REPTE POÈTIC VISUAL 381. Amants [VOTACIONS]

Banksky ens ha portat per camins poètics, diferents i convergents. Crec que és justament això el que pretenia amb el grafit que us hem proposat.

Ara us convido a votar-ne TRES per ordre de preferència.
Com més aviat voteu, abans enllestirem el present repte.


01. Present i transparent

La nostra vida és present i és somni;
voler ser més enllà, en un futur enyor,
sense restar -vanament – la presència en l’avui.


Somriure per a nosaltres, sense lligams,
transparents,
i alhora abraçar en la nit el cos que ens faci viure.


02. L’amor és ser estranger

M'arriba més al cor
el que ens diem virtualment,
el que els poemes revelen,
com no ho faria pas
trobar-nos enganxats.
Per això, encara que em facis gruar
poder veure't i parlar amb tu,
el que l'enamorament cerca només,
penso en Dante i Beatriu,
en Petrarca i Laura,
en Machado i Leonor.
Arquetips fets de carn i ossos,
escultures que es deixen besar,
pintures trompe-l'œil.
El gran amor en un clic.


03. Amors virtuals...

En la distància
tot sembla més senzill,
menys compromès,
més enigmàtic.
I al cap del carrer,
on rauen els sentiments?

És irònica la vida
si lluitem per ser més empàtics,
I el resultat és només
la indiferència del que tenim present,
la connectivitat amb allò que és inabastable...


04. Ben junts

Ben junts,
alcem totes les xarxes.
Ben junts,
la resplendor fictícia
encega els altres mons.
Ben junts,
la llum dels ulls de l'altre
es perd en la foscor.
Ben junts,
eterna és la distància
entre els cors vestits de jo.


05. L’última vegada

I tu, que llegeixes això en una
pantalla,
quan va ser l'última vegada que vas
mirar
algú als ulls sense mirar el mòbil?


06. Banskya mediterrània

Pintar l'instant infinit.
L'"scroll"
El moviment mínim d'uns polzes que llepen.

Pintar l'instant infinit.
Dels amants
El moviment mínim d'una mirada que s'enfonsa.

Ens retrobarem.
Enfora, cap enfora
on l'instant és un riu arribant a mar.

Ens retrobarem.
Allí on arriba la dolçor de les aigües
i se'ns incrusta la salabror a la pell.

Ens retrobarem.
Enllà, cap enllà
on el far il·lumina la mirada als navegants.


07. Cansament

Cansada la mirada
de tan que la tinc enfocada al mòbil ...
que ara que som cara a cara
no sé mirar-te als ulls.

Caldrà netejar-los
amb l'aigua de les llàgrimes
perquè torni a ser
aquella mirada neta de la infància.
on tot es veu
com la descoberta
d'allò nou
immaculat i verge.



FORA DE CONCURS

01. Ella, ell i el telèfon de rautortor

Els veig quan surten de casa
fonent-se en una abraçada.
Els veig caminar mirant-se
com m’agradaria mirar.

A mig camí s’aturen.
Sense deixar d’abraçar-se,
l’un i l’altra treuen el telèfon,
la pantalla els roba la mirada,
les paraules, la ment... l’ànima.