Només d'un gest senzill

Dins capoll de llençols, estant dintre el meu llit,
somio que algú té cura de qui jo sóc,
algú a qui li importa si sóc o no feliç,
algú que no existeix i que és motiu d'enyor.

Però somiant un gest, un de sol, sensitiu,
em torna la il·lusió, la joventut i el goig,
i es torna suau el temps i l'esperança riu,
i el meu cos reverdeix i s'estronca tot plor.

I la bellesa ve i es presenta de nou,
amb un somrís molt lleu, només d'un gest senzill,
i tota jo m'he omplert de llum i d'escalfor
només creient que a prop pugui haver-hi un caliu.

La dolçor d'una mà que just toqui el meu cos,
que amb un gest just per mi vingui a cobrir el meu fred,
que sàpiga trobar qui de veritat jo sóc,
i aquest vast abandó no torni a ser mai cert.