VOTACIONS AL REPTE POÈTIC VISUAL RPV 358: SILUETES

Obrim les votacions del repte. Com sempre heu de votar-ne dos, en l'ordre de preferència. Obrim les votacions a tothom que hi vulgui participar i teniu temps per votar fins aquest dissabte 12/7/25 a les 12 del vespre.

Els poemes que hi participen són els següents, inspirats en la foto d'aquest enllaç:
https://share.google/k1D664Kg9Ox9Jjjzv

1.- Per parelles

Anar endavant
amb les mans agafades
com dues lletres.
Amb el futur
en la roda davantera
i el passat en la posterior.
Durant una posta de sol,
que connecta el dia
amb la penombra.
I amb una figuració que llueix
sobre un fons abstracte.
................................................

2.- Siluetes al contrallum

Es pon el sol al defora de la caverna,
unes ombres es mouen davant nostre,
parlen en silenci, com al cinema d’abans.
On van, què diuen, què fan, què volen?

Mentrestant, imaginem vides i secrets
d’aquestes siluetes, espectres talment,
aparences, potser, de moments viscuts.

Contorns suggeridors, gairebé familiars,
que voregen subtilment la quotidianitat,
tocs biogràfics que cadascú pot fer seus.

Així i tot, quan intentem desxifrar-los,
ens adonem que son ombres de la realitat,
imatges que trontollen per la memòria
com adeus que se’n van anar en bicicleta.
................................................

3.- CAMÍ

Cau el capvespre
siluetes en ruta
ciclistes companys,
obren camí a l´aventura,
creixerà el dia
nous horitzons trobaràn,
camí de la vida
en canvi constant.
.....................................................

4.- Allarga'm la mà

Allarga'm la mà,
jo et donaré la meva.
Tot i que no ens coneixem
no et deixaré enrere.

Compartim un camí,
un somni, una meta.
Sota aquest cel rogent
la vida ens espera.

Simplement creu en tu,
en la teva resiliència.
Els pedals lliuren impuls
però és el cor qui pedaleja.
................................................

5.- El bes

He somiat que et trobava
La teva silueta
de ciclista espigada
es retallava sobre el telò de núvols
On vas?
Has girat lleugerament el cap
i els cabells t'han cobert la cara.
Han tremolat les rodes
quan has deixat de pedalar.
He allargat el braç per aguantar-te
i tu has estirat el teu
per agafar-me la mà.
El contacte ha estat elèctric
talment com si un llamp
ens hagués magnetitzat.
Hem caigut a terra
tu xisclaves
jo reia com un beneït.
Com dues criatures ens hem barallat
clavant-nos copets als braços.
T'ho he explicat.
La silueta del bes
perdurarà en les nostres memòries.

.......................................