Nanorepte 1112: LA INSPIRACIÓ

Inspira't

Va omplir-se ben fondo d'aire. En expirar, tot i que lentament, les paraules seguien ocultes.

Pactes
Vas teixir una obra extensa, vas ser aclamat autor, i arribada l'hora, el dimoni et donà pas preferent a l'infern.

Poema inspirat?
El poema era tan inspirat que no deixava indiferent: o reien o ploraven.

Salve, Bacus!
Quan s'entrompava li venia la inspiració, però havia de posar-se a escriure de seguida; si no, ja no se'n recordava.

Tinc 28 nanoocurrències més. Com que no estaria bé incloure-les aquí encara que hi posés "fora de concurs", he agrupat aquestes vint-i-vuit i les presentades en un relat que trobareu a la meva pàgina, quan l'hagin publicat.

(fora de concurs)
Condensat
Solia inspirar-se amb les imatges. Per això els seus poemes valien com mil paraules.

Què sóc?
No li agradava dir-se escriptor car sabia que ell només escrivia allò que les musses li xiuxiuejaven a cau d’orella.


Com?
Eterna pregunta a classe de ioga.... pel nas o per la boca?

Només aspirava a estar inspirat per poder sospirar en escriure-li els versos amb què conspirava pel seu amor.

Mentre preparava una amanida, la marca de la maionesa devia cridar a altres deesses inspiradores. El plat va quedar diví.