Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Pin-Up
Intervenció de: boigboig | 04-06-2008
Pin-Up
Diuen que portes els astres
penjats de la toga
que et colga desmaiada
per sobre les espatlles
que aguanten el cel
Diuen que et menges els homes
com si fossin d'aire
i que sota l'ombra
que et formen els braços
s'hi forma un iceberg
Dus la cadena dels vicis
que ens empresonen la força
i esborrant les petjades dels ases
tu ens globalitzes el somnis
Diuen que deixes el terra
mullat de la baba
que vessa dels llavis
que sempre t'adulen
i que no saps parar
Diuen que no tens ofici
prò si benefici
que treus de les arques
podrides i plenes
dels més benestants
No, no et vull cap malefici
a tu, nina dels ulls ficticis,
prò no hi ha res com la vida
i tu tens el fred de divisa.
Diuen que quan ets a casa
i et treus les pintures
et tanques al armari
ben embolcallada
i et poses a plorar...
I et poses a plorar...
Boig!
Respostes
-
no és 16...? (no+)
kispar fidu | 01/06/2008 a les 17:17
-
Ehem, 16, sí, perdó. n+
Carme Cabús | 01/06/2008 a les 17:32
-
Bellesa etèria
Xantalam | 03/06/2008 a les 23:20
Una dolça calidesa m'embolcalla
endinsada al llit, acotxada per plomes
La llum d'un dia novell s'esmicola
per les escletxes del finestral clos
El brunzit somort d'un cotxe que matina
esquinça l'aire gèlid del carrer,
encara despoblat
Dormisquejo, suro
entre l'estat de vigília i son.
Sento ara la teva veu esmortida
paraules domèstiques, quotidianes
envoltades de riures infantils, diàfans
Vull capturar l'instant fugisser
la bellesa etèria de la felicitat.
Just quan crec que l'he atrapat
s'esmuny com un peix
entre les meves mans
-
Excèlsior
deòmises | 04/06/2008 a les 02:52
He descobert la veritable mar en terra ferma.
Escuma i onatge,
Resplendor i horitzó.
I et beso amb els ulls oberts
Per a nedar cap a la llum
De saber que ets dins meu,
Saliva marina, alga entortolligada.
He descobert el penyasegat en la planúria.
Rocall i expansió,
Paraula i valentia.
I ressegueixo el melic
On convergeixen el somni
I el desert, la set i el descans,
Bella dama, quietud excelsa.
He descobert el teu cos en començar el nou dia.
Inèrcia i plenitud,
Timidesa i passió.
I agrupo el rastre que deixes
En la invenció concava
De la meva pell besada
Per la humitat més tendra.
He descobert la llàgrima en abraçar el comiat.
Magnitud i feblesa,
Serenor i tempesta.
I sorprenc els meus dits
Amb els solcs de la impaciència,
Dèria que abrasa el batec
Profund que manté la vida.
He descobert el món en absentar-me'n d'ell...
d.
-
Pin-Up
boigboig | 04/06/2008 a les 13:19
Pin-Up
Diuen que portes els astres
penjats de la toga
que et colga desmaiada
per sobre les espatlles
que aguanten el cel
Diuen que et menges els homes
com si fossin d'aire
i que sota l'ombra
que et formen els braços
s'hi forma un iceberg
Dus la cadena dels vicis
que ens empresonen la força
i esborrant les petjades dels ases
tu ens globalitzes el somnis
Diuen que deixes el terra
mullat de la baba
que vessa dels llavis
que sempre t'adulen
i que no saps parar
Diuen que no tens ofici
prò si benefici
que treus de les arques
podrides i plenes
dels més benestants
No, no et vull cap malefici
a tu, nina dels ulls ficticis,
prò no hi ha res com la vida
i tu tens el fred de divisa.
Diuen que quan ets a casa
i et treus les pintures
et tanques al armari
ben embolcallada
i et poses a plorar...
I et poses a plorar...
Boig!
-
Eros d'arena
Galzeran (homefosc) | 04/06/2008 a les 23:13
És ara quan, enfilats
en les nostres victòries mundanes,
encertem a reviure l'instant precís
de la marea alta dels nostres sentits,
en la plenitud d'una allau de sensacions
que mai més moriran.
Com la més bonica de les nits
que ens tocarà viure,
com el més lluminós capvespre de passió
radiant espurna d'un univers fèrtil,
etern en la seva bellesa
amat en el seu si més subtil
No moriran els estels
quan la més forta llum del dia els amagui
i sabrem que, tot i no ser
aquell, l'astre més gran,
ens és la vital ànima clara,
donadora de vida,
com és la vida, qui ens ha dut l'amor
bell en què vivim.
Arrebossats eros d'arena fina
de la platja on la felicitat compartim,
porta d'un mar infinit,
farcit de misterioses fondàries, amagades,
que jugaran amb els colors
(i les olors)
per desvetllar-nos de la seva foscor.
Un mar
ple de la llum diàfana
on a les illes
raurà, el desig del nostre descans.
Com jo, tu somrius,
altra cosa, no podem fer.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Efímer (1 comentaris)
- LA LOLA (2 comentaris)
- Migdia (2 comentaris)
- Aquí (2 comentaris)
- Vistes (5 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- EN LULO I JO ( 1r acte) (19 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (10 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts] (3 comentaris)
- Comiats (2 comentaris)
Nous més llegits
- Un any més (632 lectures)
- SOMNI O REALITAT (621 lectures)
- La distància (605 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (593 lectures)
- Beneit tabac (357 lectures)
- Agonia (219 lectures)
- La canya (186 lectures)
- Violència verbal (185 lectures)
- Nua (161 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (155 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- LA LOLA (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)