REPTE POÈTIC VISUAL 330. Cavall de Troia [Recompte i cloenda]

Bé, troians i troianes, amants de la bona poesia, ja heu dit la vostra i el Cavall de Troia ha obert el cau de les entranyes i ens ha ofert -sense cap perill ni de lluita ni destrucció- el seu contingut: un munt de vots que caldrà recomptar i aclarir.

01. Laocoont 2.0 de deòmises - 3 vots (1,2,2)

02. Cercle viciós d’Endevina’m -

03. Es perdé Troia per guanyar el món de kefas - un vot (2)

04. Diuen antics que... de rnbonet - 3 vots (1,1,2)

05. Regal enverinat de Ness - 3 vots (2,1,1)


Com podeu comprovar s’han trobat tres poemes empatats a tres punts. Ara bé, seguint el criteri dels primers llocs, l’empat queda reduït a dos.
Fins aquí tot correcte. La qüestió és, com es resol l’entrellat? Caldrà cercar la participació d’endevins i moderadors?

Possibles solucions.
1. El coordinador atorga el seu vot de qualitat atesos els mèrits poètics? El cas és que si un dels dos ens descriu de forma directa, intuïtiva i dinàmica el perquè ara mateix podem parlar del concepte “cavall de Troia”, l’altre ens trasllada de forma admirable al quid de la qüestió de la imatge del repte. En aquesta situació el coordinador no es veu capaç de donar aquest vot.
2. Atorguem a l’atzar de la cara o creu d’una moneda la responsabilitat de la decisió?
3. I la que ens sembla més plausible. Deixem que siguin els candidats qui decideixin entre ells qui ha de/qui pot convocar el proper RPV?
4. I si algú troba una altra sortida...


Ja direu què en penseu d’aquesta disjuntiva. De moment, però, proclamem vencedors els dos poemes. Molt agraït per la vostra participació.

Diuen antics que... de rnbonet


La dolça Eris, no convidada,
deixa una poma fatal, daurada.
I va el dels rajos, el pare Zeus,
li deixa a Paris, l'encomanada.
I Afrodita promet al príncep
pastor a estones, l'amor d'Elena:
un suborn clar. I va i accepta.
Redéu, quin tràngol, quin embolic!
Un rapte fútil, mortals i déus,
i ja tenim la guerra armada.
El cavall, rai! Estratagema
per fer història, per fer novel·la.

Regal enverinat de Ness

Intel·ligència és comprendre,
comprendre és entendre
i entendre és adaptar-se a l’entorn.
Artificial és no natural,
creat per humans?...

Ens confonem sovint
en el que som,
el que ens envolta,
el que entenem
i el que ens convé entendre.

D’aquí ens venen tots els mals:
ens perdem en revolts
mentre existeixen dreceres.
Aquest és el regal enverinat
que ja ens està superant
i la seva conclusió
no té marxa enrere.