Detall intervenció

COMENTARIS REPTE CLÀSSIC L'ATLÀNTIDA

Intervenció de: dracmagic | 13-04-2012

Passo ara a fer els comentaris dels relats presentats, ja que a causa de les vacances i per motius familiars i laborals no havia tingut temps abans d’asseure’m a poder escriure els comentaris.
Demano de nou disculpes i us dono les gràcies més efusives per la vostra participació. A continuació, els comentaris:


L’Atlàntida, de la Mena Guiga


Un relat imaginatiu, ben escrit, misteriós, curiós i interessant. Un relat que m’ha obligat a fer un salt d’eix pel que fa a la imaginació, si bé és un relat “sense por i sense lucre, amb amor i amb humor”. I també amb una dimensió que per al protagonista, l’atlant 505è, és plena de transcendència: gràcies a que els relats no s’extingiran mai, l’Atlàntida no morirà.

Moltes gràcies per participar-hi amb aquest relat impactant.


Atlàntida dorm, del Pau Supertram

El Pau ens presenta aquí un poema preciós, però que jo, com a jutge, no he pogut considerar dins del concurs perquè precisament aquest concurs és de prosa. M’és molt difícil comentar poesia, ,però les imatges són superbes, i el ritme em porta al mar de l’Atlàntida, una Atlàntida viva, envoltada de blau, i als llençols que embolcallen cossos, movent-se lentament per damunt com una onada que els clou.

Moltes gràcies, Pau. Molt bon poema. Presenta’t als reptes de poesia, perquè seràs un bon contrincant amb poemes tan bons.

Atlàntida, del deòmises

Bé, he donat aquest relat com a guanyador perquè, ja des del primer paràgraf, m’ha semblat escrit d’una manera sens dubte excel•lent. M’encanta el tema i també el treball de buscar versos del poema de Verdaguer. És un text treballat, plaent, que raja com l’aigua, ple de natura, de passions humanes, d’aire espès, de vida intensíssima... fins al darrer paràgraf, també magistral, que ens tira al damunt un gerro d’aigua gelada, que ens deixa astorats i sense alè. Magnífica narrativa, magnífica idea, magnífic relat.

Gràcies pel plaer literari que sorgeix d’aquest relat.

En fi, per no retardar el ritme del repte, ja vaig posar el veredicte. Tot el que ha passat després entre els concursants, em sembla perfecte. A més, tot el que passi després del veredicte, ja no és a l’abast del jutge i, per això, ben passat sigui.
GRÀCIES UN ALTRE COP.


Respostes

  • RE: COMENTARIS REPTE CLÀSSIC L'ATLÀNTIDA
    Mena Guiga | 13/04/2012 a les 15:16
    Gràcies a tu, dracmagic. No puc evitar sentir la cançó encara que no la senti de : "Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar,
    però sovint s'avorria molt i sortia a jugar. (gran verb, gran acció)
    Hi havia un nen petit que se l'estimava molt
    i sortia amb ell a jugar tot sovint de sol a sol."

    Genial, senzillament.
    Els dracs sempre hi han de ser. I si són màgics, no vegis!

    Mena.
  • RE: COMENTARIS REPTE CLÀSSIC L'ATLÀNTIDA
    Mena Guiga | 13/04/2012 a les 15:24
    I jo ja li deia a mister d. que el seu era el suprem, sense comparar.
    Vaja, que em fa treballar, per no cansar-se. Si això el fa feliç....
    S'ha de tenir la gent contenta quan és possible i sempre ho hauria de ser, si el dia és clar i net i no cantaré ni Llach ni Serrat. hehe.
  • Sempre et pots revenjar, Mena...
    deòmises | 13/04/2012 a les 16:52
    I gràcies per la generositat afalagadora del comentari. Malgrat el retard, el veredicte emès agilitzava el decurs del Repte. Tot i passar el testimoni a una víctima innocent per pur caprici d'aquest míster d. que esmenta la Mena Guiga.


    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.