Detall intervenció

Dones sòlides

Intervenció de: boeing | 20-02-2009


De les dones sòlides
en vull prendre exemple,
deesses romanes,
cariàtides gregues.

Rosses, duen trenades
les suaus cabelleres,
a tots els seus trets
la bellesa hi crea.

Dolços músculs forts
al pòmuls; les temples
serenes enfront
l'oratge que ens lleva.

Els ulls són segurs,
la mirada, encesa,
els dos pits rodons
nodreixen estrelles.

Perfil dibuixat,
alta planta ferma,
món en rotació
al cos i a la testa.


Respostes

  • Uraren Goratzarrea [2) Proposta deomisíaca: Eduardo Chillida]
    deòmises | 17/02/2009 a les 18:47

    La llum travessa
    Amb summa lleugeresa
    El pes de l'aigua.
    Quedarà en ella el somni
    De la pedra suspesa.

    *

    Suspèn la pedra
    Damunt de la teva ànima,
    Reflex de vida:
    En la quietud troba
    La remor del silenci.


    d.


    • Fora de concurs, evidentment (perdó, llampec, pel "desliss"... (no+)
      deòmises | 17/02/2009 a les 18:49

      • Colta tu.. disliss... descàrrega misíaca (mfmfmf)
        llamp! | 17/02/2009 a les 21:17

        Ahir anava a dinar a casa els 'papitus' a les 13 i a les 14:30 tenia hora al metge... no a Anglès, que hi he anat avui (dimarts i dijous).

        Si et presentes fora de concurs vol dir que no penses guanyar el repte, o no pots, tan me fa. La qüestió és que el pròxim no el guanyes tu.

        Ahir estava com una moto de pensar que l'anterior repte va ser una mica boig i per això et vaig enviar aquell escrit inútil.

        Per acabar, aquest escrit és FORA DE CONCURS!

        • Em vas "pilar"...
          deòmises | 17/02/2009 a les 23:17

          ...en ple deliri conduístic, benvolgut company!

          Per tant, poc de mi hi havia en la conversa telefònica, afegitó de conversa entre cambreres roomaneses (cridaneres, tot s'ha de dir...) al meu voltant. Tot i així, calma ;) jajaja

          Una abraçada, d.
  • Ens crida el silenci
    gypsy | 17/02/2009 a les 21:36

    Es desfà la roca enmig de la remor del temps i l'erosió emmagreix la matèria. Ens crida el silenci. Aigua de rius que passa i no torna, aigua viva que batega, que nega l'alè dels qui no sobreviuen. La feblesa dels vençuts. Observo aquest indret acurat, tomba oberta de belleses que acoten ombres fortuïtes de destins insospitats. Indicis de mans obertes, esperances adormides en el teu si.
    Fluir per sempre, sentir dessota les arrels clavades a la terra mentre exhaurim les forces i el desassossec s'afluixa. Es gronxa el dolor en el darrer record. Els ulls es clouen. Rius de llum esdevenen llenç i secret.
    • perdó, sobra la "i" que hi ha entre "llenç" i "secret" n +
      gypsy | 17/02/2009 a les 21:43

      • b,big,small
        Naiade | 14/06/2009 a les 23:56

        ARALEMBEL

        Aeria de la lluna trufada de l'enteniment

        Restauracio de la cadira escalfada
    • Si em deixeu canvio el títol: "Rius de llum" n++
      gypsy | 17/02/2009 a les 22:52

  • TERMINI DE PRESENTACIÓ DELS VOSTRES ESCRITS:
    deòmises | 18/02/2009 a les 00:03

    Fins dilluns 23 a mitjanit (matinada de dilluns a dimarts).

    Gràcies, gypsy, per l'avís!

    d.
  • ... ispilu ttikiaz orrazten
    Bruixot | 18/02/2009 a les 18:45

    Garbuix de dits,
    potes de mosca,
    grates l'espill
    amb un anhel.
    Obres la porta,
    forges la clau
    tan lluny del cel.


    X
  • Participo a la resposta soteriana amb el poema "Les flors del Raval"
    mirna | 18/02/2009 a les 20:43

    S'obren en la tarda
    les flors del Raval;
    ix verdor dels testos,
    les tiges penjant.

    Carrers plens de gent,
    remors ensonyades,
    coloms alçant vol,
    colors, balcons, places.

    Els arbres somouen
    tan fulles com branques
    en l'aire que mou
    salabror a la rambla.

    Un gat gegantí
    veu tothom qui passa
    i els nens i els coloms
    li fan mil moxaines.

    La botiga russa,
    el comerç dels mapes,
    persones vingudes
    de terres llunyanes.

    Flors arraïmades,
    gent amunt i avall,
    fosques cantonades,
    nous cafès i bars.

    Tothom hi somia
    el millor avenir:
    ‘nar endavant, sortir-se'n,
    esclatar i florir.

    I la tarda plena
    de remors i alès,
    acompanya els ritmes
    del seu viure al ple.

    • Dones sòlides
      boeing | 20/02/2009 a les 00:02

      De les dones sòlides
      en vull prendre exemple,
      deesses romanes,
      cariàtides gregues.

      Rosses, duen trenades
      les suaus cabelleres,
      a tots els seus trets
      la bellesa hi crea.

      Dolços músculs forts
      al pòmuls; les temples
      serenes enfront
      l'oratge que ens lleva.

      Els ulls són segurs,
      la mirada, encesa,
      els dos pits rodons
      nodreixen estrelles.

      Perfil dibuixat,
      alta planta ferma,
      món en rotació
      al cos i a la testa.

  • Narcís (Fora de concurs)
    Xantalam | 22/02/2009 a les 01:23

    Levites sobre l'estany,
    un llit de fils platejats,
    infinites imatges,
    engrapades dins l'aigua.
    Grans i banals gramatges,
    superbs i massissos rocs
    per sempre allà suspensos.

    Levites sobre l'eco
    del so buit dins l'espai,
    del temps aturat en tu,
    i et contemples absort.
    Cabells, ones daurades
    bocabadades miren
    la cadència dels teus ulls.

    Vanitat en el mirall;
    et reflexes ara formós,
    acaronat per l'aigua,
    per les nimfes i pel sol.


  • Vacances (a la mir)
    Onofre de Dip | 22/02/2009 a les 20:09

    Sant Nicolau es caragola la barba,
    pensativament,
    mentre mira les corbes sumptuoses d'una banyista
    en pilota picada.
    Els anys han passat i no hi ha lloc on amagar-se
    monologa interiorment com fan els vells
    (els ancians, es diu, i es repeteix).

    Es mira el melic, coronat de pèls entortolligats,
    i amb la ma dreta s'estira el penis flàccid,
    descomunal.

    Sant Nicolau està avorrit de segles de recompondre nens esquarterats,
    sense poder anar a fer ni una maleïda cervesa.
    Em retiro a Mallorca
    (que per alguna cosa tot déu el creu nòrdic,
    ell que va néixer a Anatolia i no ha trepitjat la refotuda neu en sa vida).

    Ara mira com degoten les perles salades de mar
    del borrissol espès de la vikinga,
    i per un instant recorda el txip-txap insistent de la sang
    a dins del cap quan va entrar a casa el carnisser.
    De la carn tendra menjaré que fa set anys és al saler.
    Encara riu quan pensa en la cara
    del trinxeraire amb el trinxant a la mà i els ulls
    encesos.

    Hauria volgut fer tantes coses,
    però no li queda esma
    ni per quaresma
    i res millor que unes vacances torrant-se
    entre valquíries.

    Després, quan amb el penis a punt de caramel
    esquinça la vagina d'una rossa
    entrada en carns
    pensa que potser allargarà les vacances
    un mica més del previst:
    Cinc-cents anys li sonen a poc.


    Onofre
  • Remebrança (per la proposta del Rafael Soteras)
    Aiwendil | 22/02/2009 a les 23:26

    Impassiblement arrenca l'onatge
    cada món d'arena sens més raons
    que les que jo tinc quan cerco a palpons
    un record ocult d'estèril bagatge.

    Ja ni recordo aquella nit de platja,
    ni tant sols els cels celant-te els petons;
    ni recordo el teu cos fendit de racons
    que va ser el paradís del meu viatge.

    No recordo el teu nom. Ni puc comprendre
    com vàrem acabar allí, i, molest,
    em moro per no saber, fer-ne cendre,

    i inventar, mentre el mar em roba el gest,
    un únic moment, màgic, tosc i tendre,
    que mai va esdevenir, si us sóc honest.


  • RE: I va, i va.... (Proposta d. -fora concurs-)...
    rnbonet | 23/02/2009 a les 16:15

    ...que marxe a Pitiuses!!!


    Una aigua tranquil·la.

    I a sobre,
    un arbre
    de ciment i ferro.

    -garra
    que agarra
    el no res-.

    I el riu
    que riu
    reflexa la mà que l'empaita
    i que no hi arriba a l'aigua.

    Aigua amb reflex
    d'arbre
    centenari
    de ferro i ciment
    amb símbol de poble.

    Un assut d'un riu:
    vida, arbre, acer, nostàlgia.


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: