un poema de Nadal de la iaia... "ovella negre de relats"

Com d’amagat del món


La Mare du, covant-se a les entranyes,
joia i dolor en una sola carn.
Tot el seu cos, estoig i reliquiari,
gronxa l’ofrena, el Fill.
L’arbre del cos branda el fruit tan amarg
esdevenint arrop. Tendresa del caliu
gestat al niu del glaç. Foc de miracle.
S’esberla el crit en cants, tenebres de la nit.
Floreix pau i perdó al cor de l’esbarzer,
com d’amagat del món, silent, es va badant la rosa.