MENTRE ENS CRUSPIM L'ELEFANT

anta lucidesa fa mal, de vegades envejo els curts de gambals que són feliços en la seva ignorància.
Gràcies per posar-ho en lletres, no ha d'haver estat fàcil, escriure el que sents, el que "veus" quan les sensacions, els sentiments, són així. I, un cop que hem vist com va tot, ja no hi ha volta enrere.

Ben trenat aquest camí de formigues. Massa optimista a parer meu. No arribem ni a cucs.

que ningú pot canviar, d'on venim, on anem, se'n cruspiran els cucs?, possiblement sí, però, mentre no se'ns cruspeixen, prefereixo tenir una visió més positiva, i aprofitar viure el millor que pugui.

Salutacions Sergi.

Rosa.

Trobo molt poderosa la imatge dels cuquets que es mengen l'elefant.
Tota la poesia té un esperit bastant pessimista, les nostres ànimes hipòcrites aspiren a la llum, però estan cegues per tota la xerrameca teològica o pseudocientífica.
Ja saps com solen acabar aquestes coses: els cucs, molt a poc a poc, acaben devorant tot l'elefant.