REPTE LXV: "Nuesa" VEREDICTE!!!!

Hola escriptors i escriptores.

Deia Walt Whitman que quan hom visita la natura vestit, n'esdevé un observador, i que quan hom resta despullat enmig de la natura, llavors n'arriba a ser una peça més, forma part de la mateixa natura.
Aquest tema de la nuesa es podia enfocar des de molts punts de vista, hi ha moltes nueses: alliberadores, belles, lletges, involuntàries, desitjades, reivindicades, admirades... Pels medievals la nuesa era símbol d'esclavatge, de pobresa i de pecat; pels Huaorani la nuesa és oblidar-se el cinturó de ceiba, pels infants que encara no estan influenciats per la societat (en queda algun?) la nuesa és el vestit més còmode. Per a tots, és la indumentària amb què la natura ens vesteix en néixer. La nuesa turba a qui n'ha estat privat per moralisme o estètica artificiosa, la nuesa porta al paradís de la llibertat i la sensibilitat a qui s'ha lliurat d'aquest moralisme, la nuesa ens posa en contacte directe amb els elements i ens disposa a ser capaços de llegir el llibre de la natura. La nuesa és una més de les nostres llibertats.
Podria dir més coses... però tots esteu esperant el veredicte, i aquí està.

De primeres uns comentaris:

Agripas:
Bon estil, la descripció ens ho diu tot; concís, compacte. El tema encertat, la nuesa que torba l'adolescent immers en aquesta societat de tabús i ocultacions. Una nuesa excitant i agradable que fa gaudir, que tal vegada fa gaudir la noia que, tal vegada, a consciència, però sense que ho sembli, es despulla per a ell.

Joanra:
Poema força original, descriptiu, elegant, ben traçat, amb un estil correctíssim. Concís, emocionant, eròtic i natural alhora.

Manila:
Relat genial. A poc a poc es va dibuixant la figura d'aquest personatge femení que d'una manera progressiva es va enfosquint per acabar essent qui ens temíem. Estil elegant, ric, auster, rítmic, a voltes fa pensar en Shakespeare. M'agradaria que guanyés, és impactant; però hi ha molta competència, ja veurem.

Angie:
Elegant i precisa descripció de l'ambient. Excitant exhibició del model masculí contemplat per ulls femenins que inconscientment posseeixen el poder de mirar al seu gust. Ben escrit.

Xavier Valeri:
Divertida i excitant història de juguesques juvenils. Encertat treball psicològic dels comportaments dels personatges. El final probablement s'allunya de la realitat.

Biel Martí:
Bona idea, la d'una nuesa impossible de reproduir. La nuesa humana és molt difícil d'atrapar, ni les fotografies albiren tot el que la realitat mostra.

Marga:
Un altre exemple de la fascinació de la bellesa oculta. Res no atrau més que el que és, injustament i antinatural, prohibit. Un relat molt divertit.

Mandalf:
Molt ben escrit. Sense errors d'expressió. Amb un estil agradable pel meu gust. Narres el tema dels "streakers" professionals. Per cert, n'hi ha que cobren. El que va saltar l'atre dia al Bernabeu és un britànic, crec, que viu d'això. Són persones que ens fan la vida més divertida.

Boigboig.
Al principi no sabia si m'havies fet assassinat o assassí, ara tampoc no ho tinc gaire clar, i no entenc que hi pinta el marquès. Al final, però, has aconseguit matar-me...!



Bé, i ara el moment de la veritat:





Finalistes:

Joanra
Mandalf
Manila.






D'aquests tres me'n quedo amb dos ultrafinalistes que encara no són guanyadors:

Joanra
Mandalf





D'aquest dos proclamo guanyador absolut del REPTE LXV a:

Joanra


Felicitats !
Has escrit un poema força original i de gran qualitat.
Ara a preparar el repte LXVI.

I aquí teniu el poema guanyador:

Nuesa:

M'atanso a tu
i llisco pels fils de seda, molls
que cobreixen el teu front,
des d'on puc albirar
el tobogan que forma el teu nas
i que m'acollirà en la meva baixada.

Travesso les muntanyes horitzontals
i les valls tombades
que els teus llavis dibuixen
i et dono les gràcies per no xuclar-me,
i deixar que aquest viatge pel teu cos
no s'acabi encara.

El teu coll m'excita,
el pit que humitejo em relaxa,
i em poso una disfressa de mà
per poder trobar les pessigolles
que s'amaguen al teu melic.

Segueixo el meu camí pel teu baix ventre
i camino pel bosc del teu sexe,
em sento créixer entre les teves cames
i t'acarono la cuixa,
anhelant extendre el meu rastre
fins al teu turmell
i llepar-te un caminet
que per sobre el teu suau peu
arriba fins al teu dit menut.

Em sento feliç després d'aquest viatge
que ha estat també un plor de la teva pell,
i tot i que tan sols sóc una gota d'aigua, sense suc ni bruc,
no puc sinó mirar que el record de tu no se m'aigualeixi
i somiar que el corrent subterrani,
el riu, la immensitat del mar, i tots els núvols del món
no són més que un preàmbul
per assaborir, de nou, la teva nuesa.