OBRIM VOTACIONS DEL REPTE POÈTIC VISUAL RPV 367: QUÈ S’ESMUNY?

Ja podeu votar els dos poemes que més us hagin agradat per ordre de preferència. Obrim les votacions a tothom i les tancarem el proper dissabte 3/1/26.

Aquí hi teniu els poemes que hi participen:

1.- (Sense títol)

La massa blanca que s’alça davant nostre
i que s’imposa amb temor o amb gràcia,
restarà per sempre en el paisatge
tam natural i noble com la roca?

O el regueró constant i subterrani
descalçarà la orgullosa façana
amb subtilesa sàvia?

Si amb el favor del vent, s’esmunyissin
els núvols cap els indrets fecunds,
un riu petit de gel tal com és ara
ufanós reblaria la tasca.
..........................

2.- Com un mar brau

Com un mar brau
esmuny, la gran glacera,
roques, sal, glaç.
Rosta cabellera
d'aigua segellada.
.................................

3.- Quan el glaç cedeix

Tot el fred contingut es trenca
en l’alè d’un sospir.
El glaç, que semblava etern,
cedeix i roda per l’antiga roca,
cercant nous camins
que dibuixen a la superfície
arrels d’una vida nova,
lliures en el seu fluir
mentre el present neix
sota la llum que s'obre.
...........................................

4.- La glacera i l’urc de persistir

Expectant, la glacera tem que torni el sol,
que el foc de l’estiu penetri implacable
fins al seu cor de glaç que la manté viva.
De moment els núvols amics l’assosseguen
renovant-li la pell nevada i l’urc d’existir.

Ella, agraïda, deixa que flueixi, abundant,
la sang cristal•lina que ha de nodrir la terra.
.......................................

5.- Solstici d'hivern

Com l'oli que prové d'un trull, així tu t'esprems
per poder escriure això. Sempre hi haurà
alguna escletxa per on transcendeixi la vena poètica.
El gel de l'hivern, amb el sentiment petrificat,
anhela transformar-se en alguna cosa més,
com un riu fet de versos, un camí cap
al mar que t'espera i, sense saber-ho, ho saps.
......................................

(Enllaçde la foto https://unsplash.com/es/fotos/una-cascada-con-un-glaciar-al-fondo-NEt6Kmi9Vog)