VOTACIONS AL REPTE POÈTIC VISUAL 327: DESCONTROL

Obrim les votacions del Repte poètic visual 327: DESCONTROL

Cal que trieu els dos poemes que més us hagin agradat indicant quin voteu en 1a posició i quin en 2a.

Aquí teniu els poemes que hi han participat:

1.- Si fora un llamp

Si fora un llamp
penetraria
en son glamur
per traspassar-la
amb la infinita llum
del meu voler.
Voldria
que tingués set
i assedegar-la
amb la humitat
del núvol del saber
Sabia
que el raig de llum
travessant-la
li destruiria totes les arrels
conscients
que sense arrels
alimentar-nos
seria fer-nos fora d'aquest temps
per navegar per sempre en l'abraçada
del foc
les branques
i el no-res.

2.- (sense títol)

Sense tu, i amb tu i sense tu
en el fred migdia de desembre,
per més que el sol d’hivern escalfi
I jo fassi temps tot passejant
en el llim de l’espera.

Faltarà un llampec que irradiï
sobtat per bé o per mal,
la solitària plana davant meu,
i em desperti o em dugui
allà on m’esperen.

3.- L'esclafit de fulgor violent

L'esclafit de fulgor violent
finirà ennegrint l'escorça,
ramificada la seva llum pel camp.

Quan et visiti, intempestivament,
el deu del llamp,
com qui l'ha llaurat,
oberta quedarà la nafra.

Rebrotarà l'escorça,
ningú l'ha de fer morta.
Si algú controlava els fats,
fa temps que no ens sent.

De la llar guaridora cal restar amatent.
És cert que mirar al cel reconforta,
però allí no hi trobarem cap resposta.

La natura és salvatge,
i nosaltres desitgem dominar-la,
però sols deixem, inevitablement,
més mort el paisatge.

4.- La flama ardent

La terra assedegada
Espera la pluja
Els deus, inclements
Regalen tempestes

Grans terrabastalls
Esqueixen els cels
Campen llamps i trons
En el firmament

En la terra eixorca
Crema un l'arbre
Un llamp hi ha fet niu
I no és pas miracle

Que no es consumeixi!
Que resti dempeus!

Com la flama ardent
És far d'esperança

5.- Com un llamp

Com un llamp
la vida em colpí una vegada
em sacsejà i cremà
les branques, tronc i cames.

Com un llamp
m’atrapà i m'envaí la por
sobtadament de manera profunda.
m’emplenà de dolor.

Com un llamp
-jo era un arbre jove i tendre-
em vaig reduir a res
em vaig convertir en cendra.

Com un llamp
vaig néixer un altre cop
portant a les entranyes
tot el caliu del foc.


6.- L’om i el llamp

Tot esdevingué quan cel i terra,
desagermanats de per vida,
maldaren, si més no, per un bes,
un bes apassionat, incandescent.

I fou llavors que el déu del llamp,
compadit de tan gran infortuna,
els travessà amb un foc abrasador,
indefugible, com la fletxa d’un cupido.

S’estremí la terra, bramulà el cel,
s’esquinçà l’obscur llenç de la nit,
el foc del desig va penetrar furient,
branques endins, al ventre de la terra.

De continent, les flames il•luminaren
la negritud del paisatge, enjogassades.
Aleshores aparegué el tuf de la parca,
disposada a tallar els fils d’un om ert.

Mes, no sabia que les llàgrimes dolces
del feraç abril revifarien amb nova brosta
el tronc badat i que altra vegada, reverdits,
els seus braços vestirien el cel de maragdes.


7.- Zeus

Per què fer un poema que és prosa?
Per què escriure tan sovint?
I aquell horror vacui dels que són buits?
Si el poema és només un llamp,
i el tro n'és la interpretació,
no cal maldar perquè caigui del cel.
Però sí construir un parallamps,
un arbre amb les arrels fetes
de memòria involuntària.


8.- Ínfima matèria

I l'arbre solitari suporta l'energia del llamp amunt
I avall, en el senderi del desvari com qui contempla
Les columnes altes, sense un bri de fe, enmig del temple
I no sap de l'existència de Déu en aquell conjunt,

I resa mancat de paraules, murmura mots buits sense entendre
L'entorn que l'envolta, i el brancam, a la intempèrie del camp
I pressent la tempesta, la veu del tro, la fúria del llamp,
I el que era carn esdevindrà finalment pols, després de ser cendra,

I les arrels cercaran l'aigua en els pous de la set i la caterva
Coneixerà els noms de les plagues d'Egipte, la vida i la mort,
I el Paradís, com un jardí de delícies, serà el reliquiari

D'allò que es perd pel camí de la vida, gràcies a l'ànima superba,
I tan sols quedarà el color de l'herba en el record
Del cos moribund abans de saber-se ínfim com el verm i l'arbre solitari...