Cercador
MENTRE ENS CRUSPIM L'ELEFANT
Un relat de: Sergi Elias Bandres- Compartir:
MENTRE ENS CRUSPIM L'ELEFANT
La paraula 'mort'
transmet en nosaltres
un fort llaç invasor,
que, durant tota la vida,
es desplega.
Som orfes
d'una exitència que potser,
o segur,
fou millor, ben lluny
de les nostres ànimes hipòcrites.
I si la llum,
que sempre cerquem,
fugí, abans que
nosaltres apareguéssim,
com per art de màgia,
teològica i/o de la moda de la ciència?
Som uns petits cucs
en una ferida d'elefant.
I aquest elefant
agonitza i pateix mentre es deixa menjar.
La paraula 'mort'
transmet en nosaltres
un fort llaç invasor,
que, durant tota la vida,
es desplega.
Som orfes
d'una exitència que potser,
o segur,
fou millor, ben lluny
de les nostres ànimes hipòcrites.
I si la llum,
que sempre cerquem,
fugí, abans que
nosaltres apareguéssim,
com per art de màgia,
teològica i/o de la moda de la ciència?
Som uns petits cucs
en una ferida d'elefant.
I aquest elefant
agonitza i pateix mentre es deixa menjar.
Comentaris
-
La llum és l'excepció que confirma la foscor[Ofensiu]kefas | 10-12-2024
Ben trenat aquest camí de formigues. Massa optimista a parer meu. No arribem ni a cucs. -
Realitat...[Ofensiu]Rosa Gubau | 08-12-2024
que ningú pot canviar, d'on venim, on anem, se'n cruspiran els cucs?, possiblement sí, però, mentre no se'ns cruspeixen, prefereixo tenir una visió més positiva, i aprofitar viure el millor que pugui.
Salutacions Sergi.
Rosa.
-
Imatge poderosa[Ofensiu]SrGarcia | 08-12-2024
Trobo molt poderosa la imatge dels cuquets que es mengen l'elefant.
Tota la poesia té un esperit bastant pessimista, les nostres ànimes hipòcrites aspiren a la llum, però estan cegues per tota la xerrameca teològica o pseudocientífica.
Ja saps com solen acabar aquestes coses: els cucs, molt a poc a poc, acaben devorant tot l'elefant.
l´Autor
649 Relats
1862 Comentaris
532401 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- EM PESEN EL CAP
- MENTRE ENS CRUSPIM L'ELEFANT
- DE TANT QUE L'ABSURD ENS OBSTRUEIX MOLTS CAMINS
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis