CONVOCATÒRIA DEL REPTE POÈTIC VISUAL 344: BANY

Inici

Inici de càntic en la pell, que el sol no marca encara.

Vivència immaculada del primer moment

 a descobrir el nou cos:  de la sorpresa.

Ritual i litúrgia de sol i d’aigua.



Aliens al desencís, oberts a l’aventura,

sense recança si és amb el cor lliure;

que ne’s salconduit. Que et porta i et torna si això fos precís.



Qui t’estimarà i premerà els seus llavis sobre els teus?


Et miraràs potser les mans  per jutjar-te amb certesa si ho has fet prou bé?


Serem infants per a després ser grans.

Cada dia pel matí
Entren molt d'hora,
a la meva habitació
i em fan dutxar

Blanca l'escuma,
la claror de la lluna.

Cada matí, molt d'hora
Entren quan es fa de dia,
a la meva habitació
i em fan dutxar

Blanca la lluna,
la dolçor de l'escuma.

Cada dia, de matí
Entren ben d'hora,
a la meva habitació
i em fan dutxar

Brolla la font,
la remor de la festa.

Cada matí, quan es fa de dia
Entren molt d'hora,
a la meva habitació
i em fan dutxar

Beu l'aigua fresca,
la nova ginesta.

Cada dia pel matí
Entren molt d'hora,
a la meva habitació
i em fan dutxar

Beu de la flor,
la bona peresa.

Cada matí, de dia
Entren ben d'ora
a la meva habitació
i em fan dutxar

Sura, camina
per racons, sense pressa.

Avui tenim temps,
explica'm;
Què fas, cada matí?

El bany d’Àrtemis

Ningú devia veure’t nua, tal com ets.
Per què ets tan bella, deessa boscana,
per què tan cruel amb qui t’admira
quan, seductora, emergeixes de l’aigua?

Avui t’has banyat ensems amb les nimfes
en aquella arrecerada tolla on reposen
tranquil·les les branques dels desmais
i et fan invisible bardisses i matolls.

El jove caçador ha sentit gatzara
de rialles on se suposa que habiten
les nàiades i no ha pogut resistir-se
a contemplar la seua inusual bellesa
sense saber que et banyaves allí.

Ell t’ha vist nua i tu l’has descobert.
Ja no podrà defugir el càstig fatal.
A l’instant el pèl li cobrirà la pell,
el banyam li creixerà a les temples
i la seua veu esdevindrà un bram.
Per més que corri, el seus gossos
el destrossaran sense compassió.
Podrà més l’instint que l’amistat.

Ai, pobre Actèon, jove malastruc,
que ella és Àrtemis i tu, un mortal.