RE: Molt bé!

Quatre participants, no massa, però bons textos.

Anem per feina,

Una nit més - deomises

350 paraules.
Abans que res, dir-te que em vaig quedar sorprès per la rapidesa amb que el vas penjar. Si no recordo malament, vaig fer proposta passades les 12 de la nit i l'endemà a les 10:23 ja el tenies penjat. No sé si és que no dorms, o fas horaris estranys. Res, una petita anècdota. Anem per feina.
Ens proposes una història a dos bandes, o potser hauria de dir tres. La primera és la prostituta, a través de la qual ens planteges el problema de les màfies que es dediquen a "importar" carn humana a través de l'engany i l'extorsió. La segona banda seria el nano, a través del que apareix la delinqüència juvenil, la manca de referents en la societat actual i la manca d'educació. Però el que és més important, també a través del nano hi trobem el lligam amb el problema de la prostituta, o millor dit, el problema conseqüència de la prostituta. El fill no desitjat, educat a dures penes per una mare que s'ha de passar el dia treballant, una mare que no li pot oferir l'estima que necessita qualsevol criatura. Això fa que, a sobre de ser maltractada per la vida, la mare i puta, també és maltractada pel fill, que l'acaba odiant. Tot plegat és realment penós.
El text està ben estructurat, ben equilibrat, les paraules clau ni es noten. Tot i que el final el trobo prou contundent i eficaç, el primer paràgraf em grinyola una mica. Aquest deixa perles d'aigua als seus llavis plens de carmí, i els bassals que el clavegueram no acaba d'engolir el trobo massa poètic quan estàs parlant d'una puta brasilera explotada per la màfia, no em sembla que desprengui la tristor o la duresa de la vida d'un personatge d'aquesta mena.
En canvi, com ja t'he dit, el to que utilitzes a la segona part, la del nano, la trobo més coherent, més ajustada a la realitat del que descrius. El final és francament eficaç, aquest Puta que crida l'Ismael ressona més enllà del text.
I un petit detall: aquest crida quan ha empassat el glop hauria de ser crida quan s'ha empassat el glop



Puta vida! - foster

349 paraules.
Bona història, i encara diria més... molt bona història!. Ens proposes un gran tema (bé això de gran és molt subjectiu): les putes són putes i cobren per follar, però també són persones, tenen sentiments, i la seva feina els fa especials en aquest sentit. No és fàcil aparcar les emocions quan es treballa tant íntimament amb els clients, els homes som uns cabrons capaços de prometre l'oro i el moro quan ens estem a punt de córrer. Suposo que de vegades la dificultat de la feina de la meuca no és tan l'aspecte sexual (sempre dins d'un límit que no suposi dolor, és clar) com l'aspecte sentimental, fins on s'han d'implicar en aquest sentit. Evidentment parlo sense coneixement de causa.
Entrant en qüestió més tècnica, el text em sembla molt ben portat. Un paràgraf introductori que ens situa en el lloc (i que t'ha anat de molt bé per col·locar-hi tres de les paraules claus, tot sigui dit) per atacar amb un diàleg que dóna fluïdesa al conjunt. Al final hi trobem una petita pausa de temps (diria que marca de la casa), per obsequiar-nos tot seguit amb un paràgraf final que em sembla una petita meravella, emocionalment parlant, i és aquí on es visualitzen les possibilitats de la història.
Hi trobo un però que potser no és tan però, i és precisament això: que la història dóna per més, demana més matisos, però és clar, treballes dins una carcassa de 350 paraules. Però potser estem davant el punt de partida d'un bon conte.
Per acabar, encara un parell de cosetes. Et despenges amb un com la conec com les conec a totes que m'ha xiulat les orelles, (tant de co co co sembla una gallina, hiass), m'ha demanat una aturada en la lectura per la mala sonoritat i això no és bo, suposo que podries haver trobat una solució més fluida.
L'altra és aquest mentre li ficaves. Em sembla que m'hi he fet mal analitzant-lo, però tenint en compte que ficar és transitiu em falta el complement directe, llavors potser hauria de ser la hi ficaves, on ja hi tenim el complement directe (la), que seria la polla, per dir-ho finament, però el hi és complement de lloc, llavors hauria de ser alguna cosa com el cony., per dir-ho també finament. Però si el li original es refereix a ella, ja no sé si seria vàlid utilitzar el hi, és a dir: a ella pot ser complement de lloc? Uf!, ho veus com m'hi he fet mal?
I una cosa més, si el penges pensa que el carmí s'ha transformat en un camí.


El puter i l'escriptor - Maurici

350 paraules.
Tot un personatge aquesta l'Angèlica. La seva feina li permet conèixer tot tipus d'homes i no dubte en classificar-los en funció del que són "a fora", però sobretot en funció del que són "a dins" en relació amb aquest "a fora". Aquest "a dins", la intimitat sexual, només la coneix ella, i d'aquí aquesta mena de poder que desprèn el to del llenguatge que utilitzes per explicar-nos els seus pensaments. Però és una dóna pràctica, és puta sí, però assumint el seu rol amb totes les conseqüències. Tot plegat li és igual ens dius, però si la punxen no dubtarà en obrir la boca. Puta sí, però tonta no. A l'altra banda hi trobem el puter i l'escriptor. Dues visions radicalment oposades del client, el que acudeix a la recerca d'una mica d'amor amagat darrera una mamada, i el que, amb l'excusa de documentar-se per les seves novel·les, busca sexe pur i dur. Qui es pot considerar més puter de tots dos? No seré jo qui ho digui.
Entrant en qüestions més tècniques, què t'he de dir? Doncs que l'estructura és impecable. Bon equilibri dels quatre paràgrafs, el primer i l'últim al voltant de l'Angèlica i els del mig dedicats als dos paios. Les paraules clau no es noten (eren facilotes eh?). Només un però gramatical, quan dius: doncs és el seu millor client, utilitzes el doncs en forma causal (la traducció literal del pues castellà), quan en la llengua de Fabra no és admès. El més usual és el ja que que utilitzes poc abans, també hi ha el car, però a mi aquests arcaismes ficats en la prosa em fan picor.


Breu història del gigoló de Sitges - Rosalita

343 paraules.
Abans que res benvinguda al món del repte. Diria que és el primer perquè fa poc que corres per aquí, i no em sona d'haver-te vist en algun dels anteriors, però també em puc equivocar, és clar. I la benvinguda és doble perquè em sembla un molt bon text, molt ben estructurat, demostrant una ràpida i bona adaptació al límit de paraules demanat (però tampoc sé res de la teva vida, o sigui que millor que calli). El que és veritat és que t'he anat a llegir i ho penso seguir fent.
D'entrada m'agrada la història perquè, a diferència dels teus col·legues de convocatòria, treballes la prostitució masculina, però també és veritat que ets l'única dona de tots quatre.
El protagonista del text, en Gigi, és jove i atractiu, i decidit a fer valdre aquestes virtuts que el cel (o l'infern) li ha concedit. Es planteja la prostitució com una professió diem-ne "normal" i en la petita història que ens expliques aconsegueix un ascens prou important, una ascens que podríem definir com de "qualitat" de la feina, sobretot des del punt de vista de la satisfacció personal. El text no va més enllà, no vol analitzar les raons que poden arrossegar un jove a dedicar-se a la prostitució, ni tampoc grata en cap dels molts problemes que envolten aquesta feina tan especial, es centra en el plaer de la vida sexual, aquí ficat en l'entorn de la prostitució.
Ja t'he dit que em sembla un conjunt molt ben equilibrat però deixa'm comentar-te un parell de frases. Una primera, la que tanca el segon paràgraf, tant nois com noies aturin uns instants la seqüència de paraules o pensaments en què es trobessin immersos per resseguir aquell cos sensacional envoltat d'una identificable flaire de JeanPaulGaultier, em sembla excessiva, per llarga. No s'acaba mai, en un text tan curt fins i tot esgota, la podries partir en dos, fins i tot en tres, i des del meu punt de vista guanyaria el conjunt.
L'altre en canvi es positiva l'atreia la capacitat femenina per abandonar-se a les carícies, l'escalada infinita de plaer, aquells ulls entelats i la puresa de la satisfacció final . Uf! Em sembla una definició de l'orgasme femení senzillament deliciosa, per simple de forma però complexa de contingut, com a home he sentit enveja. Ara tampoc t'explicaré les meves experiències sexuals, però la veritat és que la complexitat i riquesa de l'orgasme femení (que només he pogut intuir, evidentment) m'ha captivat més d'una vegada. I ja callo!.
Les paraules clau ni es noten. I ja per acabar dir-te que se t'ha escapat un suspiraven que hauria de ser sospiraven, i que aquest alliberadorament no em surt enlloc del diccionari.








i


me'n


vaig


directe



al



veredicte:


.
.
.
.
.
.
.
.
.



declaro



guanyador



del



repte



més




bandarra



de




tots


.
.
.
.





foster


Enhorabona!, t'ha tocat el 334.

...i el penjo just haver-lo acabat. Jajaja

Gràcies, manel, pel teu comentari, i per la teva troballa. A les 4 de la matinada no es redacten massa bones coses (l'hora de creació del relat és aquesta. Vaig voler maquillar el meu insomni penjant-lo sis hores més tard).

Bé, el tema horaris te'l podria explicar però crec que no és moent. Sls dir-te que treballo de cambrer. Per tant...

Felicitats a en foser pel repte aconseguit i me n'hi vaig de cap vejam què ha proposat el beduí.

Gràcies novament.

Salut i repte!

d.

Ei, doncs m'ho he passat molt bé amb aquest repte... i algun més que caurà, és una idea divertida.
Manel, gràcies pels comentaris. M'agrada molt la correcció ortogràfica dels sospirs (aix, se m'ha colat!), i no estic tan d'acord amb l'alliberadorament, perquè encara que no sigui gaire fabrià, crec que ni que sigui com a dialectalisme, jo el donaria per bo (sino, com en fem l'adverbi?).

Del veredicte, no dic res, però a mi m'ha atrapat la història de l'Angèlica...

Doncs res, genial la idea del repte!
Gràcies per acollir-m'hi!

Salut!
Rosa