de l'història una dona ha estat el científic més gran de l'època. I de pas treure aquesta idea absurda que
les dones no poden ser grans matemàtiques (us animo a llegir coses sobre E. Noether, sobre Sofia Kovalevskaya, sobre Sophie Germain, sobre Ada Lovelace (filla del poeta Lord Byron), etc...). La descripció que fas es precisa i clara, una escriptura perfecta, un estil impecable. Caram, cada dia estic més convençut que aquí hi ha una colla d'escriptors amb molt de talent. Les últimes frases també molt bones. Noia (o noi), sembla que estigui llegint un text canònic! Molt rebé!

manila Lletres versus matemàtiques Com ens tens acostumats fas un text preciosista, sobre les relacions de parella i les diverses visions del món. M'agrada perquè ets capaç de veure com aquestes visions no són enfrontades, com es complementen i cadascuna pot aportar molt i molt a l'altre. Això va tant per uns com per altres, que tendeixen a ignorar-se: ho dic jo, que a cops em sento una mica com al mig de dos mons. He de dir però que em sembla que tens una mica una visió de la ciència (i de les matemàtiques) una mica restrictiva: no tots són equacions i números, hi ha una comprensió sovint molt profunda del món. Però en quan al món de les relacions humanes, això ja són figues d'un altre paner; i en general a tot el que té relació amb la comprensió de la sensibilitat (que també en tenim els matemàtics, o això crec jo). L'última frase l'he trobat per ser emmarcada: I així, entre tots dos van fer una simbiosi on ella mostrava camins, on ell els feia definitivament viables. Realment tens una sensibilitat exquisida per poder veure aquestes coses.

Leela El dia més feliç de la meva vida Ai, m'has volgut tocar la fibra!!!!!! Primer m'ha sorprés molt i molt veure totes aquestes frases que són absolutament incomprensibles per el 99.999999% del gènere humà. I no exagero! M'imagino que deus haver investigat una miqueta sobre mi per poder saber que jo les entendria, ja que la majoria de matemàtics no ho fan. No m'imagino l'efecte que deu produir en algú llegir aquest galimaties... Després m'ha encantat l'intent de descripció del que passa pel cap d'un matemàtic professional quan està concentrat pensant en un problema dels difícils (i la conjectura de Hodge deu ser dels més difícils i obstrusos que hi ha ara!). Ara, em sembla una mica exagerat pensar que el dia de la seva boda una matemàtica (o un matemàtic) podria estar pensant més en això que en el que està fent. Ha ha ha.... Jo crec que a mi no em passaria, ni en conec cap que li passes (clar que si estes a punt de resoldre la conjectura de Hodge....). I la descripció de l'espòs il·lús que creu saber que passa pel cap de la seva futura dona.... Molt bo!

catpuig troba la x Ha ha ha ha. Molt bo! Sí, realment jo m'he trobat unes quantes vegades amb situacions semblants, i no saps mai que fer. Sort que els meus alumnes són una mica més granadets (però molts d'ells igual de tanoques, espero que no em "sentint"). M'agrada molt la descripció que fas del que sent el pobre professor. Sí! Un relat clavat, molt ben escrit (bé, un detallet, a mi em fa mal als ulls això de "tenir que", però em sembla que és una batalla perduda, hi ha molta gent aquí mateix que ho fa servir). La frase final, molt bona! Et prometo que a partir d'ara t'aniré llegint...

Bé, si us heu llegit tots els meus comentaris i els relats veureu que hi ha hagut tot tipus de visions de les matemàtiques, i realment, per si no ho heu notat, m'ho he passat molt i molt bé llegint tots els vostres textos. Em sembla que els guardaré a l'ordinador i serà un record inesborrable de tots vosaltres. Ara em toca decidir el guanyador i això serà molt i molt dur per mi. Sou tots tan bons!


Bé, com que per causes diverses no he pogut penjar això fins després de unes quantes hores, he tingut temps de reflexionar i he decidit donar-li el "primer premi" a




a






a





a





Yáiza !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!



Au, a ja pots preparar el nou repte.

Bruixot