RE: REPTE POÈTIC VISUAL 343: EQUILIBRIS

La vida és allò que succeeix mentre hom hi pensa. 
Però sempre va més de pressa que el nostre pensament.
Com si fos ella un joc en què actuéssim amb gest reflex.

Aquí m’he penjat tot consirós, abduït,
per entendre-la i aturar-la,
o si de cas, veure-la passar, corrent.
Gaudint i sentint l’enyor de l’ahir.

Salvar-ho tot

Has aconseguit aferrar-te
la branca sembla ferma.
Quan tens totes les extremitats
ben assegurades, penses.
M'he quedat amb el cul
a l'aire.

No podem salvar-ho tot!

Funàmbula

Fugir o morir, li recomana la mare.
Ella ho ha après i cada dia practica.
Ara es capbussa, ara una tombarella,
ara es fa mimètica, ara no obre boca,
ara roman immòbil com una morta.
Però el que més li agrada es saltar,
penjar-se d’una branca, gronxar-se,
com qui frueix voletejant tot el dia.

Mes amb el gaudi oblida la prudència.
Juga i juga, entusiasta, entossudida,
badoca i distreta. Oblida els perills.
Pobra granota, funàmbula inconscient,
per ella fugir ha esdevingut innecessari,
una fotesa. Inconscientment no s’adona
que és massa gran per distreure’s,
però massa jove per morir.

Inspirar
l'aire fresc de la matinada
Expirar
el núvol càlid sobre el vidre
Escriure
un nom sobre el baf translúcid
Sentir
el xiuxiueig dels palpissos
Preguntar
al silenci què fa ara
Resumir
tot plegat en la mirada
Traspassant
les lletres i fixar-la
En el núvol
que dormita a la muntanya
Aguantar
el desig damunt la corda
Que han tensat
dos cors sense cap paraula.