COMENTARI i RESULTAT del REPTE CLÂSSIC les Bombolles

Primer de tot, Joan, Kefas, Aleshores i SinKapLip, gràcies per participar en el Repte clàssic, que segurament no era molt motivador però en el què l’hi heu sabut treure molt suc.
Aquí van els meus comentaris.
•
•
• l príncep i la granota.

Joan, has agafat el fil del conte popular i n’has fet un bon relat. Has lligat molt bé el final amb la granota i he trobat enginyós el fet de ser descendent d’una família noble i el nom que l’hi has posat. El final queda obert amb l’intriga de si la granota farà el salt o no i es veurà obligat a fer-li el petó que el portaria a casar-se amb la princesa, que juga amb forma de granota. Un relat ben escrit i enginyós.

Feina
Kefas, també introdueixes una granota reial en el teu relat i es que la figura de la granota crec que us ha portat als contes clàssics, malgrat tu ho combines amb una agència de col·locació. Veig poc lligat el començament amb la resta del relat. Tampoc apareix el tremolor del què es parla amb el l’encapçalament donat. Està assajant jugar amb les bombolles de sabó? Deixes un final obert i l’interrogant de si trobarà la feina o no.
Naturalistes
De les bombolles d’un terrat al petit estany on hi ha capgrossos a punt de fer la transformació. Primer no vaig entendre massa això dels naturalistes. És un grup d’experts que investiguen o bé algú a qui metafòricament anomenes així? La reflexió que introdueixes en el parèntesi ho aclareix i apareix un home gran que s’entreté observant els jocs dels infants i el desenvolupament de la vida dels animals. Que en el moment de la vida en què es troba s’interessa per la fragilitat.
Un text que en una primera lectura em va semblar divertit i després el vaig trobar reflexiu.
Tens alguna paraula que el meu corrector m’indica que no son correctes...tan fàcil com això. No utilitzes corrector?
T’agraeixo molt que hagis escrit al repte i que d’ell t’hagi sortit aquesta història ben original.


SinKapLip Has canviat les bombolles d’aigua i sabó amb bombolles de coure unes llenties, quan el guisat de la sopa fa el xup-xup...m’encanta la idea....encara que no entenc gaire això de cuinar llenties al balcó. Amb un fogonet de gas? Potser és perquè pugui aparèixer la granota?
M’agrada la descripció que fas de les bombolles. Tota la descripció em porta a visualitzar dues dones grans cuinant a la fresca
Un relat una mica surrealista d’una sopa de llenties amb granota!!!
Gràcies per participar, encara que sigui a última hora.
.
Per la coherència en el relat i per aquest conte de príncep i granota, anomeno a Joan Colom com a guanyador.

Ja pots convocar aquest tema que tens preparat, Joan !!!