VOTACIONS DEL REPTE POÈTIC VISUAL 371: "Davant del blau; amb el que soc."

VOTACIONS DEL REPTE POÈTIC VISUAL 371 “Davant del blau; amb el que soc.”




Magnífics sis poemes, dignes de ser declamats davant del mar. Moltes gràcies a totes i tots! Ara és el moment de decidir qui s’encarrega de la propera edició.

Cal votar dos poemes, per ordre de preferència. El que poseu primer és el preferit, el que poseu segon, serà el segon preferit. Serà escollit el més votat, i en cas d’empat, l’escollit serà el que hagi estat més vegades considerat com a preferit. Si persistís l’empat, hi hauria dos seleccionats per organitzar el proper RPV i entre ells decidirien qui ho fa.

Teniu fins dimarts 17 de març a les 22:30 per votar!

1.- MIRANT LA MAR

Davant la mar, amb el que soc
és gran l’anhel.
M’inspiro en sa immensitat.
El vent m’esbulla els cabells.
I miro enllà
Damunt de tots els colors
fistoneig d’escuma blanca.
M’arriba sols la remor
de ses aigües misterioses.
I miro enllà
cap al distant horitzó
on tu, ahir, et vas amagar.
A la vasta llunyania
no veig el teu navegar.
I miro enllà
amb les teves veles blanques
no em crides al teu encalç.
Sento un enyor molt profund
de l’esperada visió.
I miro enllà!


(Davant del mar tot albirant si veig el veler com cada tarda d'estiu)


2.- DES D’ON EL MAR ÉS MARINADA

Des de terra endins
el mar és marinada, brisa frescal
que a l’estiu alleuja els captards,
aviva l’enyor i embruixa la ment.

El mar, plaer i misteri, desig
omnipresent en terra ferma,
remor que crida els vaixells
rodamons dels nostres somnis.

Escorcoll de mirades i records,
aquella línia plana que l’horitzó
dibuixa molt endintre dels ulls,
peus arrebossats a frec de l’aigua,
èxtasi davant cada retrobament.

Des de terra endins
soc un infant de vuitanta anys
mar enllà, blau i blanc, ones,
aroma de sal a la pell.



3.- EM TORNO DE BLAU

Em torno de blau
quan el blau m’arriba
Si el mar toca el cel
el cel es qui em mira

M’ajec a l’arena
que acarona i mima
els esquitxos d’aigua
em besen les sines.

El so de les ones
em parla i em crida
i em fico dins l’aigua
com una joguina.

Voluble i versàtil
com ara una nina
que es capbussa i salta
semblo una delfina.

Si em ve la nostàlgia
ploro serpentines
d’un rosari d’algues
de sal i petxines.

Blaves les pestanyes
les ungles turquines
els ulls son d’atzur
d’anyil la vagina

El mar besa el cel
son ells els que em miren. .
Si ara soc de blau
és que el blau m’arriba.



4.- CREAR INTERPRETANT

Cel i terra com un full
doblegat per la meitat,
tan senzill com l’horitzó,
tan directe com quan l’encertes.
Quan transformes les roques de la vida
en els núvols de l’art.
Quan nedes talment quan voles,
quan escrius igual com quan llegeixes.
Amb l’escuma, aquella lleugeresa
que envolta la duresa de la vida,
com els cabells la teva testa.
Retens la bellesa com si en fessis
una fotografia, que es revela dins teu.


5.- CALMA INVERSA

Deixem que tot s’aturi, per un moment,
que tot comenci, que tot se centri
i tornem a ser un ens, a ser un tot,
a ser un no res.

La matèria, l’espai, el temps...
de colors, de formes, de moments...
En la immensitat del mar blau marí
i en els límits del cel finit.

On res és el que sembla,
on tot es mou, però en una calma inversa,
i on el soroll ple de silencis
per un instant, sigui el nostre misteri.


6.- EL CANT DE LES ONES

El cant de les ones
calma i dormita,
acluco els ulls
el so, harmonia.
Grandesa de blau
de cel i de mar,
misteris amaguen
a prop i llunyans,
envolten belleses
profundes al mar
al cel distants.
Blau oceà
blau és el cel
blau el instant
de vida, arreu.



.