Repte LII: Veredicte

Es molt i molt difícil decidir, fa por presentar-se als reptes per si guanyes, però no per la feina, que també.... sinó perquè costa un munt decidir entre tant relat bo. Però he decidit segons el meu criteri que no és ni millor ni pitjor, és el meu i malgrat algunes coaccions.... [segrestos de filles, comentaris elogiosos dels meus relats durant aquesta tarda....] jejejejej aquí teniu els resultats:
Tetris:
191/Vigila els signes de puntuació i els espais entre ells, no és pas una falta, però a nivell de format cal vigilar-lo. Jo no en tenia ni idea fa un temps i ara estic aprenent de format un munt. El tema l'has enfocat des de el punt de vista literal, o sigui ser rei, deixant de costat el poder que això implica i és original la teva forma d'enfocar-lo, perquè ser el rei negre és un desig compartit per molts, així com també és sovint el preferit dels nens. Té un to irònic, i un caràcter entre festiu i de reflexió interior ben trobat, encara que no acabo de veure-li algun punt de clímax, o de punt atractiu per ser molt diferent o per què faci riure molt. Ara, que si que ens porta a una reflexió final que trobo molt interessant, com és que la gent prefereix el rei negre? És una incongruència en la nostra societat. Oi?
Helicoide:
200/ Just a la fusta, molt i molt original, i molt ben adaptat al tema, on una aberració de la natura, es pot convertir en una bona reflexió dels desitjós que es converteixen en realitat. Les paraules usades amb molta cura, i l'argument que evoluciona de forma equilibrada a un clímax final, imaginatiu, però al hora dins del tema proposat. Original. El resultat final, lligat amb el títol, i per tant és esperat i malgrat tot molt ben trobat. La frase final molt irònica, pel contrasentit que expressa.
Biel:
200/ M'agrada la idea que tot el relat és una espera que ens crea com lectors la mateixa impaciència que als personatges de la història, i cada cop ens preguntem amb més insistència que és el que està passant, i al final amb una sola línia ens dones la resposta. Ens has obligat a llegir fins al final per saber que està passant. Tanmateix el final, després de tant esperar, francament, l'he trobat poc impactant i per altra banda el tema era al inrevés, no? L'home que volia ser rei. O sigui que literàriament, l'estructura, l'argument molt ben treballats, l'ús de les paraules perfectament inserides, com ens tens habituats -amb algun lleuger error de teclat- una bona narració, però no acabo de trobar el tema. Bé, sí, precisament el contrari del que jo deia. Je!
Ohcapità:
200/ Original, amb el tema ben portat amb un gir final que no podem imaginar inicialment, malgrat aquest continu girar, i regirar. Ens crees ànsia per saber que nassos està passant. Llenguatge poètic fins i tot en la prosa, i les paraules molt ben usades. Ara bé, no m'ha acabat d'atrapar com lectora, i així ho dic. Vull dir que està molt ben escrit però a mi no m'ha arribat. Això si, gaire bé puc dir que és el millor final. I et dono aquesta opinió amb tota la dolcesa de que sóc capaç tornant el teu bes suau i dolç! [No he estat dura, oi? Ah! I gràcies pel comentari sense ànim de lucre]
Pivotatòmic:
200/ Je. Molt ben trobat, un pèl autobiogràfic? Llenguatge ben usat, paraules ben inserides, to sarcàstic i humorístic propi de tu molt ben trobats, excel·lent prosa, argument amb un punt de tensió i incertesa, i un moment àlgid, un clímax i un bon desenllaç. Fins aquí els elogis, ara et diré: el teu relat és de 10 però que premio a un altre? O potser que és el millor però que ja has guanyat molts cops? Doncs no, noi, et demano pel tema. No l'acabo de veure, la veritat, perquè havia poder i orgull, si, però per ser el rei, el rei dels reptes? En això es volia convertir el nostre protagonista? La figura de Dostoyeski com el rei de la literatura de la 5 galeria? Potser si, però si és així no ho has deixat prou clar.
Per cert, la Roxana me l'acaben de portar els mossos d'esquadra, les sirenes ja deuen sonar per allí a Sabadell, així que futur Dostoyeski de la galeria 5 que et vagi bé per la model... la propera vegada que em vulguis coaccionar, prepara-ho una mica millor.

Pluja:
200/ Por de morir en l'oblit, molt original la forma de enfocar el tema, realment ben trobat, i amb una reflexió important que ha portat a molts a voler ser reis o ha ser-ho de forma nefasta per por a l'oblit, i per tal de no ser oblidats han arrasat tot allò que se'ls posava pel davant. Tanmateix el Jòquer no pot ser rei, però té la possibilitat de substituir-lo i tant en els jocs de poder com els de cartes sovint és la carta més cobejada. Nassos, que difícil que m'ho poseu.
Marc [PJ-Gus]:
200/ "Jugar a ser Déu, donant la vida i dictant la mort." Quan vaig posar el tema, en realitat el títol d'una novel·la de Kipling, una de les vessants que a mi m'evocava per record del llibre era precisament aquest: jugar a ser Déu, és una de les coses que aspiren els malnascuts que volen ser reis, sense tenir en compte el que es carreguen per arribar-hi. Un violador puc imaginar que és algú molt covard que només és pot sentir poderós usurpant la vida, la dignitat i la raó a una nena. Dur, crític, i reflexiu, és un bon relat. Ens presenta una dura situació social, i una pregunta que molt pares es deuen de fer, solució o venjança, el tret que treu la vida a aquest monstre sembla la única sortida. Si. Molt difícil.
Carme Cabus1: 200/ Rei dels sentiments d'un altra persona, perquè cal tenir súbdits subjugats per poder ser rei. M'ha agradat, suau, ben usat el vocabulari, i li has donat al tema una adaptació als sentiments i a la realitat de cada dia que està molt bé. Res ha dir literàriament com sempre, que és perfecte. Un relat trist, que ens descriu a una persona covarda, que necessita regnar sobre els sentiments de l'altre. Intueixo domini en lloc d'amor. Si, m'ha agradat.
Carme Cabus 2: 200/ Molt i molt ben escrit, àgil, dinàmic, que ens porta vers el final sense saber molt bé on vols arribar, però creant neguit per llegir més, amb un ritme ràpid al que no ens tens acostumats. I amb una crítica social implícita al nostre occident poderós i les seves ingerències en terres llunyanes que espatllen més que arreglen. Ara bé, has de reconèixer que el tema està inserit molt i molt de passada, que no és pas el fil conductor del relat.
Jeremies Soler Jiménez:
200/ Molt bo, has ajuntat el meu tema amb aquella dita de al país dels cecs el borni és el rei, recordant un conte curt amb aquest mateix títol d'un autor del realisme fantàstic sud-americà, on el protagonista corria una sort similar al teu. Tanmateix el teu final, molt original i amb un gir ben trobat ens porta a reflexionar sobre el poder, i com les escales de valors d'allò que importa realment poden ser molt distintes segons el punt de vista del que mira. En el nostre món, crec que al final els ulls li servirien, i seriem la resta, els cecs els que acabaríem empresonats i segurament sords, perquè aquells que atenyent el poder sovint són massa perversos per deixar-se agafar.

Abans de donar el veredicte final dir Carme, que he llegit i comentat els dos relats que has penjat, però he entès que la versió definitiva que realment presentaves era el segon relat, i per tant no he tingut en compte a l'hora del veredicte per a res el primer. Espero haver-ho entès bé. Si no em disculpo. Tampoc sabia si es podien presentar dos al hora pel mateix autor, doncs als reptes que he participat mai no s'ha donat el cas. Si he comès un error, em disculpo de nou.

I ara sí, el VEREDICTE:
Emularé al Biel i diré, que ha estat difícil perquè he tingut varis finalistes bastant empatats: Helicoide, Marc, Jeremies, Pluja, Pivot.... [Si, Pivot, sóc dolenta, has estat l'últim dels finalistes! Et porta records?] Tanmateix al final he tornat a rellegir els relats finalistes i m'he quedat amb tres: el d'Helicoide, Marc i en Jeremies. M'ha costat molt decidir. El relat d'en Marc és impactant i dur, però malgrat tot, els relats de Helioide i Jeremies són molt més adequats al tema així que finalment Marc t'has quedat amb la medalla de bronze, i si, per fi, compartint la medalla d'Or els guanyadors són:

Helicoide i Jeremies Soler Jiménez