Detall intervenció

RE: RE: RE: A donablanca

Intervenció de: bonanoti | 28-01-2005


Si vols connectar amb mí pots fer-ho al meu e-mail: noumon@gmail.com

Quan em plauria rebre noves teves!!

Perdona la llibertat.

Cordialment,

Josep


Respostes

  • RE: A donablanca
    donablanca | 28/01/2005 a les 09:22

    moltes gràcies,
    aquest cap de setmana comentaré
    dient el que penso relament.
    fins avat
    • RE: gràcies per cometar-nos
      ALEXÍN | 28/01/2005 a les 11:13

      Donablanca, gràcies per oferir-te i gràcies per haver-ho fet. Realment, el teu comentari sobre la meva poesia, Les setmanes passen, estic segur que m'ajudarà a millorar en propers relats. Sòc un novatillo, i sincerament el que vaig escriure era el que sentia en cada moment pensant en cada dia de la setmana, però si que és cert que hi ha coses que sonen massa a tòpic i altres una mica forçades per aconseguir la rima potser. Espero trobar el moment per llegir-te a tú i a altres i comentar-vos, però no és fàcil: ho faig tot des de la feina, doncs no tinc ordinador a casa (tampoc em serviria de gaire, tinc un nen d'1 any que m'ocupa full-time...).
      Una abraçada.
      • RE: RE: gràcies per cometar-nos
        deòmises | 11/03/2008 a les 15:50

        A continuació us deixo els textos presentats en aquest tercer Melorepte (Repte musical). A partir d'ara i fins a dijous 12 a les 15h podeu votar, relataires i participants.

        1- Ofrena de desideri

        Aprofito el teu somriure
        per a començar el dia
        amb les aromes més pures
        que rescato de la memòria,
        pètals en l'aigua del viure
        que perfumen la melodia
        i l'omplen de vedrunes
        en arribar a la veu de la boira.

        Vull fer-te una ofrena:
        els meus ulls plens de pena.
        Envolta'ls entre el teu cant dement.

        Plou i la pluja s'emporta
        el so d'una llàgrima caient
        aturat davant de la porta
        tancada de la magnòlia del vent
        i em deixa un oceà de lament
        on enterrar-hi l'ànima morta.

        Vull que heretis el meu present:
        el record del naixement
        al teu perfum s'encadena,
        misteriós nom, rosa decadent.

        2- Gotes de sang de Thaïs

        Petons trencats en el silenci,
        pel fred de les aigües més profundes.
        Ferides que voregen la mort,
        ànimes plorant l'absència
        de milers d'amors perduts.


        Camins plens de derrotes,
        marcats per les petjades del dolor.
        Restes de la dignitat robada
        en una lluita amb un preu massa car.


        Vidres clavats en l'esperança,
        gotes de sang enmig de l'amargor.
        Estels que ja no brillen en el cel
        cercant un motiu per no rendir-se,
        per no ofegar-se, per no escapar...

        3- Guarda'm d'Ametista

        Guarda'm de les nits fosques,
        de les ràfagues d'odi,
        del temps satànic i de les tempestes.
        Guarda'm dels gavinets tallants
        Que m'escaten les galtes...
        Cada cop que em dibuixen escletxes.


        Allunya'm del perill i de la por,
        de les ferides i els malsons,
        de l' infern
        i de la mort.
        Allunya'm de l'apocalipsi que somio...
        Cada cop que cloc els ulls.


        Amaga'm de les mirades sagnants
        dels pecadors,
        dels eclesiàstics,
        dels malnascuts.
        Amaga'm dels qui embruten el meu nom...
        Cada cop que m'anomenen.


        Tapa'm dels qui no mereixo,
        dels qui res no demano,
        dels qui mai res desitjo.
        Tapa'm dels qui gosen adulterar el meu cos...
        Cada cop que em poseeixen.


        I, ara, la meva consciència penedida
        et diu que et guardis tu:
        Guarda't del seu fals amor,
        amaga't de les seves oníriques redempcions,
        tapa't els ulls, doncs no el miris.
        Protegeix-te d'aquesta falsa angelicalitat,
        d'estimar i d'adorar el dimoni,
        (d'estimar-me i d'adorar-me)
        de les seves fal·làcies...
        I de les seves llucifèriques intencions.

        4- ApocaliXpi de Bruixot

        Xac. De retop cau la dalla. Esgarips.
        Xais degollats. Ja s'apropa l'eclipsi.
        Xarbotarà el món de tants d'estrips
        Xurriaquejant. No en vull fer paralipsi.

        Xiscles, ensurts, de la por, prototips,
        Xifres que són dels signes una el·lipsi.
        Xiuxiuejant, la serp fa estereotips
        Xorcs i eixuts, muts, rulls de l'apocalipsi.

        Impúdic i obscè, xarboteja l'esquitx
        lasciu, llicenciós, en l'altar biconvex,
        lúbric, immoral, de la missa, pastitx.

        Esclat de l'ardor. Els escrits del perplex.
        Reflex de la llum on esclata el complex
        símbol que no llu. Tot serà un escarritx.

        5- El mar retorna de Sergi Yagüe Garcia

        Per sempre, el mar retorna.

        Les voltes cícliques de l'infinit s'amaren de pells roïns,
        les sangs cauteritzen,
        la carn s'endanya.

        Per sempre, el mar s'inflama.

        Líquid abdomen inert,
        la Bèstia desperta un cop més,
        prenyada.

        Sal,
        ombres de risc
        i marbres colèrics,
        s'obren les tombes.

        Per sempre, el mar arrasa.

        I l'ànsia d'amor es transforma en nafra,
        els pilars de l'existència
        com pa sec, s'esfondren.

        Per sempre, el mar cavalca.

        Ens arrossegarà,
        a tu i a mi,
        i convertirà les nostres cendres en idees mullades,
        quan tot s'acabi.

        Quan tot esclata.

        Lesiva, compartida solitud…

        …per sempre, el mar s'acaba.

        6- FLOR EXÒTICA de Naiade

        Concert de nit
        excitació creixent
        atmosfera de màgia.

        Com sorgida de la boira
        et veig a tu
        flor exòtica.

        Movent el teu cos gràcil
        a ritme suau
        seguint el so del violoncel.

        Llarga cabellera al vent
        amagant el teu rostre
        formant transparències.

        Entre ràfegues de llum
        intueixo els teus trets asiàtics
        de bellesa encisadora.

        M'apropo a tu
        lluitant amb la massa exaltada
        amb por de que siguis un miratge.

        Quan els nostres ulls és troben
        sé del cert que ets real
        sé del cert que estàvem predestinats.

        7- Parany de Claudianuvol

        L'aranya s'acosta a la seva presa. Xuclar-ne la sang és l'única finalitat que la manté amb vida. Teranyina enganxosa. Humit ambient. Fosca rapidesa. I els ullals a punt per a ser letals.

        Vampíric instint. En la saliva porta els cristalls de la immobilitat que disseccionaran la sang de l'insecte, que paralitzaran la totalitat dels seus membres. Momificant-los amb el fil que secreti.

        S'atura. Dubta. Els bruscos aleteigs desesperats de la mosca (en aquest cas) es rebel·len contra la mort i volen lluitar per a desempallegar-se'n. L'aranya sap que ha de ser ràpida, veloç, però alhora meticulosa i pacient. Qualsevol vibració en la teranyina farà que l'insecte atrapat es neguitegi més encara.

        De sobte, un últim espasme allibera la mosca, que fuig volant, i condemna l'aranya a seguir l'espera, cada cop més famolenca.

        8- Deixa'm... de gypsy

        Deixa'm la corda d'un contrabaix
        o la d'un violí que udola
        per sargir la història del meu dolor
        i una llum blava, un cel de salvació
        que em destrii el camí que he de seguir,

        Una força que m'empenyi amunt
        des del pou de la incertesa,
        aquella que es resol com una ombra
        a qui ningú no vol mirar a la cara.

        I si no pots, abandona'm
        al meu destí solitari
        entre els mots i la foscor.

        **************************************

        Molta sort a tots i a totes i gràcies per participar.

        d.
        • RE: RE: RE: gràcies per cometar-nos
          deòmises | 11/03/2008 a les 16:02

          A continuació us deixo els textos presentats en aquest tercer Melorepte (Repte musical). A partir d'ara i fins a dijous 12 a les 15h podeu votar, relataires i participants.

          1- Ofrena de desideri

          Aprofito el teu somriure
          per a començar el dia
          amb les aromes més pures
          que rescato de la memòria,
          pètals en l'aigua del viure
          que perfumen la melodia
          i l'omplen de vedrunes
          en arribar a la veu de la boira.

          Vull fer-te una ofrena:
          els meus ulls plens de pena.
          Envolta'ls entre el teu cant dement.

          Plou i la pluja s'emporta
          el so d'una llàgrima caient
          aturat davant de la porta
          tancada de la magnòlia del vent
          i em deixa un oceà de lament
          on enterrar-hi l'ànima morta.

          Vull que heretis el meu present:
          el record del naixement
          al teu perfum s'encadena,
          misteriós nom, rosa decadent.

          2- Gotes de sang de Thaïs

          Petons trencats en el silenci,
          pel fred de les aigües més profundes.
          Ferides que voregen la mort,
          ànimes plorant l'absència
          de milers d'amors perduts.


          Camins plens de derrotes,
          marcats per les petjades del dolor.
          Restes de la dignitat robada
          en una lluita amb un preu massa car.


          Vidres clavats en l'esperança,
          gotes de sang enmig de l'amargor.
          Estels que ja no brillen en el cel
          cercant un motiu per no rendir-se,
          per no ofegar-se, per no escapar...

          3- Guarda'm d'Ametista

          Guarda'm de les nits fosques,
          de les ràfagues d'odi,
          del temps satànic i de les tempestes.
          Guarda'm dels gavinets tallants
          Que m'escaten les galtes...
          Cada cop que em dibuixen escletxes.


          Allunya'm del perill i de la por,
          de les ferides i els malsons,
          de l' infern
          i de la mort.
          Allunya'm de l'apocalipsi que somio...
          Cada cop que cloc els ulls.


          Amaga'm de les mirades sagnants
          dels pecadors,
          dels eclesiàstics,
          dels malnascuts.
          Amaga'm dels qui embruten el meu nom...
          Cada cop que m'anomenen.


          Tapa'm dels qui no mereixo,
          dels qui res no demano,
          dels qui mai res desitjo.
          Tapa'm dels qui gosen adulterar el meu cos...
          Cada cop que em poseeixen.


          I, ara, la meva consciència penedida
          et diu que et guardis tu:
          Guarda't del seu fals amor,
          amaga't de les seves oníriques redempcions,
          tapa't els ulls, doncs no el miris.
          Protegeix-te d'aquesta falsa angelicalitat,
          d'estimar i d'adorar el dimoni,
          (d'estimar-me i d'adorar-me)
          de les seves fal·làcies...
          I de les seves llucifèriques intencions.

          4- ApocaliXpi de Bruixot

          Xac. De retop cau la dalla. Esgarips.
          Xais degollats. Ja s'apropa l'eclipsi.
          Xarbotarà el món de tants d'estrips
          Xurriaquejant. No en vull fer paralipsi.

          Xiscles, ensurts, de la por, prototips,
          Xifres que són dels signes una el·lipsi.
          Xiuxiuejant, la serp fa estereotips
          Xorcs i eixuts, muts, rulls de l'apocalipsi.

          Impúdic i obscè, xarboteja l'esquitx
          lasciu, llicenciós, en l'altar biconvex,
          lúbric, immoral, de la missa, pastitx.

          Esclat de l'ardor. Els escrits del perplex.
          Reflex de la llum on esclata el complex
          símbol que no llu. Tot serà un escarritx.

          5- El mar retorna de Sergi Yagüe Garcia

          Per sempre, el mar retorna.

          Les voltes cícliques de l'infinit s'amaren de pells roïns,
          les sangs cauteritzen,
          la carn s'endanya.

          Per sempre, el mar s'inflama.

          Líquid abdomen inert,
          la Bèstia desperta un cop més,
          prenyada.

          Sal,
          ombres de risc
          i marbres colèrics,
          s'obren les tombes.

          Per sempre, el mar arrasa.

          I l'ànsia d'amor es transforma en nafra,
          els pilars de l'existència
          com pa sec, s'esfondren.

          Per sempre, el mar cavalca.

          Ens arrossegarà,
          a tu i a mi,
          i convertirà les nostres cendres en idees mullades,
          quan tot s'acabi.

          Quan tot esclata.

          Lesiva, compartida solitud…

          …per sempre, el mar s'acaba.

          6- FLOR EXÒTICA de Naiade

          Concert de nit
          excitació creixent
          atmosfera de màgia.

          Com sorgida de la boira
          et veig a tu
          flor exòtica.

          Movent el teu cos gràcil
          a ritme suau
          seguint el so del violoncel.

          Llarga cabellera al vent
          amagant el teu rostre
          formant transparències.

          Entre ràfegues de llum
          intueixo els teus trets asiàtics
          de bellesa encisadora.

          M'apropo a tu
          lluitant amb la massa exaltada
          amb por de que siguis un miratge.

          Quan els nostres ulls és troben
          sé del cert que ets real
          sé del cert que estàvem predestinats.

          7- Parany de Claudianuvol

          L'aranya s'acosta a la seva presa. Xuclar-ne la sang és l'única finalitat que la manté amb vida. Teranyina enganxosa. Humit ambient. Fosca rapidesa. I els ullals a punt per a ser letals.

          Vampíric instint. En la saliva porta els cristalls de la immobilitat que disseccionaran la sang de l'insecte, que paralitzaran la totalitat dels seus membres. Momificant-los amb el fil que secreti.

          S'atura. Dubta. Els bruscos aleteigs desesperats de la mosca (en aquest cas) es rebel·len contra la mort i volen lluitar per a desempallegar-se'n. L'aranya sap que ha de ser ràpida, veloç, però alhora meticulosa i pacient. Qualsevol vibració en la teranyina farà que l'insecte atrapat es neguitegi més encara.

          De sobte, un últim espasme allibera la mosca, que fuig volant, i condemna l'aranya a seguir l'espera, cada cop més famolenca.

          8- Deixa'm... de gypsy

          Deixa'm la corda d'un contrabaix
          o la d'un violí que udola
          per sargir la història del meu dolor
          i una llum blava, un cel de salvació
          que em destrii el camí que he de seguir,

          Una força que m'empenyi amunt
          des del pou de la incertesa,
          aquella que es resol com una ombra
          a qui ningú no vol mirar a la cara.

          I si no pots, abandona'm
          al meu destí solitari
          entre els mots i la foscor.

          **************************************

          Molta sort a tots i a totes i gràcies per participar.

          d.
          • RE: RE: RE: RE: gràcies per cometar-nos
            deòmises | 11/03/2008 a les 16:08

            A continuació us deixo els textos presentats en aquest tercer Melorepte (Repte musical). A partir d'ara i fins a dijous 12 a les 15h podeu votar, relataires i participants.

            1- Ofrena de desideri

            Aprofito el teu somriure
            per a començar el dia
            amb les aromes més pures
            que rescato de la memòria,
            pètals en l'aigua del viure
            que perfumen la melodia
            i l'omplen de vedrunes
            en arribar a la veu de la boira.

            Vull fer-te una ofrena:
            els meus ulls plens de pena.
            Envolta'ls entre el teu cant dement.

            Plou i la pluja s'emporta
            el so d'una llàgrima caient
            aturat davant de la porta
            tancada de la magnòlia del vent
            i em deixa un oceà de lament
            on enterrar-hi l'ànima morta.

            Vull que heretis el meu present:
            el record del naixement
            al teu perfum s'encadena,
            misteriós nom, rosa decadent.

            2- Gotes de sang de Thaïs

            Petons trencats en el silenci,
            pel fred de les aigües més profundes.
            Ferides que voregen la mort,
            ànimes plorant l'absència
            de milers d'amors perduts.


            Camins plens de derrotes,
            marcats per les petjades del dolor.
            Restes de la dignitat robada
            en una lluita amb un preu massa car.


            Vidres clavats en l'esperança,
            gotes de sang enmig de l'amargor.
            Estels que ja no brillen en el cel
            cercant un motiu per no rendir-se,
            per no ofegar-se, per no escapar...

            3- Guarda'm d'Ametista

            Guarda'm de les nits fosques,
            de les ràfagues d'odi,
            del temps satànic i de les tempestes.
            Guarda'm dels gavinets tallants
            Que m'escaten les galtes...
            Cada cop que em dibuixen escletxes.


            Allunya'm del perill i de la por,
            de les ferides i els malsons,
            de l' infern
            i de la mort.
            Allunya'm de l'apocalipsi que somio...
            Cada cop que cloc els ulls.


            Amaga'm de les mirades sagnants
            dels pecadors,
            dels eclesiàstics,
            dels malnascuts.
            Amaga'm dels qui embruten el meu nom...
            Cada cop que m'anomenen.


            Tapa'm dels qui no mereixo,
            dels qui res no demano,
            dels qui mai res desitjo.
            Tapa'm dels qui gosen adulterar el meu cos...
            Cada cop que em poseeixen.


            I, ara, la meva consciència penedida
            et diu que et guardis tu:
            Guarda't del seu fals amor,
            amaga't de les seves oníriques redempcions,
            tapa't els ulls, doncs no el miris.
            Protegeix-te d'aquesta falsa angelicalitat,
            d'estimar i d'adorar el dimoni,
            (d'estimar-me i d'adorar-me)
            de les seves fal·làcies...
            I de les seves llucifèriques intencions.

            4- ApocaliXpi de Bruixot

            Xac. De retop cau la dalla. Esgarips.
            Xais degollats. Ja s'apropa l'eclipsi.
            Xarbotarà el món de tants d'estrips
            Xurriaquejant. No en vull fer paralipsi.

            Xiscles, ensurts, de la por, prototips,
            Xifres que són dels signes una el·lipsi.
            Xiuxiuejant, la serp fa estereotips
            Xorcs i eixuts, muts, rulls de l'apocalipsi.

            Impúdic i obscè, xarboteja l'esquitx
            lasciu, llicenciós, en l'altar biconvex,
            lúbric, immoral, de la missa, pastitx.

            Esclat de l'ardor. Els escrits del perplex.
            Reflex de la llum on esclata el complex
            símbol que no llu. Tot serà un escarritx.

            5- El mar retorna de Sergi Yagüe Garcia

            Per sempre, el mar retorna.

            Les voltes cícliques de l'infinit s'amaren de pells roïns,
            les sangs cauteritzen,
            la carn s'endanya.

            Per sempre, el mar s'inflama.

            Líquid abdomen inert,
            la Bèstia desperta un cop més,
            prenyada.

            Sal,
            ombres de risc
            i marbres colèrics,
            s'obren les tombes.

            Per sempre, el mar arrasa.

            I l'ànsia d'amor es transforma en nafra,
            els pilars de l'existència
            com pa sec, s'esfondren.

            Per sempre, el mar cavalca.

            Ens arrossegarà,
            a tu i a mi,
            i convertirà les nostres cendres en idees mullades,
            quan tot s'acabi.

            Quan tot esclata.

            Lesiva, compartida solitud…

            …per sempre, el mar s'acaba.

            6- FLOR EXÒTICA de Naiade

            Concert de nit
            excitació creixent
            atmosfera de màgia.

            Com sorgida de la boira
            et veig a tu
            flor exòtica.

            Movent el teu cos gràcil
            a ritme suau
            seguint el so del violoncel.

            Llarga cabellera al vent
            amagant el teu rostre
            formant transparències.

            Entre ràfegues de llum
            intueixo els teus trets asiàtics
            de bellesa encisadora.

            M'apropo a tu
            lluitant amb la massa exaltada
            amb por de que siguis un miratge.

            Quan els nostres ulls és troben
            sé del cert que ets real
            sé del cert que estàvem predestinats.

            7- Parany de Claudianuvol

            L'aranya s'acosta a la seva presa. Xuclar-ne la sang és l'única finalitat que la manté amb vida. Teranyina enganxosa. Humit ambient. Fosca rapidesa. I els ullals a punt per a ser letals.

            Vampíric instint. En la saliva porta els cristalls de la immobilitat que disseccionaran la sang de l'insecte, que paralitzaran la totalitat dels seus membres. Momificant-los amb el fil que secreti.

            S'atura. Dubta. Els bruscos aleteigs desesperats de la mosca (en aquest cas) es rebel·len contra la mort i volen lluitar per a desempallegar-se'n. L'aranya sap que ha de ser ràpida, veloç, però alhora meticulosa i pacient. Qualsevol vibració en la teranyina farà que l'insecte atrapat es neguitegi més encara.

            De sobte, un últim espasme allibera la mosca, que fuig volant, i condemna l'aranya a seguir l'espera, cada cop més famolenca.

            8- Deixa'm... de gypsy

            Deixa'm la corda d'un contrabaix
            o la d'un violí que udola
            per sargir la història del meu dolor
            i una llum blava, un cel de salvació
            que em destrii el camí que he de seguir,

            Una força que m'empenyi amunt
            des del pou de la incertesa,
            aquella que es resol com una ombra
            a qui ningú no vol mirar a la cara.

            I si no pots, abandona'm
            al meu destí solitari
            entre els mots i la foscor.

            **************************************

            Molta sort a tots i a totes i gràcies per participar.

            d.
            • RE: RE: RE: RE: RE: gràcies per cometar-nos
              deòmises | 11/03/2008 a les 16:13

              MELOREPTE 3

    • RE: RE: A donablanca
      bonanoti | 28/01/2005 a les 18:47

      A Donablanca

      Hola: ignoro qui s'amaga darrera aquest pseudònim;però siguis qui siguis i pensis com pensis vull dir-te el meu agraïment pel teu breu comentari i valoració donada al meu article JOAQUIM RUYRA - HOME DE FE.

      Ja veus que ets l'únic/ca que el comenta. Perquè els escrits amb sentors de transcendència i de pes filosòfic o religiós no estan de moda en aquesta nostra societat.

      Bé,el que importa és que molts -com tú i jo- no ens regim per les modes i estereotips que ens volen imposar els mass-media sino per la recerca sincera de la Veritat.

      Gràcies,donablanca,moltes gràcies..!!
      • RE: RE: RE: A donablanca
        bonanoti | 28/01/2005 a les 18:53

        Si vols connectar amb mí pots fer-ho al meu e-mail: noumon@gmail.com

        Quan em plauria rebre noves teves!!

        Perdona la llibertat.

        Cordialment,

        Josep
        • Prova
          jordi domènech i arnau | 20/05/2005 a les 00:57


          • Més Prova
            jordi domènech i arnau | 27/05/2005 a les 03:38

            a veure
            (A HREF="http://www.vilaweb.com")vilaweb(/A)

            substituint "(" per ""
            • octubre
              jordi domènech i arnau | 17/09/2005 a les 19:36

              És una observació força aguda.
              Com ho he pogut escriure sense que surti l'efecte?
              Deia la meva àvia que el dimoni sabia més per vell que per dimoni.
              I fent anar ordinadors des de 1969, alguna cosa m'ha quedat.
              El truc té dues parts.
              Cal saber, d'entrada, que per posar per exemple negreta, cal fer precisament negreta.
              Ja hi tornem a ser, com he pogut escriure negreta sense que surti negreta?
              Molt fàcil, posa i treu negreta immediatament, o sigui que si ho escrius no surt res però hi ha caràcters pel mig.
              Si afegim aquesta combinació de caràcters dins la fórmula, no els veiem però desactivem el codi:
              Realment el que escric és:

              vilaweb
          • setembre
            jordi domènech i arnau | 17/09/2005 a les 18:59

            Imaginem que cols enllaçar el teu relat S'ha acabat nois. Primer has de mirar l'adreça que resulta que és:
            http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=143214
            Aleshores has d'escriure:
            S'ha acabat nois
            I el resultat és aquest:
            S'ha acabat nois

            =========================

            Si és que no m'he equivocat en escriure algun signe


            • RE: setembre
              deòmises | 09/03/2008 a les 12:07

              < a href="http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_tema&rp_tema_id=651923">Es regala un pernil
        • Caràcters especials
          jordi domènech i arnau | 06/09/2005 a les 16:04

          \|@#¢?¬÷""?´‚
          œæ€®†¥ ø?[]
          å??ƒ?™¶§ ~{}
          ???©?ß µ„…-

          °??·£‰ ?‘'?¸?
          ŒÆ€ ‡ Ø?ˆ±
          Å ??? ¯??˜«»
          ?‹› ???…-

  • RE: A donablanca
    jordi domènech i arnau | 05/01/2006 a les 14:15

    ! " # $ % & ' ( ) * + , - . /
    0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 : ; < = > ?
    @ A B C D E F G H I J K L M N O
    P Q R S T U V W X Y Z [ \ ] ^ _
    ` a b c d e f g h i j k l m n o
    p q r s t u v w x y z { | } ~
    Ä Å Ç É Ñ Ö Ü á à â ä ã å ç é è
    ê ë í ì î ï ñ ó ò ô ö õ ú ù û ü
    † ° ¢ £ § · ¶ ß ® © ™ ´ ¨ ? Æ Ø
    ? ± ? ? ¥ µ ? ? ? ? ? ª º ? æ ø
    ¿ ¡ ¬ ? ƒ ? ? « » …   À Ã Õ Œ œ
    - - " " ‘ ' ÷ ? ÿ Ÿ ? € ‹ › ? ?
    ‡ · ‚ „ ‰ Â Ê Á Ë È Í Î Ï Ì Ó Ô
    ? Ò Ú Û Ù ? ˆ ˜ ¯ ? ? ? ¸ ? ? ?
    • prova
      atram | 07/02/2007 a les 01:48

      Escrit després de la lectura de dos magnífics poemes que feien, d'una manera o altre, referència a la Mar: M, de Bruixot i No et dic nit a la mar, de Leela.

      Gràcies per regalar-me paraules amb els vostres versos.
      • RE: prova
        atram | 07/02/2007 a les 01:50

        Escrit després de la lectura de dos magnífics poemes que feien, d'una manera o altre, referència a la Mar:
        M de Bruixot i No et dic nit a la mar de Leela.

        Gràcies per regalar-me paraules amb els vostres versos.
  • MELO32
    deòmises | 22/09/2008 a les 12:42

    Em mires. I els pous dels teus ulls
    M'engoleixen amb la fam dels anys
    Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.

    I l'enyorança deixada per la teva distància
    Es descobreix entre els crits de la buidesa,
    Retornant-me la calma lluny dels esculls.

    Em mires. I desaparec en la plenitud
    De la lluna del teu melic, del ventre
    Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
    Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.

    I encenc en els meus braços les fogueres
    De les carícies, amanyagades per les resquícies
    De la seda de la teva pell, contra la sal
    Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.

    • RE: MELO32
      deòmises | 22/09/2008 a les 12:46

      Em mires. I els pous dels teus ulls
      M'engoleixen amb la fam dels anys
      Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.

      I l'enyorança deixada per la teva distància
      Es descobreix entre els crits de la buidesa,
      Retornant-me la calma lluny dels esculls.

      Em mires. I desaparec en la plenitud
      De la lluna del teu melic, del ventre
      Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
      Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.

      I encenc en els meus braços les fogueres
      De les carícies, amanyagades per les resquícies
      De la seda de la teva pell, contra la sal
      Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.

      • RE: RE: MELO32
        deòmises | 22/09/2008 a les 12:59

        Em mires. I els pous dels teus ulls
        M'engoleixen amb la fam dels anys
        Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.

        I l'enyorança deixada per la teva distància
        Es descobreix entre els crits de la buidesa,
        Retornant-me la calma lluny dels esculls.

        Em mires. I desaparec en la plenitud
        De la lluna del teu melic, del ventre
        Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
        Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.

        I encenc en els meus braços les fogueres
        De les carícies, amanyagades per les resquícies
        De la seda de la teva pell, contra la sal
        Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.

        • RE: RE: RE: MELO32
          deòmises | 22/09/2008 a les 13:06

          Em mires. I els pous dels teus ulls
          M'engoleixen amb la fam dels anys
          Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.

          I l'enyorança deixada per la teva distància
          Es descobreix entre els crits de la buidesa,
          Retornant-me la calma lluny dels esculls.

          Em mires. I desaparec en la plenitud
          De la lluna del teu melic, del ventre
          Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
          Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.

          I encenc en els meus braços les fogueres
          De les carícies, amanyagades per les resquícies
          De la seda de la teva pell, contra la sal
          Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.

          • RE: RE: RE: RE: MELO32
            deòmises | 22/09/2008 a les 13:12

            Em mires. I els pous dels teus ulls
            M'engoleixen amb la fam dels anys
            Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.

            I l'enyorança deixada per la teva distància
            Es descobreix entre els crits de la buidesa,
            Retornant-me la calma lluny dels esculls.

            Em mires. I desaparec en la plenitud
            De la lluna del teu melic, del ventre
            Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
            Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.

            I encenc en els meus braços les fogueres
            De les carícies, amanyagades per les resquícies
            De la seda de la teva pell, contra la sal
            Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.

            • RE: RE: RE: RE: RE: MELO32
              deòmises | 22/09/2008 a les 14:33




              Em mires. I els pous dels teus ulls
              M'engoleixen amb la fam dels anys
              Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.

              I l'enyorança deixada per la teva distància
              Es descobreix entre els crits de la buidesa,
              Retornant-me la calma lluny dels esculls.

              Em mires. I desaparec en la plenitud
              De la lluna del teu melic, del ventre
              Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
              Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.

              I encenc en els meus braços les fogueres
              De les carícies, amanyagades per les resquícies
              De la seda de la teva pell, contra la sal
              Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.


              • RE: RE: RE: RE: RE: RE: MELO32
                deòmises | 22/09/2008 a les 18:24

                Em mires. I els pous dels teus ulls
                M'engoleixen amb la fam dels anys
                Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.

                I l'enyorança deixada per la teva distància
                Es descobreix entre els crits de la buidesa,
                Retornant-te la calma lluny dels esculls.

                Em mires. I desaparec en la plenitud
                De la lluna del teu melic, del ventre
                Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
                Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.

                I encenc en els meus braços les fogueres
                De les carícies, amanyagades per les resquícies
                De la seda de la teva pell, contra la sal
                Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.


  • RE: A donablanca
    uanra | 05/12/2008 a les 23:33

    Al decorat es veurà un camp amb molts ocells. A l'esquerra de l'escenari hi haurà una font i, al mig, un arbre.
    A dalt de tot es veu l'estrella fugaç. Apareix en Banyeta vestit de color negre i porta una capa, unes banyes i una cua vermelles. Duu un paper a la mà.
    Banyeta: (llegint el paper que té entre mans) Aquest any que m'he portat molt bé, vull un cotxe amb foc i que tingui el nom de Banyeta.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.