Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Ego te absolvo
Intervenció de: Renée Vivien | 28-03-2011
L’església era gairebé buida quan la Rosa va entrar amb pas decidit i es va dirigir al confessionari. S’agenollà i feu un petit toc a la fusta per saber si mossèn Lluís hi era.
-Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti
-Bona tarda, Pare
-Bona tarda filla, tu diràs
-He tingut desitjos impurs
-Quina mena de desitjos?
-Al allitar-me per anar a dormir, cada nit -com un malson infernal- em vénen desitjos sexuals envers homes que conec, o que em trobo a l’ascensor o a la fruiteria. Ja porto un mes així, amb aquests fogots que em fan trontollar la moral i em fan sentir bruta als ulls de déu.
-Què desitges exactament d’aquests homes, filla meva?
-Pare, el secret de confessió és inviolable?
-Naturalment, el secret de confessió és sagrat. Pots estar ben tranquil•la
-I si hagués matat algú, vostè no em podria denunciar a la policia?
-De cap manera, continua sis plau...
-Doncs no sé com expressar-ho perquè resulti convincent. El cas és que penso en el pit del Ricard -el jardiner - sense camisa. Me l’imagino sense pantalons i amb el membre erecte i dur com el marbre
-I què més?
-Després m’imagino que li agafo aquell tros de carn i me’l poso a la boca afamada i el llepo fins que la saliva cau a terra
-...
-Mossèn?
-Segueix, t’escolto
-Ah!, doncs després m’imagino que ell m’arremanga la faldilla i m’arrenca les calces sense contemplacions, i em posa els dits a dins, i jo començo a mullar-me. Aleshores, em clava tot allò que té entre les cames contra la paret. És com quan de vegades, jo m’hi poso un cogombre quan estic molt apurada, però molt millor. M’entén?
-Sí, és clar. Alguna cosa més per confessar aquesta darrera setmana?
-Sí. També he desitjat el cos del forner que ens porta el pa. És un xicotot fort que em fa perdre l’oremus i que se m’afluixin les cames.
-Has d’avesar més voluntat per redimir-te. Resa cinc Ave Maria i tres Pare Nostre i quedes absolta. Vés en pau, filla.
-Pare, hi ha una altra cosa...
-Què més hi ha?
-He somiat com Déu nostre Senyor se’m follava mentre dormia i els àngels cantaven. Veia tot un cúmul d’estrelles per la finestra. Semblava una pluja d’estels. I el meu cos es sacsejava com posseït per un sotrac diví.
-Valga’m Déu!
-Pare, pertanyo a l’orde de les Carmelites descalces des de fa trenta anys. Vos creieu que em salvaré?
Respostes
-
Màscares
deòmises | 28/03/2011 a les 03:16Sorpresa de tu mateixa, et veus en els braços d'aquell jove al què, uns minuts abans, estaves a punt de tancar la porta als morros. No saps com ha fet trontollar la teva negativa a deixar-lo passar però ho ha aconseguit. Et besa mentre la mà s'escola entre la brusa descordada i t'acaricia un pit. Pateixes i et sents excitada, alhora. El teu marit encara tardarà a arribar, i l'olor del jove et sedueix els sentits. T'has deixat endur per l'instint, sense pensar-ho dos cops ni posar-hi seny. La seva llengua goluda et ressegueix la boca i es refrega amb més intensitat. Li notes l'erecció sota els pantalons i et mors de ganes de palpar-la, d'assegurar-te que no t'equivoques. Fa tant de temps que no fas l'amor...
Et descobreix els pits i el teu cap pensa que és la primera infidelitat que comets en vint-i-cinc anys de matrimoni. El que més et sobta, però, és la tranquil·litat que l'acompanya. No et veus a mans d'un jove que pot ser de l'edat dels fills de les teves amigues, sinó que gaudeixes de les carícies i dels petons que han escassejat durant els darrers anys. Quan et besa al coll i descendeix cap a la clavícula en direcció al mugró esquerre, murmures una frase referent a la diferència d'edat. Però ell et fa callar amb una pressió lleu a la mà. I, en arribar al melic, la respiració i els batecs ja són massa accelerats per amagar una humitat que notes massa evident...
En escoltar la clau que s'introdueix al pany i gira una vegada, t'atures. Amagues totes les proves sota el llit, t'alces a corre-cuita. El teu marit ha arribat una hora abans de l'habitual. Escoltes com deixa les claus damunt del rebedor quan comences a aplicar-te, per dissimular, la màscara facial a base de cogombre i aloe vera. Sents com et crida quan respires fondo abans de contestar. Busques un to que soni convincent, que no mostri espant ni nerviosisme, que no delati l'amagatall d'allò que durant mesos has estat ocultant-li.
El veus palplantat al llindar de la porta del dormitori i, abans de canviar-se de roba, com sempre, deixa el tricorni a la còmoda i observa el seu voltant. Tems aquests moments d'inspecció visual, en què et veus engolida per un malson masclista, perquè et demostra que solament pots ser la seva esclava i serventa. I també tems que, un dia d'aquests, trobi sota el llit els papers amb els relats eròtics basats en les teves fantasies sexuals insatisfetes, que has escrit d'amagat d'ell.
d. -
Hauria de quedar de diferent manera...
deòmises | 28/03/2011 a les 03:23Crec que, en el post de la convocatòria, el codi HTML de la negreta ha quedat obert i fa que tot el relat quedi en negreta. El format hauria de ser: els dos primers paràgrafs en cursiva, i els dos següents normals.
Gràcies i disculpes, foster.
d. -
Màscares (aquí millor...)
deòmises | 30/03/2011 a les 11:52Sorpresa de tu mateixa, et veus en els braços d'aquell jove a qui, uns minuts abans, estaves a punt de tancar la porta als morros. No saps com ha fet trontollar la teva negativa a deixar-lo passar però ho ha aconseguit. Et besa mentre la mà s'escola entre la brusa descordada i t'acaricia un pit. Pateixes i et sents excitada, alhora. El teu marit encara tardarà a arribar, i l'olor del jove et sedueix els sentits. T'has deixat endur per l'instint, sense pensar-ho dos cops ni posar-hi seny. La seva llengua goluda et ressegueix la boca i es refrega amb més intensitat. Li notes l'erecció sota els pantalons i et mors de ganes de palpar-la, d'assegurar-te que no t'equivoques. Fa tant de temps que no fas l'amor...
Et descobreix els pits i el teu cap pensa que és la primera infidelitat que comets en vint-i-cinc anys de matrimoni. El que més et sobta, però, és la tranquil·litat que l'acompanya. No et veus a mans d'un jove que pot ser de l'edat dels fills de les teves amigues, sinó que gaudeixes de les carícies i dels petons que han escassejat durant els darrers anys. Quan et besa al coll i descendeix cap a la clavícula en direcció al mugró esquerre, murmures una frase referent a la diferència d'edat. Però ell et fa callar amb una pressió lleu a la mà. I, en arribar al melic, la respiració i els batecs ja són massa accelerats per amagar una humitat que notes massa evident...
En escoltar la clau que s'introdueix al pany i gira una vegada, t'atures. Amagues totes les proves sota el llit, t'alces a corre-cuita. El teu marit ha arribat una hora abans de l'habitual. Escoltes com deixa les claus damunt del rebedor quan comences a aplicar-te, per dissimular, la màscara facial a base de cogombre i àloe vera. Sents com et crida quan respires fondo abans de contestar. Busques un to que soni convincent, que no mostri espant ni nerviosisme, que no delati l'amagatall d'allò que durant mesos has estat ocultant-li.
El veus palplantat al llindar de la porta del dormitori i, abans de canviar-se de roba, com sempre, deixa el tricorni a la còmoda i observa el seu voltant. Tems aquests moments d'inspecció visual, en què et veus engolida per un malson masclista, perquè et demostra que solament pots ser la seva esclava i serventa. I també tems que, un dia d'aquests, trobi sota el llit els papers amb els relats eròtics basats en les teves fantasies sexuals insatisfetes, que has escrit d'amagat d'ell.
d.
-
RE: --->····Repte 459: Secrets Inconfessables
ninona | 28/03/2011 a les 08:50
.
-
Ego te absolvo
Renée Vivien | 28/03/2011 a les 22:01
L’església era gairebé buida quan la Rosa va entrar amb pas decidit i es va dirigir al confessionari. S’agenollà i feu un petit toc a la fusta per saber si mossèn Lluís hi era.
-Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti
-Bona tarda, Pare
-Bona tarda filla, tu diràs
-He tingut desitjos impurs
-Quina mena de desitjos?
-Al allitar-me per anar a dormir, cada nit -com un malson infernal- em vénen desitjos sexuals envers homes que conec, o que em trobo a l’ascensor o a la fruiteria. Ja porto un mes així, amb aquests fogots que em fan trontollar la moral i em fan sentir bruta als ulls de déu.
-Què desitges exactament d’aquests homes, filla meva?
-Pare, el secret de confessió és inviolable?
-Naturalment, el secret de confessió és sagrat. Pots estar ben tranquil•la
-I si hagués matat algú, vostè no em podria denunciar a la policia?
-De cap manera, continua sis plau...
-Doncs no sé com expressar-ho perquè resulti convincent. El cas és que penso en el pit del Ricard -el jardiner - sense camisa. Me l’imagino sense pantalons i amb el membre erecte i dur com el marbre
-I què més?
-Després m’imagino que li agafo aquell tros de carn i me’l poso a la boca afamada i el llepo fins que la saliva cau a terra
-...
-Mossèn?
-Segueix, t’escolto
-Ah!, doncs després m’imagino que ell m’arremanga la faldilla i m’arrenca les calces sense contemplacions, i em posa els dits a dins, i jo començo a mullar-me. Aleshores, em clava tot allò que té entre les cames contra la paret. És com quan de vegades, jo m’hi poso un cogombre quan estic molt apurada, però molt millor. M’entén?
-Sí, és clar. Alguna cosa més per confessar aquesta darrera setmana?
-Sí. També he desitjat el cos del forner que ens porta el pa. És un xicotot fort que em fa perdre l’oremus i que se m’afluixin les cames.
-Has d’avesar més voluntat per redimir-te. Resa cinc Ave Maria i tres Pare Nostre i quedes absolta. Vés en pau, filla.
-Pare, hi ha una altra cosa...
-Què més hi ha?
-He somiat com Déu nostre Senyor se’m follava mentre dormia i els àngels cantaven. Veia tot un cúmul d’estrelles per la finestra. Semblava una pluja d’estels. I el meu cos es sacsejava com posseït per un sotrac diví.
-Valga’m Déu!
-Pare, pertanyo a l’orde de les Carmelites descalces des de fa trenta anys. Vos creieu que em salvaré?
-
Ego te absolvo (Aquí)
Renée Vivien | 29/03/2011 a les 21:08
L’església era gairebé buida quan la Rosa va entrar amb pas decidit i es va dirigir al confessionari. S’agenollà i feu un petit toc a la fusta per saber si mossèn Lluís hi era.
-Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti
-Bona tarda, Pare
-Bona tarda filla, tu diràs
-He tingut desitjos impurs
-Quina mena de desitjos?
-Al allitar-me per anar a dormir, cada nit -com un malson infernal- em vénen desitjos sexuals envers homes que conec, o que em trobo a l’ascensor o a la fruiteria. Ja porto un mes així, amb aquests fogots que em fan trontollar la moral i em fan sentir bruta als ulls de déu.
-Què desitges exactament d’aquests homes, filla meva?
-Pare, el secret de confessió és inviolable?
-Naturalment, el secret de confessió és sagrat. Pots estar ben tranquil•la
-I si hagués matat algú, vostè no em podria denunciar a la policia?
-De cap manera, continua sis plau...
-Doncs no sé com expressar-ho perquè resulti convincent. El cas és que penso en el pit del Ricard -el jardiner- sense camisa. Me l’imagino sense pantalons i amb el membre erecte i dur com una pedra.
-I què més?
-Després m’imagino que li agafo aquell tros de carn i me’l poso a la boca afamada i el llepo fins que la saliva cau a terra
-...
-Mossèn?
-Segueix, t’escolto
-Ah! doncs després, ell m’arremanga la faldilla i m’arrenca les calces sense contemplacions, i em posa els dits a dins, i jo començo a mullar-me. Aleshores, em clava tot allò que té entre les cames contra la paret. És com quan de vegades, jo m’hi poso un cogombre quan estic molt apurada, però molt millor. M’entén?
-Sí, és clar. Alguna cosa més per confessar aquesta darrera setmana?
-Sí. També he desitjat el cos del forner que ens porta el pa. És un xicot fort que em fa perdre l’oremus. Quan el veig, se m’afluixen les cames.
-Has d’avesar més voluntat per redimir-te. Resa cinc Ave Maries i tres Pare Nostres i quedes absolta. Vés en pau, filla.
-Pare, hi ha una altra cosa...
-Què més hi ha?
-He somiat com Déu nostre Senyor se’m follava mentre dormia i els àngels cantaven. Veia tot un cúmul d’estrelles per la finestra. Semblava una pluja d’estels. I el meu cos es sacsejava convuls posseït per un sotrac diví.
-Valga’m Déu!
-Pare, tinc un dubte que em corseca la consciència. Pertanyo a l’orde de les Carmelites descalces des de fa trenta anys. Vos creieu que em salvaré?
-
El protocol
SenyorTu | 30/03/2011 a les 17:41
Kobo Matsubara treballava al buc de vigilància dels sistemes de seguretat de la central nuclear. Feia torns de dotze hores en dies alterns. S'asseia en una cadira semblant a la dels directors de banc i havia de vigilar els dígits dels controls numèrics, les gràfiques de les pantalles i les agulles dels indicadors.
La matinada de l'onze de març, Kobo Matsubara se sentia tens i neguitós. El torn rotatori ja ho té, això. Aquella feina l'apartava del món i dels seus ritmes comuns. En el decurs dels anys, havia esdevingut un ser solitari, de tarannà capficat tot i tenir esposa i tres fills, que dedicava el temps lliure a l'estudi dels terratrèmols amb la pretensió de crear un model algebraic convincent a partir de dades empíriques.
Sovint, quan se sentia tens i neguitós, s'aplicava un remei força natural per relaxar-se: es masturbava; sense connotació eròtica ni emocional, un simple acte fisiològic com qui menja un cogombre o es grata el clatell. Va fer un cop d'ull als principals indicadors i tot estava en ordre. El nucli del primer reactor tenia la temperatura una mica més alta que els altres però estable dins dels marges de normalitat. Va anar al lavabo (allí no hi havia monitors que enregistressin les vint-i-quatre hores) i s'ho va fer amb diligència. A continuació es va rentar les mans, es va remullar la cara i va tornar al seu lloc.
En asseure's i mirar els panells es va posar vermell com un ferro roent que surt del braser de la farga. La temperatura del nucli del reactor número u havia ultrapassat amb escreix la marca roja i els sistemes de control i alarma no havien actuat. El cervell ensinistrat va calcular ràpid: en menys d'un quart es produiria la fusió del nucli. No hi havia volta enrere, res a fer. Tot i així, encara que ja fos inútil, havia de prémer el botó groc fosforescent en forma de bolet. Quan iniciava el gest, però, es va encendre un led blau intermitent i va sonar una alarma de tons curts i aguts. Allò ja semblava un malson. Era el sismògraf. Les agulles traçaven una línia tremolosa amb els pics cada cop més separats; en un no res s'havia ultrapassat el grau vuit de l'escala de Richter. La sala trontollava lleugerament però això no el preocupava, la central resistiria el terratrèmol. Kobo Matsubara va tornar a calcular: la gran onada no tardaria a arribar, fins i tot s'avançaria a les conseqüències del seu descuit. Finalment, fidel al protocol, va prémer el botó groc.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- TIC, TAC, TIC, TAC... (8 comentaris)
- Per un SOMRIURE sincer (2 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
- La llera del riu té set (2 comentaris)
- Ens som refugi (3a part) (1 comentaris)
- CAMINS D'ELBA (3 comentaris)
- Un “don Juan” de 90 anys (2 comentaris)
- La neta de “los Americanos” (14 comentaris)
- Aquella tarda (4 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (3 comentaris)
Nous més llegits
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (13061 lectures)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (503 lectures)
- Capacitat per Decidir (377 lectures)
- La bellesa d'un gest (327 lectures)
- El Cosmos Perenne presenta una part (una auca) del seu passat Stoer: presentem ''L'auca del frikonaire ''gamberru'' (amb notes) '' (239 lectures)
- 3cosos 3energies (183 lectures)
- Turuta (127 lectures)
- Obashim i Misaki (14). El retorn de la Misaki Manaka al seu temps. (121 lectures)
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 40 minuts] (99 lectures)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (99 lectures)
Nous més comentats
- Capacitat per Decidir (9 comentaris)
- La bellesa d'un gest (8 comentaris)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (8 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
- 3cosos 3energies (6 comentaris)
- Aquella tarda (4 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (4 comentaris)
- M' agrada recordar la natura (3 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (3 comentaris)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (3 comentaris)
Nous més votats
- La bellesa d'un gest (Agrada a 4 relataires)
- Veient el paissatge cada dia (Agrada a 3 relataires)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (Agrada a 3 relataires)
- 3cosos 3energies (Agrada a 2 relataires)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (Agrada a 2 relataires)
- Ens som refugi (1a part) (Agrada a 1 relataires)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (Agrada a 1 relataires)
- Del que vam ser , som i serem (Agrada a 1 relataires)
- Deixant-se anar (Agrada a 1 relataires)
- Ens som refugi (última part) (Agrada a 1 relataires)