Repte poètic visual 284: RESULTAT. Reflexió interna

Hola de nou! Aquí teniu el resultat de les vostres votacions!! He escrit, no una valoració del poema, que no em sento gens capacitada per fer-ho, sinó allò que m'ha transmès o m'ha vingut al cap en llegir-lo...

1.       No hi ha més avui. (1,1,1,1,2,1)

“l'avui, l’infant i el matí fugiran quan el vidre del temps es trenqui”. Un conjunt de premisses tan certes i expressades amb tanta senzillesa que no et deixen res més a dir.

2.       Reflexió interna

“la pàgina més difícil i trista”. La meta ja sabem quina és, oi? Per tant el sentit seria arribar-hi gaudint cada instant...

3.       Esperança (1,

“els colors tornaran a brillar” Em pregunto si queda lloc per l’esperança si posem la mirada en l’infant? Hi ha volta enrere?

4.       Reflex (2,1,2,1)

“Allò que mai tornarem a ser”. Record i tendresa que desvetllen emocions acuradament guardades.

5.       Ens reconeixem

“com passa el temps!”. Una mirada al pes del temps. Al desgast dels anys que sumen. No sé si ens hi reconeixem...

6.       Bon dia(2,2,2=

“i he vist una cara coneguda”. Quina sensació més bonica. De sobte cobra sentit; el record de la mare que et saluda a través del teu rostre i la teva ànima.

7.        ...i marxarem del  món (2,2)

“...i marxarem del món sense la darrera resposta.” Em fa pensar en la necessitat impetuosa de l’home de saber, d’entendre, de posseir certeses per sentir-se emparat... Crec que això ens converteix en trencadissos...o no...ves a saber...

8.       La veritat del mirall

“ a qui veig al mirall?” Qui deu ser aquell a qui veiem reflectit en el mirall? Una projecció de qui voldríem ser? De qui intentem ser? De qui som? Segur que tampoc és la imatge de la mateixa persona que veuen la resta...



Com podeu veure el més votat ha estat el poema "No hi ha més avui" de Kefas. Així doncs esperem la teva nova proposta. I a la resta, enhorabona pels vostres poemes i moltes gràcies per la vostra participació.