Detall intervenció

Totes les nits d'estiu

Intervenció de: Fargo | 23-02-2011


Tardes d'estiu s'allarguen
al teu costat, amb el teu viure
la llum que desprens sacseja
el cel de totes les nits d'estiu

En tinc prou amb agafar-te
la mà, sortir enfora, somiar,
doncs, has envaït l'univers
ara, només hi veig llunes i estels


Respostes

  • RE: AQUÍ EL MELOREPTE 136. Glups, espero que ara surti
    Red Pèrill | 20/02/2011 a les 23:33
    • A Barcelona, de bracet amb la Ramona
      llamp! | 25/02/2011 a les 00:45

      I. La Rambla de Catalunya

      Rambla amunt, Rambla avall,
      la gent es mou com les serpentines
      en una festa de benvinguda al nou any.
      Tot passejant per la Rambla de Catalunya
      em trobí rendit als peus d’una estàtua
      que m’assenyalava amb impietosa serenitat,
      que em digué que era la viva imatge del Cesk
      i que em plantejà dubtes sobre el romanticisme.

      II. El Cesk

      Abstret de tot, inquirí al Cesk:
      I si ets el Cesk cantaries ara per tothom?
      I qui es feia dir Cesk, ara estàtua humana,
      es despullà de les seves vestimentes,
      agafà una guitarra, s’assegué en un tamboret
      i es posà a cantar, puntejant la guitarra com els mestres,
      fent lliscar la pua per les 6 cordes,
      fent guirigalls per cantar més alt i més clar.
      I jo, aquí em quedo, aquí em planto.

      III. El Poble Sec

      Mentre al Poble Sec, a la seva Rambla,
      que va plena d’amor i desitjos embolicats,
      els cantants es prodiguen amb fruïció.
      I en l’escomesa del cantautor incipient
      per fer-se conegut en un indret de pelegrinatge...
      Grava un video en un immoble del veïnat.

      IV. El port de Barcelona

      Mentrestant, al port de Barcelona
      s’anuncia el concert del pop secular,
      un pop de coloraines i profundes conviccions,
      que farà el seu concert de timbals a 8 potes .

      V. La platja de Barcelona

      A la platja de Barcelona,
      s’ha decidit botar el peix argentat,
      al peu de les bessones torres,
      envers la Mare Nostrum
      i a la recerca del Greal dels mars,
      entre el quadrant esvalotat de Lleó
      i les platges d’una Còrsega endormiscada.

      VI. Epitafi

      He decidit tornar a casa, quan he sabut que:
      la Rambla serpenteja amunt i avall tots els dies,
      el Cesk, existeixi o no, el somio les nits de Juliol,
      el Poble Sec segueix essent el barri d’en Serrat,
      el Port de Barcelona és un lloc on tot és possible,
      i la Platja de Barcelona dóna vida a les estàtues.
      És moment de tornar a la Rambla de Barcelona,
      altra vegada, de bracet, amb la Ramona.

      =========================================
      llamp!
  • RE: AQUÍ EL MELOREPTE 136. Glups, espero que ara surti
    Palerm | 22/02/2011 a les 13:20
    Moltíssimes gràcies, Red Pèrill. Ara és perfecte. No sé com és que no m'havia sortit. Hi participes?
  • Totes les nits d'estiu
    Fargo | 23/02/2011 a les 09:08

    Tardes d'estiu s'allarguen
    al teu costat, amb el teu viure
    la llum que desprens sacseja
    el cel de totes les nits d'estiu

    En tinc prou amb agafar-te
    la mà, sortir enfora, somiar,
    doncs, has envaït l'univers
    ara, només hi veig llunes i estels
  • Ella
    Ogigia | 23/02/2011 a les 22:38
    ...surt al carrer i tanca
                                       la porta.

    Amb una mà al costat,
    pinxa;
    amb l'altra mà inventa gats
    perduts en l'albada,
    inventa les voreres i l'espurneig
    dels passos matiners.

    Amb una mà aparta amenaces
    (a casa es queda
    la penombra
    i el verí en el got
    de costum),

    amb una mà diu
    tu seguiràs vivint avui
    o
    no destorbis el futur, obre't
    al dia.


    Encara que calli;
    amb l'altra mà
    retira la nit
    i parpelleja
    certa llum d'esperança.

    Mira-la, et busca, mira-la
    marcar un ritme caminant,
    movent-se preciosa,
    busca el mar que hi ha en tu.

    Si dorms encara
    sentiràs
    els dits als llavis.

    No és la matinada,
    és ella, que t'inventa
    i t'obre el dia.
  • Linòleum
    deòmises | 24/02/2011 a les 18:54
    I. Iridescència

    Per habitar el país iridescent del teu somriures
    M'esforço a arreplegar el record que em lliures.

    *

    II. Limítrofa

    Visc en el límit
    Dels teus llavis, la gota
    De mar que anhelo.

    *

    III. Salvífica lluminària

    Llum. I potser en l'espera
    Trobaré el linòleum d'una mar
    Que no es deixa a l'atzar
    Perquè reneix en la primavera,

    I corro entre la palmera
    I la cigonya, per l'esguard
    Clar d'un cel que és far
    En la nit que em desespera.

    Llum. I potser arribaràs
    Amb la florida dels lilàs
    D'una tarda que abruses,

    I corres amb l'aire i el jaç
    D'escuma i deler, el llaç
    Que em lliga a les muses.

    *

    IV. Gràcies

    La claror en els ulls gràcies al retrobament
    I sabré què cal per despertar en la sal
    El delit per l'onada i pel xiscle de la gavina
    Arran de mar, a la riba on la sorra descansa,
    El lleuger pes de l'abraçada en la balança
    D'uns llavis que agermanen el bes i la sina,
    La remor de la pedra i el silent núvol malalt
    Per oferir l'aigua al riu, saba de la saliva dorment.

    *

    V. Ingràvida essència

    Carrers que duen el teu nom pels racons
    D'un món que he de descobrir de nou,
    Llambordes que emparen el salobre i el rou
    Perquè saludi l'alba amb els teus petons.

    I camino per no percebre el vol de les hores,
    I m'embarco en somnis fràgils que guardes
    Entre els parpres, i ressegueixo els afores
    De la teva pell, i sóc vianant si m'esguardes.

    Barriades cap a enlloc, i les batejo amb cada
    Mot que pronuncies, entre l'arribada i l'adéu,
    Perquè em sigui lleu la llosa que l'espera bada

    Davant meu, perquè el pas del temps batega
    A un ritme constant, alentit, greu; i ets la breu
    Rambla per on passejo quan la vida se m'ennuega.

    *

    VI. Eflorescència

    Respiro l'aire
    Salobre dels teus iris.
    Passeig, capvespre.

    *

    VII. Paràmetres

    Ulls que desperten la vetlla i l'escletxa on arrela
    L'heura i s'hi arrapa com l'ànima al record quan t'anhela.



    *Puerto de Santa María-Cadis, 24/II/2011


    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.