OBRIM VOTACIONS AL REPTE POÈTIC VISUAL 365: CASTANYES TORRADES

Ja podeu fer les vostres votacions als dos poemes que més us agradin, per ordre de preferència. Obrim les votacions a tothom, tant si hi han participat com no.

Tancarem votacions dijous 20/11/25, o quan hagueu votat com a mínim els que hi heu participat.

Aquí hi teniu els poemes:

1.- Analogia

Pocs saben que cal sempre
un espai en blanc,
un marge perquè el text respiri,
sobretot el d’un poema,
el gènere que vol transcendir més.
L’horror vacui fa que molts
omplin tot el full, i més encara.
Però un poema més llarg
d’una pàgina és prosa.
De la mateixa manera,
si no vols que les castanyes
en coure-les surtin volant,
cal fer-hi sempre un tall lateral.
...........................

2.- Nit de castanyada

Novembre fa olor a castanyes,
a records que van més enllà de l’oblit
perquè la seua flaire i el sabor del vi dolç
encara reviuen dins el meu tabernacle.

El foc ritual esberla llur cuirassa,
el cos apareix nu, esplèndid, saborós.
Plau, llavors, tastar-les en companyia,
mentre tornen a florir els cementiris.

Ens menjarem la nit en dolça cerimònia;
sendemà, Tots Sants ens commourà.
............................

3.- Advertència d'una dama
al seu devot trovador

Tinc la castanya torrada
per l'audaç foc lingual
que dispara a l'engonal
un verset cada vegada
que obriu el vostre portal
de dir frases assenyades
que eixen sempre barrejades
amb algú verset procaç.

Sabeu que no soc cap Santa
i em dec al que déu manà
pro si el foc que heu atiat
amb vostra salaç complanta
se'ns arriba a desbocar
sapigueu que ens portarà
primer al cel d'un dolç nirvana
i després ens cremarà
a l'infern dels que no saben
que amb el foc no es pot jugar.
..........................

4.- Castanyeda

El fred de la tardor,
vestit d’olor de castanyes,
s’enfila lentament
entre el fum de la parada.

Castanyera, caliu de records,
vius, torrats a les brases,
que plegats en un paper
escalfen les meves mans
amb somriures d’infància.
.............................

5.- Castanyes d'abans i d'ara

Les castanyes torradetes
m’escalfen les mans i els peus
mentre els gats que miolen
exclamen el seu meu, meu.

La mare les ha tallades
li ha fet a dalt una creu
El pare que ha encès el foc
diu : en compte! no us cremeu!!!

La tieta, les veïnes,
assegudes o de peu
han format una rotllana.
Ai mare, quin bé de Déu!!!

Tots els petits en filera
amb un plat sense relleu
esperem , mentre algú crida
encara no les mengeu!!!

Ja una mica refredades
a la boca us les poseu
avui hi haurà ratafia
un pecat que no té preu.

És l’hora d’estimar els morts
que amb fervor acomboieu
mentre mengem i fem gresca
els diem Adéu, adéu.