RE: Timats consultats

Ànims noia. Segur que te'n sortiràs. En aquests moments, has de treure la teva força i la seva del teu propi interior. I tot i que sé que és molt fàcil parlar, em temo que és el millor que pot passar. Qui sap, potser aconsegueixes arrossegar-la cap a la teva alegria!

Nosaltres, els relataires, t'enviem molts ànims i molta força.


Abraçadotes.


Salz.

Hola allan lee,

La dependència física de la meva mare, per a mi, va esdevenir de cop, com si hagués parit un nadó, després d’anys d’embaràs.

La portava al lavabo, li posava bolquers, anava al metge per ella perquè tenia malalties greus. Jo com auxiliar d’infermeria que Havia sigut, posava en pràctica tots els meus coneixements.

Vaig esdevenir pensionista per una malaltia ocular, van marxar dues germanes que per diferents motius havien retornat a casa de la mare i va marxar, també, el germà petit amb la seva noia amb la que ja feia un any que convivíem a casa i em vaig quedar sola amb la mare.
També em vaig quedar amb el pagament del préstec hipotecari de les obres de millores general que havíem fet a la casa, la minsa pensió de la mare i el manteniment i neteja d’uns baixos que tenen dos pisos d’amplada.

Vaig adquirir una cadira de rodes i portava a la mare a passejar per la Gran via els dies assolellats, anàvem a comprar roba ampla i flors a la plaça del mercat i vaig començar a cuinar plats, que a ella l’engreixaven i a mi m’aprimaven.
Teníem dos gats tancats a casa i jo tots els dies havia de comprar productes de neteja, de menjar, de veterinari i de farmàcia. Les begudes i els dolços tampoc podien mancar pels dimecres familiars i no sé si t’ho he dit,però som set germans.

La meva mare estava encantada i jo satisfeta de veure-la contenta, però un dia de primavera que no va agafar el caminador va caure. Va quedar immobilitzada dels dos braços i quan va arribar l’estiu tots els germans se’n van anar de vacances.
No vaig poder posar-la mai més al seu llit i la vaig instal•lar en una poltrona al menjador, davant el televisor com a ella li agradava.

Davant d’aquesta situació vaig començar a demanar ajut a les germanes grans. Els hi vaig dir que les meves nits s’havien convertit en dies i els dies en un espai desolat.
No ho van comprendre o no m’hi vaig saber explicar.
La meva mare tot ho va percebre i crec que es va pensar que no la volia cuidar i amb l’ajut de dues germanes em van fer fora de casa.

Em va costar molt recuperar-me d’aquest cop, només ho vaig aconseguir dient les coses pel seu nom i al pipí, pipí i a la caca, caca. No vaig marxar de seguida, no fins que em vaig adonar que la mare va començar a protegir-me dels germans cada cop més miserables.
Quan vaig marxar mai més vam voler que tornés a cuidar de la mare.

Una forta abraçada i molta força per a tirar endavant.

Pinya de rosa

quina insensibilitat, falta d'empatia i injusticia, et comprenc massa bé... el que trobo rar és que en lloc d'ajudar et van fer fora i desprès s'en van cuidar,quan et deixavent a tu tot el pes? Malauradament el teu cas es tan tan frecuent que sembla que no pugui ser, la familia que hairia de ser un puntal per a tots, en quan arriba una siruació dificil ja ho veieu !!!

Molts petons compresius pinya !!