Detall intervenció

un poema de Nadal de la iaia... "ovella negre de relats"

Intervenció de: teresa serramia | 10-12-2014


Com d’amagat del món


La Mare du, covant-se a les entranyes,
joia i dolor en una sola carn.
Tot el seu cos, estoig i reliquiari,
gronxa l’ofrena, el Fill.
L’arbre del cos branda el fruit tan amarg
esdevenint arrop. Tendresa del caliu
gestat al niu del glaç. Foc de miracle.
S’esberla el crit en cants, tenebres de la nit.
Floreix pau i perdó al cor de l’esbarzer,
com d’amagat del món, silent, es va badant la rosa.


Respostes

  • RE: un poema de Nadal de la iaia...
    aleshores | 10/12/2014 a les 11:19
    Digues-li enveja o el que sigui, però em costa de seguir el pensament de les persones (dones) que porten un fill dins. Suposo que per a qui li passa és el millor del mon.
    Salutacions i felicitacions pel poema que sempre aixeca: oooohhh!s
  • Quina preciositat de poema!!
    bloodymaruja | 10/12/2014 a les 14:09
    Teresa, quin regal ens has fet ! :Una meravella per llegir i rellegir.
    Per molts anys i molts nadals que ens regalis els teus magnífics poemes!
  • RE: un poema de Nadal de la iaia...
    Nonna_Carme | 11/12/2014 a les 08:49
    Que bé has sabut lligar joia i dolor, amarg i arrop, niu i glaç.
    Un poema preciós, Teresa.
    Molt bones festes!!!
    Abraçades.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: