Detall intervenció

Només d'un gest senzill

Intervenció de: boeing | 15-07-2009


Dins capoll de llençols, estant dintre el meu llit,
somio que algú té cura de qui jo sóc,
algú a qui li importa si sóc o no feliç,
algú que no existeix i que és motiu d'enyor.

Però somiant un gest, un de sol, sensitiu,
em torna la il·lusió, la joventut i el goig,
i es torna suau el temps i l'esperança riu,
i el meu cos reverdeix i s'estronca tot plor.

I la bellesa ve i es presenta de nou,
amb un somrís molt lleu, només d'un gest senzill,
i tota jo m'he omplert de llum i d'escalfor
només creient que a prop pugui haver-hi un caliu.

La dolçor d'una mà que just toqui el meu cos,
que amb un gest just per mi vingui a cobrir el meu fred,
que sàpiga trobar qui de veritat jo sóc,
i aquest vast abandó no torni a ser mai cert.




Respostes

  • RE: CONVOCATÒRIA REPTE POÈTIC VISUAL 94 --- OSCA ---
    Cirerot | 14/07/2009 a les 19:39

    No sé com s'ha de fer, però suposo que és aquí on l'haig d'enviar no?.



    La distracció del vagabund.
    Mirades vàcues per un entorn vulgar.
    Saltets sobre l'asfalt
    i l'estupidesa del parrup
    mentre les parets s'ensorren
    a cada racó de la ciutat.

    • Cirerot,
      Xantalam | 14/07/2009 a les 22:19

      Si entres a dins la convocatòria i ho afexeixes allí, molt millor, sinó no et preocupis, ja ho faré jo. Si té títol també ho poses, si no en té tampoc passa res.

      Gràcies!
    • RE: RE: CONVOCATÒRIA REPTE POÈTIC VISUAL 94 --- OSCA ---
      Cirerot | 15/07/2009 a les 03:29

      Ah! el títol... es titula: 'COLOMS'
  • Només d'un gest senzill
    boeing | 15/07/2009 a les 22:58

    Dins capoll de llençols, estant dintre el meu llit,
    somio que algú té cura de qui jo sóc,
    algú a qui li importa si sóc o no feliç,
    algú que no existeix i que és motiu d'enyor.

    Però somiant un gest, un de sol, sensitiu,
    em torna la il·lusió, la joventut i el goig,
    i es torna suau el temps i l'esperança riu,
    i el meu cos reverdeix i s'estronca tot plor.

    I la bellesa ve i es presenta de nou,
    amb un somrís molt lleu, només d'un gest senzill,
    i tota jo m'he omplert de llum i d'escalfor
    només creient que a prop pugui haver-hi un caliu.

    La dolçor d'una mà que just toqui el meu cos,
    que amb un gest just per mi vingui a cobrir el meu fred,
    que sàpiga trobar qui de veritat jo sóc,
    i aquest vast abandó no torni a ser mai cert.



  • Lluny d'osques
    ambre | 16/07/2009 a les 11:42

    al buit nidòfils
    revelació estética del cansament de les fasanes
    de la pèrdua d'adherència del mur
    de les totxanes

    tortoreta d'altes prestacions
    sempre als ulls camí de casa
    colomí meu
    d'aglomerat de gessa
    pols de pedra desarmada
    pau fidel
    al final de la batalla

    • Lluny d'osques (CORREGIT)
      ambre | 16/07/2009 a les 11:45

      al buit nidòfils
      revelació estètica del cansament de les façanes
      de la pèrdua d'adherència del mur
      de les totxanes

      tortoreta d'altes prestacions
      sempre als ulls camí de casa
      colomí meu
      d'aglomerat de gessa
      pols de pedra desarmada
      pau fidel
      al final de la batalla

      • RE: Lluny d'osques (poètica)
        ambre | 18/07/2009 a les 02:48

        Donçs jo
        també
        vull dir "com" he fet el que he fet
        -donçs no hi ha "perquès" sinó "conseqüències"-

        Volia "fussionar" els elements "simbòlicament"
        Volia inserir-hi vocabulari "técnic" i "comercial"
        Volia un "temps" "semàntic"

        Volia "fissionar" el resultat amb poesia "convencional"

        el resultat
        cínic
        sense perquè
        només
        conseqüència
        entotsolida

  • Call vell
    Cargolsalalluna | 16/07/2009 a les 13:13

    Pedra, rocs, forat, ocells
    embastats dins una imatge
    gravada a la pell del ciment
    mostrant les costelles
    d'una construcció
    de call vell.

    Paret maquillada
    sostreta del món que t'envolta
    per fer-te paraula
    caçada en l'instant
    d'un moment de parella.

    Ens mostres el ventre sorrenc
    s'entén que no hi ha fons asèptic
    tan sols més enllà del compòst granulós
    s'hi pot entreveure el no res
    en forma d'espai, interior d'una casa.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: