FEU COMENTARIS ALS RELATS

M'ha agradat aquesta entrada que parla del pur plaer de comentar i ser comentats.
Tota la raó.
Voldria afegir que:

Alguns petits plaers com poden ser el que algú llegeixi i comenti els teus escrits amb paraules amables, o simplement, el plaer que algú ens escolti i faci cas dels nostres consells, de vegades es converteixen en petites obsessions. Aquestes obsessions solen venir d'un procés d'angoixa i temor, sobretot a la soledat.

Aquesta pàgina pertany a tots els relataires que, en general, volem comunicar els nostres sentiments a través dels relats i poemes i això ens ajuda a no estar sols.

Penso que hauríem de ser benevolents amb els companys que tenen/tenim més sensibilitat i diguem-ne també més necessitat de ser escoltats.

En no fer cas d'algun comentari que no agrada ja n'hi ha prou. Vull dir que no cal fer més sang.
Sóc una bruixa, però també tinc el meu costat tendre :-D

I a la poesia, també!

És clar que no has molestat ningú.. I sempre has fet comentaris constructius i cordials.
La meva entrada era una mica com per reflexionar sobre els motius de certes conductes. Està molt bé comentar aquests temes com bons companys lletraferits tots. T'aprecio molt perquè et conec a través dels teus relats.. (i ara aniria un emoji de cor)

Benvolguts companys relataires,
estic d'acord en la bonesa de fer i rebre comentaris dels relats. Entono el mea culpa perquè he estat molt passiva en aquest sentit. Prometo canviar de manera d'obrar.
Salut!