RE: RE: RE: Per a Helenabonals, sobre el NanoRepte 1140

Si el convocant no hi veu inconvenient, acceptar aquests vots pot ajudar a desencallar els dubtes.

(I que hi fas tu opinant sobre el seu vot?)

La frase «no sé què hi fa votant, si no ha participat» no és una opinió, és una pregunta capciosa, al nostre entendre, que no ajuda a una bona sintonia dins del fòrum. La persona que ha votat pot sentir-se molesta per aquesta imprecació, sobretot, si ho ha fet amb tota la bona intenció d'ajudar.

No sempre allò que diem en veu alta té una transcripció igual a la lletra.

Les preses en escriure no són bones conselleres, és una frase que mirarem de dir-nos a nosaltres mateixes.

En total acord amb tu, homefosc.

Me'n vaig al riu!

Abans que res, Galzeran, no sé qui és que s'amoina, fa escarafalls, s'estripa les vestidures i es dedica a prohibir coses als altres relataires: jo no, per descomptat; no sé si tu...

Dius que, en els dinou anys que dus movent-te pel Fòrum, has vist altres casos en què relataires no participants en un repte hi han votat. No dubto pas del que dius, però llavors em pregunto per què, en els tres anys que jo porto participant en NanoReptes i NipoReptes, no n'havia vist cap fins ara.

Et preguntaràs per què sóc partidari de que només votin els participants. Per una banda, diria que conec concursos on qui vota és un jurat exterior als participants i concursos on voten exclusivament els participants, però no en conec cap que funcioni amb un sistema mixt. Per una altra, penso que unes votacions obertes es presten més a l'amiguisme: recórrer al vot de relataires amics incondicionals, per assegurar-se la victòria.

Diràs que, no comportant la victòria cap premi en diners o en espècie, és il·lusori pensar que algú recorreria a aquestes martingales. Dons mira, potser jo mateix hi hauria recorregut, al vot de relataires més o menys afins, com Prou bé, SrGarcia o Atlantis, per citar-ne tres. Per la vanitat de ser el guanyador? No, sinó perquè alguna vegada se m'ha ocorregut un tema divertit o novedós, per al NanoRepte, i m'hauria agradat posar-lo en pràctica pel gust de veure si funciona.

Tan senzill com això. Per exemple, avui mateix penso enviar el relat "Vint nanoocurrencies bilingües" perquè me'l publiquin a la meva pàgina, i el tindré en cartera esperant guanyar algun NanoRepte per poder-lo proposar, tot i que potser la idea tindría més recorregut creant un nou repte que es podria anomenar RepteBilingüe.

I parlant de nous reptes, crec que tots hauríem de contribuir a que el RepteAforístic, proposat per l'Helenabonals, tiri endavant i tingui llarga vida. Ho dic perquè el teu comentari d'ahir, que tot seguit reprodueixo, peca de purista: "Després, està el fet que no es pot dir aforisme a tots aquells pensaments que et surten del cap, en un espai curt d'escriptura, i pel simple fet de ser curt, un pensament més o menys enginyós; tot això no ho converteix en aforisme. De fet, un aforisme té molt de microrelat, i gens d'anècdota. Un aforisme ha de ser enginyós? Sí. Una frase enginyosa pot ser un aforisme? No sempre, sovint no ho és."

Crec que no hem de posar pals a les rodes d'aquesta iniciativa. De moment, opino que n'hi haurà prou que els textos responguin mínimament a la definició del Diccionari de l'IEC, que reproduïa fa quinze dies: "Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la." Després, amb el rodatge del nou RepteAforístic, ja anirem llimant arestes.