REPTE CLÀSSIC DCCLXIV 764-Pastors

La família Ulisses.

Últim diumenge d'agost. La família Ulisses ja no té aquell descapotable tronat sinó un monovolum que els permet fer turisma sense sortir massa rebregats. Avui van a l'Alt Berguedà: en concret a Castellar de n'Hug, a veure el Concurs Internacional de Gossos d'Atura, per primer cop presencialment. Fa anys que no s'ho perdien, per la tele, però els nens han insistit tant d'anar-hi que no s'hi han pogut negar. Els han aconsellat que surtin d'hora, si és que volen visitar les Fonts del Llobregat i anar de restaurant, perquè comencen a les onze, hi va molta gent en cotxe i en autocar, i l'àrea d'aparcament s'omple de seguida. I també els han advertit que vagin a dinar així que s'acabi l'exhibició i que marxin aviat, perquè molts aprofitaran aquest diumenge per tornar de vacances i els embussos, arribant a Barcelona...

Veure el pantà de La Baells a mitja fondària d'aigua embassada ja ha estat un mal presagi. Efectivament, abans d'arribar al poble han hagut de deixar el cotxe al voral de la carretera d'accés, darrere dels precedents. No lluny d'aquest punt arrenca el camí de baixada a les Fonts del Llobregat, però han decidit deixar-ho per a una altra ocasió, vista l'afluència de gent. Abans que res cal reservar taula per dinar, però els restaurants del poble ho tenen tot emparaulat, en primer i segon torn. Així que tots a prendre posicions per veure el concurs, confiant en dinar al primer lloc que trobin a peu de carretera, després, de tornada a casa.

Llavors se n'adonen que hi ha un tancat que delimita generosament l'espai de maniobra i que la multitud, que ja ha copat les millors zones, s'ho ha de mirar a una distància en què les ovelles són puntets blancs... tret que duguis prismàtics. Es miren, esmaperduts, i no s'ho pensen més: cap al cotxe i directes a Barcelona!

Pels pèls, han tingut la sort de trobar oberta aquella botiga del barri, de menjars preparats. Se'ls havien acabat els canelons però s'han endut quatre racions de coliflor amb beixamel, més socarrimada que gratinada, i dos pollastres a l'ast. Ja a casa, encara han tingut temps de parar taula, menjar-s'ho i pair aquest dinar improvisat veient per la tele, en diferit, el concurs que no havien pogut disfrutar en directe: imatges clares, alternant plans generals i mitjans de ramats, gossos i pastors, il·lustrades amb els comentaris de dos experts.

Solitud

Va obrir el sac i, després de furgar-hi una estona, va treure un paquet de picadura selecta i el llibret de paper. Amb parsimònia es va fer un cigarret. Quan es disposava a encendre'l es va adonar que la Coliflor se'l mirava a pocs metres de distància. Li va posar aquest nom el dia que se li va acostar amb una coliflor a la boca i la va deixar als seus peus. Era una ovella solitària que preferia la seva companyia a la del ramat i més ara que estava prenyada.

Les nits de tardor eren molt fredes i quan, dins de la rudimentària cabana on es refugiava, s'estirava sobre la màrfega de palla i es tapava amb la manta, la Coliflor apareixia per l'estreta obertura i s'ajeia al seu costat. Ell, amb un gest afectuós, li passava la manta per sobre, tan en senyal d'agraïment com per gaudir millor de l'escalfor del cos de llana que tenia al costat. Des que això passava els seus somnis eren agradables i es repartien entre els records d'infància i els de la Marga, la seva xicota en els anys joves, la de les relacions més flamejants, que revivia moltes nits i el feien despertar exhaust, commogut i satisfet. Va pensar que sentia un profund afecte per aquella ovella, potser proporcional a la profunditat del pou de la seva solitud.

Es va adormir amb aquests pensaments. En despertar-se va notar que la Coliflor no hi era. Al capvespre l'havia sentit plena i estranya i va suposar, per la seva experiència, que estaria parint. Va sortir de la cabana i la va veure al costat mateix, sobre un jaç de palla. Estava estirada i de la seva dilatada vagina en sortien dues potes i un cap. S'hi va acostar per ajudar-la i va tenir la impressió que el cap no era normal. Neguitós, va agafar les potes i va estirar. El cos va sortir suaument i amb l'estrebada va perdre l'equilibri i va quedar de cul a terra amb la nova ovella entre les cames.

Estava emocionat, tant que fins al cap d'uns segons no es va adonar que el nou ésser estava plorant. I, amb un calfred, va identificar el plor com el d'una criatura humana.

Enhorabona a Ginebreda i Kefas per haver quedat finalistes de novembre al XIV Concurs ARC de Microrelars a la Radio.

Gràcies, estimat Joan..
Ara em poso a llegir i a comentar el Repte pastoral.